13 de maig 2014

Europa, és l’hora de construir alternatives


Elecció: Democràcia o TROIKA
 
 nuevatribuna.es | 13 Mayo 2014
El 25 de maig amb les eleccions al Parlament Europeu ens juguem una oportunitat de fer visible que són possibles alternatives a les actuals polítiques de la Unió Europa.
Es l’oportunitat de plantejar propostes que qüestionin els que diuen: “No hi ha cap Alternativa a les polítiques d’Austeritat”. Es el moment de plantejar que hi ha altres opcions diferents de les que defensen les polítiques de l’austerici econòmic, com fan el PPEuropeu o el LliberalsDemòcrates europeus (és a dir els partits europeus on estan adherits el PP o CiU), o dels qui es resignen, com és el cas dels SocialistesEuropeus  (entre ells el PSOE). Es necessari defensar el que és la base del pensament democràtic, l’existència de diferents alternatives. Es per això que avui la alternativa als que defensen l’austerici o als que si resignen, és dir que hi ha d’altres polítiques possibles alternatives. I encara més, que defensant polítiques alternatives el que es fa alhora és defensar la pròpia existència de la Democràcia. L’alternativa passa per plantejar que per sobre dels interessos dels poders econòmics han d’estar els interessos dels ciutadans. Que davant d’una Troika ( Comissió europea, BCE i FMI), que determina el futur de tots i que no ha estat escollida democràticament per ningú, cal defensar un poder a partir de poders escollits pels ciutadans com són el Parlament Europeu o els Parlaments nacionals, i que són qui ha de determinar i controlar les polítiques de la Unió. Es tracta de donar una via política a tots aquells que es manifesten al carrer, especialment en els països del sud europeu.

Cal salvar Europa del populisme, de l’extrema dreta i dels euroescèptics, que es beneficien de les actuals polítiques de la UE, i que tornen a fer ressorgir les velles posicions nacionalistes i xenòfobes basades en principis com “primer els de casa”, sense que sembli que ningú defensi els interessos comuns del conjunts dels ciutadans d’una Unió que hauria de ser la “casa comuna” de tota la seva ciutadania, immigrants inclosos.
Les polítiques actuals  del bipartidisme que mana a la UE ( dreta i social-liberals) per a fer front a la crisi estan frustrant el somni europeu. El vell somni de justícia social, drets i llibertats que té les seves arrels en la Revolució francesa i en les lluites dels treballadors està sent abandonat pels actuals dirigents.

La alternativa de qui no vol acceptar l’actual estat de coses planteja la necessitat de rescatar l’ideal europeu d’un espai europeu que sigui un model de referencia basat en la primacia de la solidaritat, la justícia i la llibertat.
Es evident que la ciutadania europea està allunyada d’un model que veu fracassat i contrari als seus interessos i que és la causa de l’allunyament i del rebuig per part de molta gent. Cal evitar que aquesta situació sigui aprofitada per aquells que voldrien  retornar a una Europa enfrontada pels diferents interessos particulars dels diversos estats. Cal plantejar una proposta que torni a il·lusionar als ciutadans europeus a partir de posar els interessos del conjunt de la ciutadania en el centre de les polítiques de la Unió.

Les eleccions del 25 de maig són una primera oportunitat per a fer aparèixer l’embrió d’una futura alternativa de progrés basada en l’esquerra alternativa i l’ecologisme. Una alternativa que pugui aglutinar un ampli Front polític i social unitari.
Esquerres del Sud d'Europa
 
Per primera vegada veiem una agrupació de forces d’esquerra a diversos països especialment del sud europeu que actuen de forma coordinada, i que fins i tot impulsen plataformes en algun país on els partits d’esquerra alternativa estaven fins ara desapareguts, com és el cas d’Itàlia, on 250 mil ciutadans han donat suport actiu per a presentar  la llista “Altra Europa con Tsipras”. Des de la Syriza grega a forces d’esquerra a França com el “Front de Gauche” o la “IzquierdaPlural” espanyola que agrupa a forces estatals i de diverses nacionalitats com Catalunya o Galicia, tant d’esquerres com ecologistes. Partits que alhora coincideixen amb molts dels plantejaments que fa la Confederació Europea de Sindicats (CES).

Com planteja el candidat ecosocialista d'ICV a eurodiputat, Ernest Urtasun, que figura en la llista d’Esquerra Plural,  l’objectiu ha de ser lluitar per un canvi de color polític a Europa que ajudi a posar fi a les polítiques d’austeritat salvatge. Per això cal agrupar en una nova organització europea una gran part de partits europeus de l’esquerra alternativa i ecosocialista que sigui la base per  a forçar la socialdemocràcia, o una part d’ella,  a abandonar la seva resignació actual, i formar una majoria alternativa a l’ hegemonia conservadora actual.
Potser encara no ha arribat l’hora d’aconseguir-ho,  però si que és el moment d’aixecar aquesta bandera alternativa, especialment quan es parla del centre de les polítiques que afecten tothom, quan es parla d’Europa. I cal aixecar aquesta alternativa a partir de propostes concretes com per exemple:

Propostes alternatives


a)      Plantejar que el Parlament Europeu sigui el centre de la UE, amb plenes facultats d’iniciativa legislativa i augment de la codecisió i el control.

b)      Liquidar la situació actual de domini absolut d’una Troika que no disposa de cap credencial democràtica.

c)      Impulsar un procés constituent a Europa, a partir de l’elaboració d’un nou Tractat per a una Europa més social, ecològica, federal i democràtica, amb participació ciutadana i referèndum a escala europea. 

d)     Liquidar les polítiques d’austeritat i les retallades.

e)      Establir com a prioritat la creació d’ocupació. Impulsar un Pacte Europeu per l’Ocupació : Pla Europeu d’Inversions d’un 2% del PIB de la UE durant 10 anys per a la recuperació econòmica, economia i infraestructures sostenibles, i eficiència energètica.

f)       Reestructurar, auditar i renegociar el deute. Conferència Europea sobre el deute.

g)      .Unió fiscal europea que desenvolupi una hisenda comuna justa, solidària.

h)      Recuperar el control democràtic de l’economia. Unió bancària, regulació i control públic dels mercats financers i dels sectors estratègics (transport, energia, comunicacions).  

i)        Posar el BCE al servei d’aquests objectius. El BCE ha de ser prestador d’última instancia pels països que ho necessitin, i no sols per als bancs privats que desprès especulen. Crear eurobons.
Aquesta necessitat de canvi i alternativa, que vagi més enllà de simples alternances, és avui una necessitat a Europa i dins dels diversos països de la UE, si volem que torni a ser un espai de pau i un exemple internacional pel que fa a la cohesió social i la solidaritat interna i externa.

Es evident que cal encara molt treball per aconseguir aquesta nova alternativa. Cal que dins de l’espai verd ecologista hi hagi una clarificació en la seva vessant social, és a dir en la necessitat d’una definició clarament ecosocialista i no exclusivament ecologista. També cal una amplia reflexió en el camp de l’esquerra alternativa sobre la necessitat de renovar discursos i formes organitzatives, en la línia establerta per Syriza, per a passar d’una posició de negació i oposició a una nova posició propositiva d’alternatives. Es a dir avançar en el que ha començat a ser visible arran d’aquesta campanya electoral al Parlament Europeu.
Un altra Europa es posible
 
                                          "Grandola Vila Morena"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada