Eleccions Europees : L’efecte TSIPRAS

Alexis Tsipras candidat de l'Esquerra Unitària a Europa

nuevatribuna.es | 19 Marzo 2014

La candidatura d’Alexis Tsipras a la Presidència de la Comissió Europea, per part del Grup de l’Esquerra Unitària Europea, significa no només un cop d’efecte sinó la voluntat, per part de les forces a l’esquerra de la socialdemocràcia, de presentar una alternativa europeista sòlida a la actual política neoliberal de la Unió Europea.

La candidatura del polític grec, líder de Syriza, representa un abans i un desprès per a la esquerra alternativa. Tsipras no renega en cap cas de la unitat europea ni del euro, sinó que planteja una alternativa d’esquerres a la construcció d’Europa. Significa que per fi l’esquerra alternativa opta per una política en positiu, allunyada de la típica actitud negativa que l’havia caracteritzat durant moltes dècades.

Tsipras i Syriza han significat un alè d’aire fresc per a l’esquerra alternativa. La imatge de joventut i frescor d’un discurs polític clar i entenedor són molt importants. El fenòmen de Tripras i Syriza té una especial importància al sorgir de Grècia potser el país més castigat per la crisi i per les polítiques imposades per la Troika. A Grècia un petit partit, una coalició diversa de grups d’esquerra hereva del KKE-interior (PC eurocomunista), s’ha erigit, al voltant de la figura d’Alexis Tsipras, en l’alternativa al bipartidisme de Nova Democràcia i PASOK (dreta i socialdemocràcia) imperant durant dècades en la política grega. Avui a Grècia l’alternativa de Syriza sembla destinada a guanyar les properes eleccions a la dreta i substituir al front de l’esquerra a un quasi desaparegut PASOK ,que a hores d’ara dona les últimes alenades polítiques com a soci menor de la dreta de ND del primer ministre Samarás.

Tsipras-Syriza ho ha plantejat clar a Grècia i ara ho amplia al conjunt de la UE. Cal plantejar una alternativa radical a l’actual crisi derivada d’unes polítiques d’austericidi que només han fet que sumir a molts països en la pobresa social i l’atur.

El temor que causa Tsipras dins les elits que manen a Europa és similar a l’esperança que provoca entre els sectors més progressistes. Cal recordar la campanya contraria a Tsipras i favorable als responsables de la greu situació creada a Grècia (ND i PASOK) per part dels poders europeus. Com cal jutjar el suport als causants de la corrupció enfront d’un polític net de l’esquerra?. Sens dubte és la por a una política alternativa.

La proposta europea de Tsipras (Manifest Tsipras: la meva idea per a Europa) tracta d’aixecar una alternativa enfront les polítiques de l’austeritat a ultrança de la dreta europea del PPE i els lliberals, i el silenci i la manca  d’alternativa, quan no complicitat, de la socialdemocràcia. Una alternativa centrada en recuperar el caràcter democràtic d’Europa, en una Europa dels ciutadans i no dels “mercats” (especuladors dels poders financers), en una Europa dels drets socials i no dels privilegiats.

Per això proposa reforçar les institucions que tenen una base de legitimitat democràtica com són el Parlament Europeu i els parlaments nacionals.  El Parlament Europeu ha de ser el centre de la democràcia política europea, s’ha de dotar de més competències i poders pel que fa a les decisions de la Unió Europea, ha de ser un instrument de control democràtic del Consell Europeu i la Comissió Europea.

Europa està en una cruïlla històrica. Està en perill la seva pròpia existència en cas de continuar en mans de la dreta actualment hegemònica i d’unes polítiques de patiment social que està liquidant el propi ideal europeu, provocant el creixement del nacionalisme i la ultradreta xenòfoba. Les Eleccions Europees del 25 de Maig  han de servir per a rellançar el projecte europeu mitjançat un reforçament de la presència de  l’esquerra alternativa, que comporti forçar  la socialdemocràcia cap a una nova majoria o bloc d’esquerres que trenqui la gran coalició fins ara existent a Brussel·les. Una nova majoria que permeti sortir de l’actual immobilisme de l’austeritat, l’atur i el patiment social, que generi una nova dinàmica de reconstrucció d’una Europa “casa comú” del treball, de la cultura i de l’ecologia. Cal un canvi radical a la UE per a garantir la seva pròpia supervivència.

