Farage-UKIP el triomf ultra |
nuevatribuna / 24 de Mayo 2016
La victòria del “Brexit” és sens dubte un triomf dels sectors conservadors i ultranacionalistes britànics que han sabut arrossegar una gran part de les classes populars. La demagògia populista, xenòfoba i antiimmigració s’ha imposat davant el discurs més racional dels partidaris de la permanència. Les raons de la victòria dels partidaris del “Brexit” són més profundes que el tradicional rebuig de molts britànics a tot el que vingui del continent. Hi ha sens dubte raons molt britàniques. Les polítiques d’austeritat dels governs britànics des de Thatcher fins Cameron passant per Blair, amb el desmantellament dels sectors fabrils i manufacturers, en benefici exclusiu de la City londinenca. La retallada de beneficis socials des de l’habitatge social a d’altres ajudes han deixat en una situació de marginació una part important de les classes treballadores i populars, especialment angleses. Tot això ha comportat un fort creixement antiimmigració en aquests sectors populars, dirigit especialment envers els nous immigrants procedents de la UE. Tot això està molt ben relatat per Owen Jones en el seu llibre “CHAVS, La demonización de la clase obrera”.
Hi ha doncs profundes causes de política interna que ha buscat un culpable
extern en la UE. Però no hi ha dubte que la UE també té responsabilitats
profundes. Les seves polítiques d’austeritat a ultrança han provocat una pèrdua
de vigència de la idea de progrés de la Unió Europea. Europa no és atractiva i
en moltes capes de la societat no només britànica sinó també europea sembla que
la rel de tots els mals ve de la UE. Això justament amb l’especial relació de
feblesa que ha tingut la UE en relació al Regne Unit ja des de la seva entrada
i darrerament amb la vergonya de la darrera negociació. Només cal comparar la
diversa actitud de les institucions de la UE, suavitat amb el Regne Unit i el cop d’estat financer a Grècia.
Blair-Thatcher-Cameron tres rersponsables |
Es evident que el “Brexit” tindrà fortes conseqüències en el Regne Unit
però també en la Unió Europea. La UE precisa canviar de forma radical de
polítiques sinó vol que es reprodueixi la situació de “Brexit” en d’altres
països amb forts moviments nacionalistes. Una UE amb altres polítiques a favor
de la ciutadania però alhora radical amb els països, com molts de l’est, amb
profunds dèficits democràtics.
Europa està en una cruïlla i el “Brexit” és un símptoma definitiu. O es
construeix més Europa, més social, més democràtica i més al servei de la
ciutadania o la UE fomentarà la seva pròpia destrucció.
Al marge de la situació particular britànica en el conjunt de la UE cal fer i de forma ràpid un canvi en
profunditat de l’actual moment i de les polítiques errònies. I en aquest sentit
el resultat de les eleccions a l’Estat Espanyol pot ser un factor favorable en
aquest sentit de canvi.
No hi ha dubte que una victòria de l’esquerra alternativa i de progrés de
"Unidos Podemos" i les confluències i un pacte amb el PSOE podria
ajudar a donar un nou aire i un impuls nou en la Unió Europea. En cas contrari
el deteriorament de l’actual UE continuarà i fins i tot s’accelerarà.
Gran Bretanya sempre ha vist amb desconfiança l’avenç polític de la UE. Ha estat només pel
valor del mercat i pel paper de la City. Sempre ha estat un actor retardatari.
A França el president De Gaulle sempre es va oposar a l’ingrés dels britànics
per que estava convençut que era un cavall de Troia contra la pròpia UE. La
història li ha donat en part la raó.
Una alternativa també per Europa |
Ara la única sortida de la UE és a partir dels països de l’Eurozona. S’ha
d’impulsar un fort canvi de polítiques econòmiques i socials més favorables al creixement
i al benestar de la ciutadania, i alhora impulsar reformes estructurals per
aconseguir més unitat política i social, i unes institucions polítiques més democràtiques, més representatives i més
properes a la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada