Rajoy guanyador del 26J
nuevatribuna / 27 de Junio de 2016
La repetició de les eleccions al Congrés i al Senat ens donen uns resultats
que caldria analitzar amb calma.
L’aspecte més important i que repeteix el que va succeir el 20D ha estat el
que cap partit té majoria absoluta i fins i tot, excepte una improbable gran
coalició PP-PSOE, no arribaria a la majoria una coalició de dos partits.
Una segona conclusió és que al contrari del 20D el bloc de dretes PP-C’s
s’imposa al d’esquerres.
En tercer lloc tots els partits tant perden posicions, amb l’excepció del
PP.
En quart lloc les forces del centre-esquerra i l’esquerra alternativa i de
progrés no seran alternativa de futur sense treballar per una acció unitària.
Anem per partits:
1) PP: El PP es consolida clarament com a primer partit
malgrat estar molt lluny de la majoria absoluta. Sembla que al PP no li afectin
ni escàndols de corrupció, ni de males pràctiques democràtiques, ni les seves
polítiques econòmiques i socials. La realitat és que no tot és així. El PP ha
perdut en els últims quatre anys 3 milions de vots, 49 diputats i el que és més
important la majoria absoluta. Però és evident que malgrat tot, inclús en les
zones més corruptes com Madrid, País Valencià o Balears, amb la única excepció
de Euskadi i Catalunya guanya a totes les comunitats autònomes. En aquesta
situació és evident que Rajoy es presenta avui com el guanyador d’aquesta
segona volta electoral, malgrat estarà obligat a negociar i oblidar-se de les
formes utilitzades durant la majoria absoluta, però el més greu és que manté la
seva hegemonía.
PSOE: Susana Diaz i Pedro Sánchez
2) PSOE: sembla que els socialistes no reaccionen malgrat
els resultats els hi continuen sent cada vegada més desfavorables. En les dues últimes eleccions ha perdut més
d’un milió i mig de votants i 25 escons. Malgrat això el primer que va fer
Pedro Sánchez va ser atacar la seva esquerra i felicitar-se pel fracàs del
“sorpasso”. El socialistes han basat tota la campanya en atacar la seva
esquerra. El resultat és que no hi ha hagut “sorpasso” però els socialistes no
han guanyat en cap comunitat autònoma i especialment han perdut a Andalusia la
qual cosa comporta desinflar el “globus” de Susana Díaz. El socialistes es
troben en un moment difícil ja que la seva animadversió envers la seva esquerra
el pot portar a l’abstenció davant un govern de coalició de PP i C´s, i
continuar disputant la hegemonia de l’esquerra. Disputa que només comporta la
derrota mútua. Està clar que el PSOE encara no reacciona i pot continuar en la
seva davallada política. Pitjor seria l’opció de gran coalició que alguns
“barons” defensaran.
UnitsPodem: Pablo Iglesias
3.-UnidosPodemos i les confluències: No hi ha dubte que han
estat la sorpresa més negativa de la jornada. Hi havia moltes expectatives i
per això el resultat ha estat decebedor. Cal considerar que la coalició ha
perdut des del 20D 1.062.862 vots, i cap diputat. Però això no pot obviar que és
una opció nova que conserva 5.049.734 vots i 71 diputats. Es evident que hi ha
coses a criticar. En primer lloc que malgrat l’excel·lent campanya del 20D,
desprès la seva gestió política dels resultats va ser errònia, amb molt
personalisme i manca de “finezza” política, derivada del seu poc bagatge
polític institucional. Cal dir però que a la campanya l’actuació ha estat
positiva tendint la mà al PSOE en tot moment. La coalició de Podemos e IU s’ha
fet molt ràpida i forçada, desprès de continus atacs i menyspreus a IU es forja
una aliança de darrera hora. Per la seva part IU arriba en una situació molt
delicada, amb una forta divisió interna, desprès de purgues com les de Madrid,
sense cohesionar les seves tendències internes i retornant al “anguitisme” que
és la seva concepció més sectària, malgrat la correcció del discurs públic de
Garzón.
Les pèrdues afecten totes les seves confluències. A
Catalunya “En Comú Podem” ha tornat a guanyar, ha mantingut resultats però ha
perdut 81.354 vots. Per la seva banda “En Marea” ha perdut 66.555 vots i 1
diputat. En ambdós casos la gent de IU ja havien anat en les coalicions en les
anteriors eleccions. També en el País Valencia on la confluència sumava EU ha
perdut 17.654 vots mantenint els diputats. I pel que fa a la coalició exclusiva
Podemos-IU-Equo ha guanyat 1 diputat respecte al 20D i perd 924197 vots.
Tant UnidosPodemos com les confluències han de
reflexionar, i començar a treballar en polítiques d’esquerres clares i
visibles, especialment al voltant de la centralitat del món del treball, la
situació d’emergència social, la regeneració democràtica i un canvi de les polítiques
en l’àmbit europeu pel que fa als àmbits
polítics, democràtics, socials i econòmics. Alhora cal reforçar el
cooperativisme de les forces que conformen el conjunt de les confluències
fugint dels personalismes que poden caducar d’un dia per l’altre.
4. C´s: El partit de
Rivera ja va treure uns resultats per sota dels esperats el 20D i ara ha sofert
una forta pèrdua d’escons 8 dels 40 que tenia, i més de 376 mil vots, que sens
dubte han tornat al PP originari. El
futur de C´s serà difícil ja que la única possibilitat de publicitar la seva
equidistància seria amb un Govern amb PP i PSOE cosa que no sembla en principi massa
previsible.
En definitiva ens espera una nova etapa d’hegemonia matisada de la dreta de
la qual sembla difícil sortir sense una regeneració del PSOE i un
replantejament seriós de la esquerra alternativa més a mig termini que no com
fins ara a curt termini. L’esquerra alternativa ha d’entendre que la política
precisa temps, bagatge, capacitat i concreció d’aliances socials, i capacitat
de negociació per aconseguir fer avançar polítiques de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada