CATALUNYA DINS UN “BUCLE VIRTUAL”

Els responsables de la política virtual

nuevatribuna/28 de Julio de 2016


La Catalunya política fa temps que està instal·lada en un món imaginari que ara ja s’ha convertit en un “bucle virtual”. En el Parlament de Catalunya tenim un Govern que no governa, que és incapaç d’aprovar uns pressupostos, mentre continua la situació de deteriorament dels serveis públics i la seva privatització, continua  l’estat d’emergència social, i les finances de la Generalitat estan en una situació de dependència total de l’Estat.

Però res d’això importa a la majoria independentista de JxS i la CUP, en una aliança contradictòria. Lo seu és centrar-se en mantenir el somni d’una “Arcàdia imaginària” que mantingui atordida una part de la societat a la que s’aboca, a través dels mitjans de comunicació públics i també alguns privats, a l’esperança d’una propera (?) independència i sobirania plena. Per aconseguir-ho ara es dediquen a fer cada temporada una declaració grandiloqüent del Parlament, en un “bucle” de declaracions que mai porten a res. El 9N va ser una Resolució aprovant l’inici d’un procés de ruptura, rebutjada pel Tribunal Constitucional i que no va anar més enllà. Ara de nou el Parlament aprova les Conclusions de JxS i la CUP sobre el Procés Constituent que insta a la desconnexió de l’Estat i l’inici d’un Procés unilateral d’independència que novament quedarà en això, una nova declaració.

La majoria independentista, especialment quan s’apropa la data de l’11 de setembre ha de donar combustible que ajudi a inflamar una part de la societat que s’ha cregut que, en aquest món de sobiranies compartides, la independència de Catalunya és possible sense cap cost, ni cap esforç, ni cap problema i que tot serà una festa de samarretes i declaracions on s’aconseguirà una suposada independència que portarà la felicitat absoluta i on es resoldran tots els problemes socials i econòmics que pateix la societat catalana.

Joan Coscubiela de "Catalunya si que es Pot"

Com en el debat de les conclusions va recordar el portaveu de “Catalunya sí que es pot”, Joan Coscubiela en la Comissió del Procés tots els estudiosos de processos  d’independència van deixar clar que “a la independència s’arriba per acord de les parts o per una insurrecció”. I cap de les dues coses s’aconsegueix amb declaracions florides constants i repetitives.

Com també va deixar clar el portaveu del PSC, Miquel Iceta el Parlament es situa en la il·legalitat i això és greu. I a més aquests dos portaveus van deixar clar que el camí que les conclusions dibuixen és un camí sense cap garantia democràtica.

Miquel Iceta del PSC

Fa ja massa temps que el Parlament de la majoria sobiranista ha perdut els papers. No fa la seva feina de governar al servei de la ciutadania catalana i ha convertit la cambra en un altaveu per a mobilitzar els seus adeptes i per a permetre a la gent de Convergència mantenir-se al Govern.

Caldria recordar a la majoria sobiranista que va perdre el suposat plebiscit en el que va intentar convertir les darreres eleccions al Parlament. Que la seva legitimitat està determinada per l’Estatut de Catalunya, aprovat per la ciutadania catalana, i que en el seu 1er article: “Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica”

També caldria recordar-los com s’accedeix a la condició de diputat segons el mateix Reglament del Parlament: “El diputat proclamat electe accedeix al ple exercici de la condició de parlamentari una vegada complerts els dos requisits següents.....i prometre o jurar respectar la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia  de Catalunya”.

L’actual Estatut, fruit de la voluntat del poble de Catalunya, estableix com s’ha d’efectuar qualsevol canvi: “ L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament,...” Ara es vol derogar la legalitat per majoria simple.

I el que és més greu el suposat Procés Constituent es vol fer a través d’unes normes que no garanteixen les més mínimes normes democràtiques. Així es defineixen les fases del Procés Constituent :“ El Procés Constituent constarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’Estat i convocatòria d'unes eleccions constituents que conformaran una Assemblea Constituent, que redactarà un projecte de Constitució. En una tercera fase serà ratificada a nivell popular mitjançant referèndum.” “El resultat d'aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant pels integrants de l'Assemblea Constituent que els hauran d'incorporar en el redactat del projecte de Constitució.” . Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol a través de l'aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent (AC). Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”

 En definitiva es preveu un sistema mancat de controls de cap tipus i amb una direcció on només és possible un resultat, el que els grups independentistes desitgen.

Tot el que es planteja està fora de la realitat i mancat de les mínimes garanties que puguin ser reconegudes a cap nivell. Tot es planteja fora de la realitat com un “bufar i fer ampolles”, i el que és més greu és que estan provocant una ruptura del marc democràtic i encara més que ells mateixos saben que no condueix a res. Tot el que passarà és que es tensaran encara més les relacions amb l’estat i es provocarà com mai la divisió interna dins  la societat catalana.

Es evident que la situació no afavoreix en res la convivència interna ni dins de Catalunya ni en la seva relació amb l’Estat. Aquesta situació de crispació només beneficia als Governs de dretes de Puigdemont i de Rajoy a qui la crispació beneficia electoralment alhora que debilita i allunya el debat relacionat amb la qüestió social que és la que afecta diàriament a la ciutadania, però que queda amagada per la qüestió territorial i identitària.

Rajoy i Puigdemont els beneficiaris de tot plegat