EL FRACÀS DE LES ESQUERRES

Rajoy, de moment el guanyador

nuevatribuna/01 de Agosto de 2016


No hi ha dubte que la repetició de les eleccions del 16J van significar una derrota per les posicions de les esquerres, tant les moderades, representades pel PSOE, com les alternatives de UnidosPodemos i les seves confluències. El beneficat sens dubte el PP i Mariano Rajoy que està demostrant ser qui millor ha sabut controlar els temps polítics.


Es evident que des del 20D l’actuació de les forces del centre-esquerra i l’esquerra ha estat manifestament millorable. Sembla que hagin perdut de vista qui era el seu enemic principal. Sembla que més que tenir com a objectiu principal fer fora  Rajoy i el PP, el seu objectiu fos deixar clar qui era l’alternativa a Rajoy.

 

El 20D va donar una majoria del Parlament força favorable a una majoria de centre esquerra i l’esquerra alternativa i de progrés. Però ni el PSOE ni Podemos van saber gestionar el moment post-electoral. Per part del PSOE semblava que tenien més por a ser utilitzats per Podemos i els seus aliats que a ganes de formar un govern de canvi. Es per això que van prioritzar el seu pacte amb C´s. Pacte que van intentar presentar com un pacte per a un govern progressista i reformista, obviant que C’s malgrat els seus postulats regeneracionistes és una força clarament de dretes especialment en els seus postulats econòmics alguns d’ells fins i tot a la dreta del PP.

PSOE, l'errada de l'acord amb C's

El PSOE va optar per la dreta de C’s malgrat no li donava els vots suficients i va menystenir clarament  Podemos i la resta de forces de l’esquerra. El resultat va ser el fracàs de la investidura de Pedro Sánchez.

Però és evident que l’actitud política de Podemos, en aquest període, tampoc va afavorir l’entesa. Des d’una tàctica d’espectacle i supèrbia prepotent els de Pablo Iglesias van desmentir qualsevol voluntat real d’aconseguir un pacte plural amb el PSOE. Els atacs dirigits al PSOE, les línies vermelles, l’exigència de llocs al govern, tot això és conseqüència d’una estratègia maldestre o com a mínim d’una manca de preparació per dur a terme política institucional.

Podemos i la táctica equivocada

En definitiva el desacord entre el centre-esquerra del PSOE i el front progressista i d’esquerres de Podemos i els seus aliats va a conduir al primer fracàs d’una possibilitat de govern de canvi que fes fora el PP i  Rajoy.

Les eleccions posteriors van ratificar aquesta derrota, pèrdua de vots i escons del PSOE, pèrdua d’un milió de vots de UnidosPodemos i de les confluències i millora en vots i escons del PP i de Rajoy que es consolida com a principal candidat a President del Govern. Durant tota la campanya electoral tant el PSOE com UnidosPodemos malgrat que en el seu discurs es digués per part dels dos que l’objectiu era fer fora a Rajoy, van fer evident que el que buscaven era saber si havia o no “sorpasso” en el camp de l’oposició. L’objectiu bàsic i quasi a “vida o mort” del PSOE era evitar que els de Pablo Iglesias els superessin en nombre d’escons i/o de vots. En el cas de UnidosPodemos va quedar clar que el que desitjaven per damunt de tot era superar el PSOE.

I al final totes dues forces van sortir perdedores davant d’un Mariano Rajoy que va demostrar tenir una major capacitat de visió política que els seus adversaris.

26J derrota del PSOE

Moltes són les veus que, especialment des del PSOE, no deixen de criticar la passivitat de Rajoy al que acusen de no fer res “de només llegir el Marca i fumar puros”. No hi ha dubte que tenen sort de que sigui així per que si sense fer res els ha guanyat tan clarament, què passaria si fos actiu?

De moment Rajoy té al seu favor l’actuació, volguda o no, del Parlament de Catalunya sobre l’opció d’una independència unilateral, al menys sobre el paper. Això dóna una raó d’estat a Rajoy per a demanar sumar forces al Govern de l’Estat. Altrament la UE, no posant la multa, i plantejant deures al futur govern, sembla apostar clarament per la carta Rajoy. I a tot això la urgència de govern per a fer front a la situació social econòmica també juga a favor d’una investidura ràpida de govern.

26J derrota de UnidosPodemos

Tothom, a hores d’ara, dóna per fet que en cas d’unes terceres eleccions el PP guanyaria encara per més diferència. I malgrat això les denominades forces de progrés, tan les moderades com les més radicals, semblen avui resignades a que Rajoy governi, això sí sense que ells quedin esquitxats. Fins i tot dins del PSOE hi ha qui ja planteja la seva abstenció, amb o sense contrapartides, a la investidura de Rajoy. I sembla que en el fons aquesta abstenció del PSOE fos també el desig de Pablo Iglesias. Sembla que per part del PSOE i de UnidosPodemos no semblin capaços de plantejar-se seriosament una estratègia de canvi polític. Sembla que la tàctica s’imposi a la estratègia. Es com si estiguessin ja plantejant-se quin dels dos serà més oposició.

Crec que l’objectiu real que la gent d’esquerres i fins i tot de centre-esquerres desitjava quan va votar, tant el 20D com el 26J, era fer fora el PP i Rajoy del govern.  Acabar amb un govern i un partit corruptes. Enviar-los a l’oposició a que es regeneressin. Canviar les lleis del dolor que el PP ha establert en la darrera legislatura, des de la Reforma Laboral, la Llei Werth, la llei “mordassa”, etc. Un nou govern que regeneri les institucions del país i que implanti una altra forma de fer amb diàleg i pluralitat, una nova política econòmica i fiscal, una nova Llei Electoral, iniciar el diàleg per a una reforma que ajudi a l’encaix territorial i molt especialment a la situació a Catalunya, i capaç de portar una nova veu a la UE, com per exemple ha fet Portugal.

Cal un acord de regeneració de la política

Es evident que hi ha molta feina a fer i és possible començar-la si el PSOE i UnidosPodemos es plantegen un govern que es centri en la regeneració del país. Un acord d’aquestes dues forces al que desprès cal intentar unir en un acord de legislatura a d’altres forces. Cercar l’acord amb C’s especialment pel que fa a les mesures de regeneració de la vida política i institucional. Es  possible que hagi de ser un govern de durada curta fins dur a terme les mesures institucionals de regeneració. Però en tot cas tant el PSOE com UnidosPodemos com fins i tot C’s i d’altres haurien de plantejar-se que aquest país no es mereix ser governat per un partit que està imputat en els tribunals i que no ha fet el més mínim per desfer-se de la corrupció que l’afecta “al moll de l’os”.

Esperem que tot i que sembli tard, les forces d’esquerra i de progrés, siguin capaces de reaccionar i evitar al seus votants una tercera derrota per a major gloria del PP i de Mariano Rajoy. En cas contrari demostrarien que no són capaços de representar de forma eficient els vots que els hi han donat.

Per un acord de les esquerres