 |
| Cartell electoral ICV-EUiA |
| 27 Mayo 2014
Amb aquestes paraules “ara comença tot” resumia l’eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun la seva reflexió el dia desprès de les Eleccions Europees.
En l’àmbit europeu podríem destacar com a resultat de les Eleccions al
Parlament europeu: la caiguda en
parlamentaris dels tres grups que han controlat la Comissió Europea, las dues dretes
hegemòniques, el Partit Popular Europeu i els Liberal-Demòcrates, i els
Socialdemòcrates; els partits alternatius dels Verds i l’Esquerra Unitària
tindran en conjunt més de 100 parlamentaris; i per últim irrompen amb una forta
presència els partits xenòfobs d’ultradreta i euròfobs.
Es evident que la política del austericidi econòmic i social ha castigat
als seus impulsors de dretes i l’acceptació i complicitat dels
socialdemòcrates. I aquestes mateixes
polítiques han fet allunyar de l’ideal de l’Europa unida la ciutadania, donant ales a forces radicalment
contraries a la UE. Així s’han convertit en principals referents polítics, en
països de la importància de França o Gran Bretanya, la ultra-dreta del Front Nacional o l’euroescèptica UKIP respectivament.
I no han estat casos aïllats, a la
pròpia Alemanya el partit euroescèptic Alternativa per Alemanya ha aconseguit 7
escons al Parlament europeu, i fins i
tot el Partit Nazi alemany. La excepció,
amb un canvi cap a la esquerra anti-austericida, ha estat la victòria de Syriza
a Grècia, i en menor mesura les victòries socialdemòcrates a Itàlia o Portugal.
Enfront el retrocés de partits responsables del patiment ciutadà i l’avenç
de l’extrema dreta i els anti-europeus, el partidaris del europeisme crític, és
a dir d’un altra Europa que tingui com a prioritat els interessos de la
ciutadania per davant dels poders econòmics i financers, i que vulguin
potenciar la unitat social, econòmica i política, tenen sens dubte molta feina
a fer.
El primer que caldria és construir un pol polític fort i alternatiu a l’actualment
dominant a la UE. Per aconseguir-ho, i tractar de conquerir primer l’hegemonia
social i desprès la política, caldria anar cap a una unificació de tots els que
es reivindiquin de l’ecosocialisme i de l’esquerra, és a dir potenciar els
plantejaments conjunts dels grups Verd i Esquerra Unitària. Es un plantejament
que cal fer-lo de forma meticulosa i coneixent les dificultats que comporta.
Però alhora sabent que per exemple, en el cas de Catalunya, la candidatura de
ICV-EuiA va rebre el suport dels caps de llista tant dels Verds europeus com de
l’Esquerra Unitària, Ska Keller i Alexis Tsipras respectivament. Una
alternativa política forta a nivell europeu a les actuals polítiques de la
dreta neo-lliberal és necessària, difícil d’aconseguir però sens dubte possible. |
| Alexis Tsipras demana el vot per la ICV-EUiA |
Al dir “ara comença tot” en
l’àmbit europeu vol dir això. S’ha donat un pas en el Parlament Europeu amb el manteniment
dels Verds i la pujada de l’Esquerra
Unitària. Desprès d’aquest pas, el
següent sens dubte ha de ser ajudar a
que en les properes eleccions generals a Grècia, Syriza i Alexis Tsipras, prenguin el relleu al govern actual de ND i el
Pasok. Es important que hi hagi una veu de l’Europa alternativa també al
Consell Europeu, i aquest ha de ser un objectiu de tota la gent
que desitja una Europa diferent que sigui un model en cohesió social i en
solidaritat.
Dins l’àmbit de l’Estat espanyol les eleccions europees han comportat un veritable terratrèmol polític que pot ser la
senyal de canvi del model de l’actual esquema de partits hegemònic fins ara a
Espanya. La pèrdua de més de 5 milions de vots per part del PP i el PSOE pot
ser una senyal de la mort del bipartidisme. Però també aquí, per a la gent
d’esquerres i progressista “ara comença
tot”. Potser el bipartidisme està ferit de mort, però encara cal
construir L’ALTERNATIVA. Podem veure que només entre l’ Esquerra Plural i
Podemos sumarien 11 diputats, molt a prop del resultat del PSOE. I no hi ha
dubte que la suma moltes vegades significa multiplicació. Caldria que s’aprengués
de Syriza que es va constituït com a fruit d’una unitat de grups diversos, i
que va costar realitzar, però que malgrat
les dificultats ha estat una història d’èxit, on l’esquerra plural i alternativa
s’ha constituït en alternativa real a l’històric bipartidisme i alternança de
conservadors i socio-liberals.
Podemos: Pablo Iglesias
Perquè si a Grècia ha estat possible a l’Estat espanyol no pot ser-ho? No hi ha dubte que l’Esquerra Plural ha significat
un esforç d’aglutinar diversos partits a l’esquerra de l’opció socio-liberal
que representa el PSOE. La coalició electoral entre Izquierda Unida, ICV,
Anova, i d’altres grups menors com Baztarre, és un pas interesant i important. De la
mateixa manera la sorprenent aparició de PODEMOS, és una novetat important que cal tenir en compte, de com una
organització que parteix del no res aconsegueix aglutinar un volum important
d’electors, que per raons diverses l’han vist com a referència. A part queden
organitzacions com Espai Plural o Equo, les quals també han de tenir la oportunitat
de participar en un Front Ampli polític i social d’Esquerres i Ecologistes.
 |
| Cartell de la Esquerra Plural |
Per aconseguir-ho cal no obviar les dificultats. La necessitat de renovació
d’alguns, en el cas d’Izquierda Unida, de les seves formes organitzatives i del
desig de controlar-ho sempre tot per part d’alguns. Per part d’altres com
Podemos, evitant posicions i/o manifestacions dogmàtiques, personalismes i derives
pròpies d’esquerranisme infantilista que impedeixin la seva consolidació com a
formació política amb futur d’alternativa.
En tot cas és evident que es precisaria, per part de totes les parts que
poguessin estar teòricament interessades, un esforç de generositat i de
capacitat de diàleg per aconseguir el FRONT AMPLI que la gent d’esquerres del
nostre país plurinacional necessita i que fins i tot podria influir en la difícil
evolució de sectors, tradicionalment vinculats a la socialdemocràcia, avui
orfes de referències.  |
| Logo de Altra Europa a Itàlia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada