 |
| Alexis Tsipras- SYRIZA |
nuevatribuna.es | 02 Enero 2015El 25 de gener pot ser l’inici d’un canvi a Grècia però també a la Unió Europea. Per primer cop un partit Syriza amb un plantejament clarament contrari a les polítiques austericides pot guanyar les eleccions i conformar govern. L’anomenada “Coalició d’Esquerra Radical” que encapçala Alexis Tsipras defensa una política que posa la ciutadania grega com a prioritat enfront la dictadura dels mercats.
La situació de Grècia és crítica amb un deute proper al 180% del seu PIB,
amb una pèrdua del 25% del salaris i amb un altíssim nivell d’atur que és del 50%
en el joves. Una situació d’impossible retorn del seu deute, fruit d’un rescat
que ha permès que el deute de Grècia amb els bancs ( francesos i alemanys que
ja han recuperat la major part de les seves inversions) hagi passat a ser amb
el FMI, la UE i el BCE, és a dir amb la Troika.
La situació de Grècia en aquest moment no té sortida amb les receptes
actuals. El país necessita recuperar-se i créixer, i això és impossible amb la imposició
del retorn del deute. Cal una renegociació, un allargament dels terminis, una
rebaixa dels interessos o fins i tot una “quita” del deute. Només una Grècia
que es recuperi com a societat, que creixi en ocupació i pugui crear nivell de
riquesa nacional serà capaç de poder retornar el seu deute. Això es el que
planteja el programa polític de Syriza que seria equivalent al de la
socialdemocràcia de postguerra, quan encara era socialdemocràcia. Prioritza el
creixement i el benestar social com a base per establir el retorn del deute.
Alhora planteja la necessitat urgent tant de creació d’ocupació, com d’una
lluita radical contra el frau i l’evasió fiscal. També proposa un programa
urgent per tal de pal·liar les necessitats urgents de la societat i mesures com
la millora del salari mínim o la recuperació dels convenis col·lectius
eliminats per les polítiques impulsades per la Troika.
Syriza no és contraria ni a l’euro ni a Europa però planteja a la UE que ha
d’optar per un altra política, una política d’ajuda a la inversió productiva i
deixar un temps a la societat grega per a recuperar-se de l’actual situació.
 |
| Syriza la alternativa a Grècia |
La relació amb Grècia és d’altra banda demostrativa dels dèficits
democràtics de la UE. Per una banda sembla que la UE no accepta més que una
política: la del “diktat” de l’austeritat de Merkel i la Troika, la qual cosa és
contradictòria amb la pròpia essència de la democràcia que es basa en la
pluralitat d’opcions. Encara més contradictori és el fet de que la UE
prefereixi que a Grècia segueixi un Govern servil encara que sigui el del
mateixos que van provocar la situació del país a partir de la corrupció, el
clientelisme el malbaratament de recursos i fins i tot la falsificació dels
comptes estatals.
Es incomprensible que la UE sigui capaç de preferir corruptes però
obedients, que una alternativa democràtica que vol una renovació de la política
grega sobre els paràmetres de la netedat i el desenvolupament social.
La UE demostra els seu terrible dèficit democràtic no sols mitjançant les
seves polítiques que creen patiments en les ciutadanies sinó que a l’intentar
la pressió i el xantatge polític sobre un país volen impedir que faci una
lliure elecció. La UE mostra la seva cara més fosca quan opta, amb tot el seu
poder, pel govern d’unes oligarquies corruptes abans que per una opció que
defensi els interessos generals de la ciutadania.
 |
| ND- PASOK: la veu de la corrupció |
Grècia és avui el laboratori de la possibilitat de canvi a Europa. Syriza
no és només una alternativa pròpia per a
la societat grega. Ni tant sols és un model per a d’altres països del sud
d’Europa. La victòria de Syriza a Grècia i el comportament dels poders europeus
serà el termòmetre del nivell de la qualitat democràtica de la Unió. I la
possibilitat de que l’actual UE tingui capacitat de regenerar-se
democràticament i d’acceptar que els interessos de la ciutadania dels diversos
països poden ser una prioritat per la
Unió.
Malauradament tot apunta que tant el FMI com la Comissió Europea i la
pròpia cancelleria alemanya no volen ser neutrals en les eleccions gregues i ja
han començat, i tot fa preveure que continuaran amb més intensitat, les
pressions per tal d’evitar el triomf de la coalició d’Alexis Tsipras. Una UE
que no diu res davant actuacions antidemocràtiques com les dels governs d’Hongria
en relació als drets democràtics, o amb el d’Estònia, en relació al tracte de
“no ciutadans” a la població rusòfona, es creu en la obligació de pressionar
quan a Grècia algú pretén defensar a la seva ciutadania de les conseqüències
nefastes d’unes polítiques antisocials.
 |
| La TROIKA: fer-lis front |
Ara que molts a la UE s’exclamen pel ressorgiment d’opcions ultres
antieuropees, com el FN a França, la UKIP a Gran Bretanya, l’AD a Alemanya,
etc. fora millor que es plantegessin que estan fent malament. Perquè la idea de
la Unió perd adeptes? I la raó és que es fa necessari un canvi, la Unió Europea
tindrà una raó de ser econòmica i política si és democràtica i està al servei
dels seus pobles, si només és pels interessos econòmics de les seves
oligarquies el retorn al nacionalisme a Europa està servit.
Ara és la hora de veure si el canvi a Europa és possible, i Grècia serà el
seu banc de proves.
I també serà el moment de veure qui està a favor de la llibertat
democràtica i de la defensa del canvi i qui està del costat del “status quo”,
també aquí a casa nostra.
 |
| Les esquerres del Sud d'Europa |
Nota 1 : La història recent de Grècia té paral·lelismes amb l’espanyola.
Desprès de la II Guerra Mundial va esclatar una guerra civil a Grècia, amb la
intervenció anglesa, que va culminar amb la derrota dels comunistes i més de
100.000 exiliats. Posteriorment des de 1967 a 1974 es va viure la “dictadura
dels coronels”, una dictadura militar, i la seva caiguda va esdevenir
l’arribada de la República a Grècia. Posteriorment la vida política a Grècia
prèvia a la crisis econòmica va estar dominada pel bipartidisme entre Nova
Democràcia (ND) i el partit socialista (PASOK), que va produir una societat
basada en el clientelisme, la corrupció, l’elusió fiscal i el predomini de les
oligarquies. Finalment la crisi va produir el govern de coalició entre els dos
partits i la irrupció de Syriza.
Nota 2: Syriza, “Coalició d’Esquerra Radical”, no és un partit nou, neix a
finals dels 90 de la confluència de diverses formacions de l’esquerra
alternativa, eurocomunistes, ecosocialistes, verds, socialistes, etc. i es va
presentar per primera vegada al 2004 a les eleccions. Té un ideari clarament
d’esquerres, europeista crític i forma part del Partit de l’Esquerra Europea.
Alexis Tsipras va ser candidat a Presidir la Comissió Europea per aquesta opció
i és un símbol per a l’esquerra alternativa plural.
 |
| Confluencia de les esquerres |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada