 |
| Elecció: Democràcia o TROIKA |
nuevatribuna.es | 13 Mayo 2014
El 25 de maig amb les eleccions al Parlament Europeu ens juguem una oportunitat
de fer visible que són possibles alternatives a les actuals polítiques de la
Unió Europa.
Es l’oportunitat de plantejar propostes que qüestionin els que diuen: “No
hi ha cap Alternativa a les polítiques d’Austeritat”. Es el moment de plantejar
que hi ha altres opcions diferents de les que defensen les polítiques de
l’austerici econòmic, com fan el PPEuropeu o el LliberalsDemòcrates europeus (és
a dir els partits europeus on estan adherits el PP o CiU), o dels qui es
resignen, com és el cas dels SocialistesEuropeus (entre ells el PSOE). Es necessari defensar el
que és la base del pensament democràtic, l’existència de diferents
alternatives. Es per això que avui la alternativa als que defensen l’austerici
o als que si resignen, és dir que hi ha d’altres polítiques possibles
alternatives. I encara més, que defensant polítiques alternatives el que es fa
alhora és defensar la pròpia existència de la Democràcia. L’alternativa passa
per plantejar que per sobre dels interessos dels poders econòmics han d’estar
els interessos dels ciutadans. Que davant d’una Troika ( Comissió europea, BCE
i FMI), que determina el futur de tots i que no ha estat escollida
democràticament per ningú, cal defensar un poder a partir de poders escollits
pels ciutadans com són el Parlament Europeu o els Parlaments nacionals, i que
són qui ha de determinar i controlar les polítiques de la Unió. Es tracta de
donar una via política a tots aquells que es manifesten al carrer, especialment
en els països del sud europeu.
Cal salvar Europa del populisme, de l’extrema dreta i dels euroescèptics,
que es beneficien de les actuals polítiques de la UE, i que tornen a fer
ressorgir les velles posicions nacionalistes i xenòfobes basades en principis
com “primer els de casa”, sense que sembli que ningú defensi els interessos
comuns del conjunts dels ciutadans d’una Unió que hauria de ser la “casa
comuna” de tota la seva ciutadania, immigrants inclosos.
Les polítiques actuals del
bipartidisme que mana a la UE ( dreta i social-liberals) per a fer front a la
crisi estan frustrant el somni europeu. El vell somni de justícia social, drets
i llibertats que té les seves arrels en la Revolució francesa i en les lluites
dels treballadors està sent abandonat pels actuals dirigents.
La alternativa de qui no vol acceptar l’actual estat de coses planteja la
necessitat de rescatar l’ideal europeu d’un espai europeu que sigui un model de
referencia basat en la primacia de la solidaritat, la justícia i la llibertat.
Es evident que la ciutadania europea està allunyada d’un model que veu
fracassat i contrari als seus interessos i que és la causa de l’allunyament i
del rebuig per part de molta gent. Cal evitar que aquesta situació sigui
aprofitada per aquells que voldrien retornar a una Europa enfrontada pels
diferents interessos particulars dels diversos estats. Cal plantejar una
proposta que torni a il·lusionar als ciutadans europeus a partir de posar els
interessos del conjunt de la ciutadania en el centre de les polítiques de la
Unió.
Les eleccions del 25 de maig són una primera oportunitat per a fer aparèixer
l’embrió d’una futura alternativa de progrés basada en l’esquerra alternativa i
l’ecologisme. Una alternativa que pugui aglutinar un ampli Front polític i
social unitari.
 |
| Esquerres del Sud d'Europa |
Com planteja el candidat ecosocialista d'ICV a eurodiputat, Ernest Urtasun,
que figura en la llista d’Esquerra Plural, l’objectiu ha de ser lluitar per un canvi de
color polític a Europa que ajudi a posar fi a les polítiques d’austeritat
salvatge. Per això cal agrupar en una nova organització europea una gran part
de partits europeus de l’esquerra alternativa i ecosocialista que sigui la base
per a forçar la socialdemocràcia, o una
part d’ella, a abandonar la seva
resignació actual, i formar una majoria alternativa a l’ hegemonia conservadora
actual.
Potser encara no ha arribat l’hora d’aconseguir-ho, però si que és el moment d’aixecar aquesta
bandera alternativa, especialment quan es parla del centre de les polítiques
que afecten tothom, quan es parla d’Europa. I cal aixecar aquesta alternativa a
partir de propostes concretes com per exemple: |
| Propostes alternatives |
a) Plantejar que el Parlament Europeu sigui el centre de la
UE, amb plenes facultats d’iniciativa legislativa i augment de la codecisió i
el control.
b) Liquidar la situació actual de domini absolut d’una
Troika que no disposa de cap credencial democràtica.
c) Impulsar un procés constituent a Europa, a partir de l’elaboració
d’un nou Tractat per a una Europa més social, ecològica, federal i democràtica,
amb participació ciutadana i referèndum a escala europea.
d) Liquidar les polítiques d’austeritat i les retallades.
e) Establir com a prioritat la creació d’ocupació. Impulsar
un Pacte Europeu per l’Ocupació : Pla Europeu d’Inversions d’un 2% del PIB de
la UE durant 10 anys per a la recuperació econòmica, economia i infraestructures
sostenibles, i eficiència energètica.
f) Reestructurar, auditar i renegociar el deute. Conferència
Europea sobre el deute.
g) .Unió fiscal europea que desenvolupi una hisenda comuna
justa, solidària.
h) Recuperar el control democràtic de l’economia. Unió
bancària, regulació i control públic dels mercats financers i dels sectors
estratègics (transport, energia, comunicacions).
i)
Posar
el BCE al servei d’aquests objectius. El BCE ha de ser prestador d’última
instancia pels països que ho necessitin, i no sols per als bancs privats que
desprès especulen. Crear eurobons.
Aquesta necessitat de canvi i alternativa, que vagi més enllà de simples
alternances, és avui una necessitat a Europa i dins dels diversos països de la
UE, si volem que torni a ser un espai de pau i un exemple internacional pel que
fa a la cohesió social i la solidaritat interna i externa.
Es evident que cal encara molt treball per aconseguir aquesta nova alternativa.
Cal que dins de l’espai verd ecologista hi hagi una clarificació en la seva
vessant social, és a dir en la necessitat d’una definició clarament
ecosocialista i no exclusivament ecologista. També cal una amplia reflexió en
el camp de l’esquerra alternativa sobre la necessitat de renovar discursos i formes
organitzatives, en la línia establerta per Syriza, per a passar d’una posició
de negació i oposició a una nova posició propositiva d’alternatives. Es a dir
avançar en el que ha començat a ser visible arran d’aquesta campanya electoral al
Parlament Europeu.
 |
| Un altra Europa es posible |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada