ENS FA FALTA LA NOSTRA SYRIZA

 

Herrera (ICV): les esquerres del Sud d'Europa

nuevatribuna.es | 26 Enero 2015   

Desprès de l’èxit de Syriza a Grècia, les mirades es centren en conèixer si alguna cosa similar és possible a Espanya.

Les situacions són diferents,  però també les semblances. Malgrat no patir un ajust tan fort com a Grècia, també aquí hem sofert les polítiques austericides dictades per la Troika i el “diktat” de Merkel. Les desigualtats socials han crescut fins cotes inadmissibles; les retallades han reduït el nostre estat del benestar en sanitat, educació i el conjunt de la despesa social; els salaris i les pensions s’han reduït; l’atur ha crescut fins un 25%, afectant especialment la joventut; la pobresa s’ha disparat; etc. Mentre salvaven entitats financeres ensorraven la ciutadania.

 

La credibilitat dels partits de la dreta i dels que han fet polítiques de dretes està sota mínims. La dreta,  PP i CiU, estan infestats de corrupció fins al moll de l’os. El PSOE, també està afectat en menor mesura, i alhora es troba en una situació de desconcert ideològic fruit de la seva deriva social-liberal i de les polítiques de dretes dels seus governs que l’han portat a una forta i sostinguda caiguda en les seves perspectives electorals.

 

El regim del bipartidisme imperfecte sembla tocat de mort, com a Grècia. I apareix amb força la alternativa populista de Podemos en detriment de les forces de l’esquerra alternativa. Però Podemos no és Syriza.

Alexis Tsipras-Syriza

Syriza és una força amb un programa ideològic nítidament definit d’esquerra alternativa. Syriza no és un producte de laboratori intel·lectual ni basat en el màrqueting comunicacional, és quelcom més. Syriza té una llarga història política, és el resultat de la confluència de forces de l’esquerra alternativa, eurocomunistes ecologistes, ecosocialistes, grups d’esquerra radical que ha fet molt camí polític. Syriza ha passat per molts moments d’aprenentatge polític, des de l’oposició minoritària a l’alternativa política. Madurant el seu programa. Practicant-lo en els municipis i regions, en la oposició i en el poder. Així fins avui en que per fi es consolida com la força que a de tractar de governar Grècia des d’una nova òptica.

En el nostre país no existeix una Syriza, i Podemos no ho és ni per trajectòria, ni per maduresa ni per pràctica política. El seu missatge no és de confluència  ni d’unitat de les forces alternatives al bipartidisme. Es exclusiva, és el “nosaltres sols”. Verbalitza prepotència, sectarisme i manca de “finezza” política. Això sí, té un molt bon domini del llenguatge comunicacional, és com un nou producte que s’ofereix al consumidor electoral. Estranyament Pablo Iglesias ha repetit moltes vegades que ells no venen per estar sinó per guanyar. Fins i tot ha manifestat que ell no es planteja estar 4 anys en l’ oposició. Aquesta posició, poc política, és la que el diferencia de Tsipras, un polític fet pas a pas, aprenent de les derrotes i de les dificultats de la política quotidiana.

Lamentablement Podemos no ha optat fins ara per la unitat. A les últimes eleccions europees la suma de les forces alternatives Esquerra Plural, Podemos, Equo van obtenir tants vots com el PSOE. La confluència podia possibilitar una alternativa plural, engrescadora i completa, uns tenien experiència, d’altres domini de noves formes comunicatives. Lamentablement la unitat no sembla ser possible de moment.

 

Es possible perdre una oportunitat política. Es possible que els personalismes i la prepotència d’alguns trenquin una oportunitat històrica. Es possible que la manca de voluntat pugui portar a un fraccionament de forces que possibiliti que la dreta torni a guanyar i es trenqui una esperança.

Necessitem la nostra Syriza i la necessitem ara. Hi ha hagut intents i embrions de construir-la. L’existència de la Esquerra Plural (IU, ICV, CHA, Anova, etc), la constitució d’AGE a Galicia, la coalició continuada de ICV-EUiA a Catalunya són passos en aquesta direcció. La política de confluència política d’aquestes forces és un camí difícil però positiu. Avançar en la unitat de les forces alternatives sumant gent com Equo o Espacio Plural, Compromís i si fos possible Podemos hauria de ser l’objectiu necessari.

 

A Barcelona de cara a les eleccions municipals s’ha acordat la constitució d’una coalició electoral que seria com un petit embrió de la nostre Syriza. La coalició de Guanyem, ICV, EuiA, Podem, Procés Constituent i Equo, és la constatació de que la unitat és possible, i s’ha de fer a partir de renuncies de tots, de generositat política com s’ha donat en aquest cas, i voluntat política per sobre de tot de fer una altra forma de política que posi a la ciutadania per davant de tot, fins i tot dels propis interessos de partit.

Ricard Gomà: exemple de generositat política

No tenim la nostra Syriza i la necessitem. Cal responsabilitat, generositat i lleialtat, sobren personalismes i sectarismes, tots poden aportar el seu bagatge més positiu i eliminar els seus aspectes de tot tipus, organitzatius polítics i personals, més negatius nomes així s’aconseguirà una Unitat de l’Alternativa. La resta són jocs de paraules no es pot confrontar unitat popular amb unitat de l’esquerra, perquè l’esquerra significa l’ expressió política de la majoria dels treballadors i les classes populars, és a dir de la majoria del poble, de la ciutadania. La resta només són ganes de diferenciar-se i de frustrar les esperances ciutadanes.

Es l’hora de Syriza i Tsipras a Grècia. Es l’hora de construir una alternativa com la que representa Syriza a casa nostra, Es hora d’eliminar protagonismes i sectarismes estèrils, de no resignar-se a continuar perdent.

Es necesita una Esquerra Plural

 

                                          "Zeca"Afonso : "Gràndola Vila Morena"