 |
| L'objectiu: Fer fora al PP i Rajoy |
| 6 Febrero 2015
Aquests darrers anys de gestió política de la crisi han estat negatius pel
conjunt de la ciutadania. La gestió econòmica de la crisi per part dels governs
de la dreta, sigui el PP o CiU, ha comportat un empobriment generalitzat per a
la majoria i només ha beneficiat les minories vinculades al capitalisme
especulatiu i concessional. Les retallades salarials, en benestar social,
l’increment de l’atur i la reducció de les prestacions socials, la baixada del
consum intern són signes inequívocs d’unes polítiques fetes en benefici dels
poderosos i en detriment de la majoria de la població. En el cas del govern del
PP aquestes retallades econòmiques i socials han anat acompanyades d’unes
retallades de drets no sols laborals, econòmics i socials sinó de llibertats
com ho demostren des de la “llei mordassa” a la reforma del codi
penal o a l’accés a la justícia.
La regressió social, política i democràtica és evident i malgrat això i les
diverses manifestacions de rebuig social ens podem trobar que la manca d’una
resposta política suficientment forta ens porti al manteniment del poder per
part de les dretes.
En trobem davant l’inici d’un cicle electoral que s’inicia en les Eleccions
a Andalusia i finalitzarà en les Eleccions Generals, passant per les municipals
i autonòmiques del maig i les catalanes del setembre. Tot un cicle polític
complet. I les perspectives són incertes. Malgrat el govern antisocial i
regressiu de la dreta, malgrat la corrupció generalitzada del PP i CiU, sense
oblidar la que de forma menys generalitzada afecta a d’altres actors polítics i
socials, pot resultar que la dreta i especialment el PP pugui tornar a guanyar
per manca d’una alternativa clara. Es molt probable que el PP perdi la majoria
absoluta actual, però això no comporta ni que pugui haver-hi un govern alternatiu,
ni que pugui perdre el govern.
En front del PP hi ha en aquests moments tres opcions que manifesten de
forma clara la seva oposició, però cap d’elles és capaç de guanyar-lo en
solitari. Ni el PSOE, ni Podemos ni encara menys l’esquerra alternativa tenen
avui possibilitats de derrotar per si sols el PP. I lamentablement les seves
possibilitats de construir aliances alternatives no es veuen per enlloc.
 |
| PSOE: Diaz? Sánchez? |
L’alternança tradicional que representa el PSOE no sembla en condicions de
derrotar el PP per si sol. Encara li manca no sols un lideratge consolidat i un
discurs clar i homogeni; està llastrat pel record de les polítiques econòmiques
amb que va afrontar l’inici de la crisi, polítiques precedents de les que va
aprofundir el PP, i singularitzades en la reforma de l’article 135 de la
Constitució. Altrament no està clar cap a on vol anar, la vella política,
amagada ara sota la figura de Susana Diaz, no sembla voler ser altra cosa que
la tradicional alternança a la dreta i fins i tot juguen amb la possibilitat
d’una gran coalició, tot això malgrat l’ombra amenaçadora del precedent que ha
representat el PASOK grec.
 |
| Podemos: sols? |
Per la seva part Podemos manté la seva aposta de ser una alternativa
popular (?) en solitari al govern del PP. Però encara té per davant que
demostrar-ho tant en la practica electoral com en la política. Es un partit amb
un lideratge clar i un domini de les noves formes comunicacionals, però ha
demostrar encara que és quelcom més que un nou producte comunicacional. Li
manca una organització consolidada i que sàpiga afrontar el dia a dia de la
política en tots el àmbits del local al general, i li manca la concreció d’un
discurs fins ara poc clar tant en les propostes com en els objectius més enllà
del de l’alternativa a la “casta”. I el
que està clar avui per avui és que la seva aposta sense aliances polítiques no
garanteix ni la possibilitat de guanyar el PP, ni fins i tot que es consolidi
com la principal força opositora.
 |
| Garzon- Lara : On va IU? |
Per que fa a la resta de l’esquerra alternativa, la que durant molts de
temps ha estat la única oposició tant als govern de dreta com a les polítiques
econòmiques de dretes que ha realitzat el PSOE, es troba en que, justament quan
aquestes polítiques semblen deslegitimades, l’entrada en escena del fenomen de
Podemos els ha portat a una situació de profunda desorientació estratègica. La
situació d’Izquierda Unida és prou significativa. Desprès d’anys de fer
d’oposició, ara tot apuntava a que la situació del país donava la raó a les
seves polítiques de crítica i que era el moment de capitalitzar la seva llarga
trajectòria opositora i de dur a terme la seva aposta estratègica per la
confluència de les esquerres alternatives. Però l’aparició de Podemos ha
trastocat tota la seva posició i novament han sortit al seu si les diferents
visions, carregades de sectarisme per totes parts. Mentre uns es senten
enlluernats pel ràpid creixement de Podemos i corren al seu encontre i a la
seva imitació, malgrat la negativa en públic a la unitat per part de Iglesias i
els seus, i sense tenir en compte que sempre guanya l’original sobre les còpies.
Altres al contrari criden a tancar files per tal d’evitar el contagi, sense
voler obrir-se gens al que signifiquen els canvis socials, o altres fins i tot
plantejant una radicalització de posicions que els vacuni de contagis.
 |
| ICV-EuiA, Ricard Gomà: Generositat per la Unitat |
Finalment alguns sectors de l’esquerra alternativa consideren, i potser amb
raó, que el que cal és mantenir una organització implantada, tot millorant les
seves estructures internes fent-les més participatives i obertes, i mantenir el
llegat d’unes propostes polítiques estratègiques basades en una alternativa a
les polítiques de la dreta, partidàries de la confluència de les forces de
progrés i que ara cal obrir-se al diàleg, des del respecte a la identitat de
cada un, amb els nous actors polítics de canvi, sense imitar-los i sense
rebutjar-los, tractant de col·laborar en el que sigui possible. I
fonamentalment en millorar la comunicació i la difusió de les propostes a la
societat.
Cal que no tot sigui una perspectiva pessimista: l’acord de confluència en
l’alternativa a la dreta a l’Ajuntament de Barcelona, o l’aposta per confluir
de la coalició ICVC-EuiA a Catalunya, a partir de reconèixer que cap actor, ni
ells ni Podem són alternativa a la dreta de Mas són dos exemples positius del
que cal fer.
 |
| L'acord de Barcelona: Un exemple a imitar |
L’objectiu fonamental dels que des de qualsevol sector es reclamin del
canvi passa per fer fora del poder a la dreta que representen Rajoy, Mas i
companyia. Els representants d’unes polítiques que han causat molt dolor i
molta desigualtat en la ciutadania. I per articular com fer fora a la dreta,
que ningú podrà fer en solitari caldrà articular vincles, alguns estratègics i
d’altres tàctics entre les diverses forces des del centre-esquerra a l’
esquerra alternativa. Pels que som partidaris d’una alternativa radical a l’actual
estat de coses hem de contemplar una aliança estratègica de les forces que
defensen aquesta alternativa, sense sectarismes, sense monopolis i amb
generositat i voluntat de transformació. I és evident també que un canvi, a
partir de la realitat política del nostre país no serà possible sense algun
tipus de diàleg i relació amb les forces reformistes del centre esquerra. El
canvi és fer fora al PP. Quin canvi serà? Dependrà de la correlació entre els
partidaris de l’alternativa i els de la alternança.
El que està clar a hores d’ara és que si cadascú va pel seu costat, la
divisió, i les enquestes així ho indiquen, permetria que la dreta continués
governant.
 |
| Acords-Confluencies- Pluralitat-Necessitat? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada