Rajoy, la "thatcher" del nostre sindicalisme?

 

Thatcher: Dama de ferro contra els treballadors

nuevatribuna.es | 23 Octubre 2014

 

Fins aquest últim govern del PP, la concertació social, el diàleg social i la negociació col · lectiva es van convertir en un referent del sistema espanyol de relacions laborals i fins i tot del sistema de desenvolupament econòmic i en un model identificatiu del model democràtic del país.

 
El Reial Decret de Reforma Laboral del 2012 aprovat pel Govern PP comporta fonamentalment un atac directe al nucli de les normes de negociació col · lectiva i el seu objectiu és portar els treballadors cap a la negociació individual de les condicions de treball. Amb aquesta finalitat cal destacar alguns aspectes d'aquesta Contrareforma com són: a) La limitació a la ultraactivitat dels convenis; b) Situar el conveni d'empresa com a preferent enfront del sectorial; i c) donar més poder a l'empresari per a modificar unilateralment condicions substancials de treball.

Raons d'una Vaga General



Aquesta Reforma Laboral no és una més ni significa un atac a determinats drets dels treballadors. Significa un atac a la línia de flotació de la negociació col · lectiva i per tant a la pròpia existència del moviment sindical i de defensa del drets dels treballadors. Si l'objectiu bàsic del sindicat és la negociació col · lectiva, la destrucció d'aquesta comporta la destrucció del moviment sindical. El seu objectiu és debilitar la llibertat sindical i la negociació col · lectiva amb violació dels principis consagrats en els convenis 87 i 98 de l'OIT i vulnerant la Carta Social Europea. Significa, sense més, la ruptura del marc de relacions laborals existents i dinamitar i trencar el tradicional diàleg social. Mai fins ara s'havia atemptat contra els drets laborals i sindicals fonamentals com el de la negociació col · lectiva, soscavant i buidant de contingut els articles 7, 28 i 35 de la Constitució.

Vaga dels miners contra Thatcher

L'atac del Govern de Rajoy al sindicalisme no té un altre parangó a Europa que l'actuació liquidadora duta a terme per Margaret Thatcher contra el moviment sindical britànic, i del qual aquest no s'ha recuperat fins ara.

Cal destacar que l'objectiu de la Reforma Laboral és eliminar la intervenció sindical. Per això va aparellat amb un altre tipus d'actuacions, com limitacions als alliberaments sindicals, lleis que limiten els drets de manifestació com la Llei Mordassa, o una possible futura llei restrictiva del dret de Vaga, o les instruccions donades a les fiscalies per actuar i criminalitzar les actuacions dels piquets com hem vist després de l'última Vaga General.

PP: Criminalitzar la Vaga

Podem dir que Govern del PP en el camp de les relacions laborals, de la mateixa manera que s'ha fet en altres àmbits, ha portat a terme de forma conscient un buidatge de contingut dels preceptes constitucionals vigents en l'àmbit dels drets laborals i sindicals fonamentals.

Rajoy i el PP han aprofitat el moment oportú i han fet una cosa que ni el mateix Aznar s'havia atrevit a fer. Ells recorden que quan Aznar presidia amb poder absolut el país, els sindicats confederals el van obligar a retirar el "Decretazo" causant-li la primera derrota a l'expresident. Rajoy i el PP ho han tingut molt present i per això  han decidit escapçar, en absència d'una oposició política forta, el sindicalisme de classe, la principal força organitzada del moviment social. I ho ha fet en el moment de major debilitat per al moviment sindical quan la situació de forta crisi econòmica, amb un atur en cotes increïbles, dificulta la resposta sindical donada la situació de temor que la crisi desperta entre la classe treballadora.

Rajoy imitant a Thatcher?

És evident que la situació és complicada per al moviment sindical i per a recuperar el nivell en la negociació col · lectiva anterior a la contrareforma laboral. El sindicalisme necessita començar a armar-se per  a dur a terme una ofensiva, en el futur quan la crisi comenci a amainar, que permeti albirar la possibilitat de canviar els efectes d'aquesta contrareforma en la negociació col · lectiva i en els drets sindicals. Això s'ha d'elaborar a partir d'estratègies i propostes que siguin comprensibles i que permetin atreure i aglutinar els treballadors fixos, precaris i aturats. Fer una acumulació de forces i alhora una estratègia global que comporti aliats estratègics, especialment en l'àmbit social però també comprometent a aliats en l'àmbit polític. És hora de buscar aliats i adhesions a una proposta comuna que signifiqui un atac frontal a la política econòmica i laboral del PP. Es tractaria de potenciar un canvi polític promogut des de la perspectiva de la pròpia autonomia i independència sindical.

 
Es tractaria de plantejar una proposta que permeti tornar la plena vigència dels drets laborals i sindicals al mateix temps que els actualitza. En una societat on es parla de la necessitat d'una segona transició, en la qual es planteja una Reforma Constitucional, el tema dels drets col · lectius dels treballadors i de la seva representació, així com els drets socials han de tenir un lloc de privilegi i prioritari .

Ens cal el Sindicat Europeu