Rehn (lliberal) i Merkel (PPE):Austeritat i Patiment

Per Tsipras, i l’esquerra alternativa europea, l’actual austeritat no garanteix la sortida de la crisi, és la crisi. Es necessari acabar amb les actuals polítiques austericides per a fer  d’altres que impulsin la reconstrucció econòmica centrada en l’ocupació, la tecnologia i les infraestructures. Es tracta de sortir del cercle viciós de la recessió i l’increment del deute, i que permeti la creació de llocs de treball i la recuperació econòmica. Es tracta de fer en l’àmbit europeu quelcom similar al que es va fer amb Alemanya al final de la guerra. Cal quelcom similar al que va significar el “New Deal”  pel que fa al rellançament de l’economia europea. Cal establir un acord europeu sobre el deute i el seu pagament, similar al que es va fer a l’any 1953 amb Alemanya, tot establint condicions i terminis que no impedeixin la recuperació econòmica i la lluita contra l’atur. Les propostes econòmiques de rellançament econòmic europeu, que proposa Tsipras i l’esquerra alternativa, són coincidents amb propostes efectuades des de la CES (Confederació Europea de Sindicats) i fins i tot des del sindicalisme alemany.

Per tot això, i per a garantir el destí de l’euro i la prosperitat europea, proposa un canvi radical del paper del Banc Central Europeu que faci la funció d’un veritable Banc Central. El BCE ha de poder finançar el programa de recuperació i també a de ser  prestador de diners com a últim recurs als estats membres, i no només com fins ara als bancs privats que desprès especulen tot comprant deute públic a més interès.

La proposta de Tsipras és engrescadora i té credibilitat, la qual cosa ja es tradueix en els propis sondeixos electorals que preveuen un creixement electoral de l’esquerra alternativa en el Parlament Europeu. Però cal reforçar aquest camí i en aquest sentit caldria fins i tot una redefinició de les famílies polítiques a Europa formant un front comú de les forces de l’esquerra alternativa i ecosocialista i el seu acompanyament per part del sindicalisme europeu. I amb la voluntat de convergència amb una socialdemocràcia que vulgui apostar per dotar la Unió Europea d’una perspectiva política d’esquerres real.

L’efecte Tsipras ha aconseguit fins i tot crear il·lusió en una societat com la italiana, on el PD de Renzi sembla perdut per a l’esquerra, allà s’ha conformat una proposta de candidatura sorgida de l’esquerra civil, sindical i intel·lectual, que sota la denominació “Altra Europa amb Tsipras” vol presentar-se el 25 de maig, encapçalada per Bàrbara Spinelli, filla d’un dels fundadors de la CEE, i que té el suport de partits d’esquerra com “Refundazione Comunista” o “Sinistra, Ecologia e Libertà”.

Logo de la candidatura social a Itàlia

A l’estat espanyol ja s’ha conformat una llista que engloba diverses pluralitats a l’entorn de IU, ICV,Anova i amb incorporacions sindicals i socials. Evidentment no engloba tot que el que seria desitjable, cal encara lluitar contra sectarismes i personalismes en els àmbits socials i polítics de l’esquerra renovadora, però sens dubte es presenta com a una opció concreta de canvi amb voluntat unitària i amb creixement garantit,  que pot concretar la resposta al rebuig social a les polítiques de la dreta europea i espanyola.

 

Les eleccions al Parlament Europeu i les posteriors eleccions a Grècia poden confirmar un canvi polític d’aprofundiment cap a una Unió Europea més democràtica i defensora del model social europeu.

Com diu Alexis Tsipras “La Unió Europea serà democràtica o deixarà d'existir. Per a nosaltres, la democràcia no és negociable”.

 

Ernest Urtasun candidat d'ICV a Europa
 

                                        Moustaki: "Le temps de vivre"