 |
| Mas: el salvador de Catalunya |
nuevatribuna.es | 14 Octubre 2014
Artur Mas s’ha tret la “careta” i ha demostrat que el seu objectiu últim és
un objectiu electoralista que en cap cas té a veure amb la consulta.
Durant setmanes el Govern ha defensat que aconseguiria celebrar una
consulta tal com s’havia acordat amb la resta de partits partidaris del dret a
decidir. Els mitjans públics dependents del govern han anat inculcant el
compromís del govern. Malgrat tot això ara Mas es desvincula dels acords, ja no
es tracta d’una “Consulta amb plenes garanties democràtiques” i la substitueix
amb una mena d’enquesta a qui vulgui participar, sense cap garantia de
pluralitat democràtica. Alhora ensenya la seva darrera carta, la de debò i la
que desitja, la d’unes eleccions plebiscitàries on vol concorre amb una llista
conjunta i programa comú, amb CDC i ERC, que les planteja com un referèndum per
la independència.
Mas ha fet un frau evident a l’objectiu de la consulta i ha posat de
manifest que mai ha estat el seu objectiu. Que el seu objectiu ha estat sempre
el de mantenir el seu poder polític. Tant li fa el no dur a terme el “dret a
decidir”, el seu objectiu és la permanència a qualsevol preu. Ara amb les
eleccions plebiscitàries torna a plantejar un objectiu futur també discutible,
les eleccions plebiscitàries. Com pot plantejar les eleccions plebiscitàries
com un Referèndum, quan de les eleccions surten uns parlamentaris que tenen
unes facultats legals, entre les quals no hi ha la de proclamar la
independència unilateral?. Cal tenir en compte que per a fer una reforma de
l’Estatut cal una majoria qualificada. Quina majoria caldria per a declarar la
independència?.
Mas ara planteja una consulta de “fireta”, que és evident que cap partit seriós que defensi una consulta amb plenes garanties pot acceptar, tant si està a favor o en contra. Ara es tracta únicament de fomentar la participació dels votants independentistes si és possible, i que vagi a votar qui vulgui en una consulta sense garanties de cap tipus, ni de pluralitat ni de seriositat. La qual cosa significa no sols crear frustració, sinó crear més crispació social i ruptura de la cohesió. Tot per un afany electoralista i de supervivència. La “consulteta” que ara proposa és un nou acte electoral de Mas
 |
| Frau al Pacte |
Des d’un primer moment ni CiU ni ERC eren partidaris reals de la consulta i
del “dret a decidir”. Per Mas i CiU l’objectiu era pujar a l’onada
independentista i cavalcar-la alhora que li servia per amagar les seves
polítiques antisocials.
Altres com ERC també tenien altres objectius polítics. Principalment el de
consolidar el seu caràcter de primer partit a Catalunya i fer-ho en les properes
eleccions municipals, la qual cosa li donaria una forta rel i poder polític en
l’àmbit local. Per això ERC en principi no era partidari d’unes eleccions plebiscitàries
en llista única i preferia anar poc a poc consolidant la seva posició
partidària d’una declaració unilateral d’ independència.
La consulta era un objectiu prioritari i estratègic només per a les forces de
l’esquerra minoritària, una com ICV-EUIA per que considerava la necessitat de
que el poble fes efectiu el dret a decidir, altres com la CUP per que es
plantejaven la possibilitat de que la mobilització social es plasmés en una
majoria de votants per la independència.
Ara s’ha arribat a la fi del joc. El consens majoritari sobre la consulta
s’ha trencat. Mas ha evidenciat que el seu objectiu mai ha estat la consulta
sinó el tacticisme més evident i anar cremant etapes per a una futura campanya
electoral on pugui aparèixer com el President que més ha fet per Catalunya.
 |
| ICV: decidir-ho tot |
En definitiva s’ha acabat una etapa que ha demostrat que estem en mans d’un
President que actua com un “tràiler” i que es capaç de dur a terme un frau en
un tema tant seriós com era una consulta
que s’havia de dur a terme amb plenes garanties democràtiques.
Tor això sense amagar el fet de la responsabilitat del Govern del PP que és
el responsable principal, per la seva actuació passada i present, de la
situació de desafecció que es viu avui a Catalunya
 |
| Catalunya no es CiU |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada