 |
| Rajoy, Fainè i altres |
nuevatribuna.es | 27 Octubre 2014
El resultat dels "stress
test" realitzats pel Banc Central
Europeu ha evidenciat la solvència de la banca espanyola, que apareix en
general com la millor capitalitzada.
Ara el govern del PP, infla el pit
i presumeix de la
situació de la banca espanyola,
ocultant els costos que ha comportat la seva reestructuració.
Entre els bancs més capitalitzats apareixen molts dels rescatats com
Bankia, Abanca (antiga Nova Caixa Galícia) o
CatalunyaBanc. Així mateix, la majoria dels bancs
espanyols han rebut
milers de milions per fer-se càrrec d'altres entitats, Caixabank (Banc
València o Banca Cívica),
BBVA (Unnim), Sabadell
(CAM) i així
la pràctica totalitat amb l'excepció del Santander,
que per cert és dels
que apareixen en un lloc moderat pel que ha
capitalització es refereix.
El cost total de tot
aquest procés sabem que ens ha costat al conjunt
de la ciutadania al voltant de 200.000 milions d'euros.
Quantitat que hem pagat els ciutadans
endeutant al país.
El cost de tenir avui aquesta banca que
permet al Govern del PP enorgullir-se
del seu sector financer, aquests 200.000 milions,
ho hem patit tota
la societat en forma de retallades
socials en sanitat, educació, serveis socials,
dependència, així com reformes laborals, de les
pensions, etc., que
ens han empobrit
com a societat i ha
trencat de forma greu la cohesió social.
 |
| Manca de cohessió social= més pobressa |
Avui tenim una banca
més solvent, capaç
d'aprovar els exàmens de les autoritats europees
i el cost ha
estat l'empobriment generalitzat de la majoria de la societat, exceptuant els sectors més rics
que encara s'han enriquit
més amb la crisi,
entre ells els directius bancaris.
Podem contrastar el fet
que els treballadors espanyols siguin dels més
pobres d'Europa, mentre que els directius
de la banca cobren salaris de centenars de
milers d'euros quan no milions anuals, a
part d'altres regalies.
El sector bancari d'un país
té en principi una
funció social que és facilitar el crèdit a la societat. Aquesta funció
en aquest país fa anys que no es compleix, no hi
ha crèdit per a les famílies, ni per a les pimes
ni en general
per a l'activitat productiva. I ja ens anuncien que
aquesta restricció actual continuarà en els propers
temps.
Cal preguntar-se: Quin
ha estat el benefici
de la societat pel rescat del sistema financer? No
s'han establert contraprestacions que
els obliguin a retornar a la societat en forma de
crèdit part del sacrifici fet pels ciutadans?
Res d'això. El
resultat de la reestructuració és
entre altres coses: 1.- Una consolidació d'un fort oligopoli; 2.- Continua
la falta de crèdit per al
finançament de la societat i
de les necessitats
productives que ens permetin sortir de la crisi; 3.- L'empobriment general de la societat, excepte les elits entre elles les
dels directius bancaris;
4.- Exclusió financera
dels sectors socials més febles i de poblacions fins ara
servides per oficines de caixes d'estalvis.
En fi com dèiem una banca floreix en una societat empobrida.
 |
| Drets contra pobressa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada