“Ara comença tot”: CONSTRUIR L’ALTERNATIVA

Cartell electoral ICV-EUiA

nuevatribuna.es | 27 Mayo 2014 



Amb aquestes paraules “ara comença tot” resumia l’eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun la seva reflexió el dia desprès de les Eleccions Europees.

Es cert, aquestes eleccions han provocat tot un seguit de canvis en profunditat a Europa i a l’Estat espanyol que pot significar un punt i a part dins del món polític.

En l’àmbit europeu podríem destacar com a resultat de les Eleccions al Parlament europeu:  la caiguda en parlamentaris dels tres grups que han controlat la Comissió Europea, las dues dretes hegemòniques, el Partit Popular Europeu i els Liberal-Demòcrates, i els Socialdemòcrates; els partits alternatius dels Verds i l’Esquerra Unitària tindran en conjunt més de 100 parlamentaris; i per últim irrompen amb una forta presència els partits xenòfobs d’ultradreta i euròfobs.

Es evident que la política del austericidi econòmic i social ha castigat als seus impulsors de dretes i l’acceptació i complicitat dels socialdemòcrates.  I aquestes mateixes polítiques han fet allunyar de l’ideal de l’Europa unida  la ciutadania, donant ales a forces radicalment contraries a la UE. Així s’han convertit en principals referents polítics, en països de la importància de França o Gran Bretanya,  la ultra-dreta  del Front Nacional o l’euroescèptica UKIP respectivament. I no han estat casos aïllats,  a la pròpia Alemanya el partit euroescèptic Alternativa per Alemanya ha aconseguit 7 escons al Parlament europeu,  i fins i tot  el Partit Nazi alemany. La excepció, amb un canvi cap a la esquerra anti-austericida, ha estat la victòria de Syriza a Grècia, i en menor mesura les victòries socialdemòcrates a Itàlia o Portugal.

Enfront el retrocés de partits responsables del patiment ciutadà i l’avenç de l’extrema dreta i els anti-europeus, el partidaris del europeisme crític, és a dir d’un altra Europa que tingui com a prioritat els interessos de la ciutadania per davant dels poders econòmics i financers, i que vulguin potenciar la unitat social, econòmica i política, tenen sens dubte molta feina a fer.

El primer que caldria és construir un pol polític fort i alternatiu a l’actualment dominant a la UE. Per aconseguir-ho, i tractar de conquerir primer l’hegemonia social i desprès la política, caldria anar cap a una unificació de tots els que es reivindiquin de l’ecosocialisme i de l’esquerra, és a dir potenciar els plantejaments conjunts dels grups Verd i Esquerra Unitària. Es un plantejament que cal fer-lo de forma meticulosa i coneixent les dificultats que comporta. Però alhora sabent que per exemple, en el cas de Catalunya, la candidatura de ICV-EuiA va rebre el suport dels caps de llista tant dels Verds europeus com de l’Esquerra Unitària, Ska Keller i Alexis Tsipras respectivament. Una alternativa política forta a nivell europeu a les actuals polítiques de la dreta neo-lliberal és necessària, difícil d’aconseguir però sens dubte possible.

Alexis Tsipras demana el vot per la ICV-EUiA

 

Al dir “ara comença tot” en l’àmbit europeu vol dir això. S’ha donat un pas en el Parlament Europeu amb el manteniment dels Verds  i la pujada de l’Esquerra Unitària. Desprès d’aquest  pas, el següent sens dubte ha de ser ajudar  a que en les properes eleccions generals a Grècia, Syriza i Alexis Tsipras,  prenguin el relleu al govern actual de ND i el Pasok. Es important que hi hagi una veu de l’Europa alternativa també al Consell Europeu,  i  aquest ha de ser un objectiu de tota la gent que desitja una Europa diferent que sigui un model en cohesió social i en solidaritat.

Dins l’àmbit de l’Estat espanyol les eleccions europees han comportat  un veritable terratrèmol polític que pot ser la senyal de canvi del model de l’actual esquema de partits hegemònic fins ara a Espanya. La pèrdua de més de 5 milions de vots per part del PP i el PSOE pot ser una senyal de la mort del bipartidisme. Però també aquí, per a la gent d’esquerres i progressista “ara comença tot”. Potser el bipartidisme està ferit de mort, però encara cal construir L’ALTERNATIVA. Podem veure que només entre l’ Esquerra Plural i Podemos sumarien 11 diputats, molt a prop del resultat del PSOE. I no hi ha dubte que la suma moltes vegades significa multiplicació. Caldria que s’aprengués de Syriza que es va constituït com a fruit d’una unitat de grups diversos, i que  va costar realitzar, però que malgrat les dificultats ha estat una història d’èxit, on l’esquerra plural i alternativa s’ha constituït en alternativa real a l’històric bipartidisme i alternança de conservadors i socio-liberals.

Podemos: Pablo Iglesias

 

Perquè si a Grècia ha estat possible a l’Estat espanyol no pot ser-ho?  No hi ha dubte que l’Esquerra Plural ha significat un esforç d’aglutinar diversos partits a l’esquerra de l’opció socio-liberal que representa el PSOE. La coalició electoral entre Izquierda Unida, ICV, Anova, i d’altres grups menors com Baztarre,  és un pas interesant i important. De la mateixa manera la sorprenent aparició de PODEMOS, és una novetat  important que cal tenir en compte, de com una organització que parteix del no res aconsegueix aglutinar un volum important d’electors, que per raons diverses l’han vist com a referència. A part queden organitzacions com Espai Plural o Equo, les quals també han de tenir la oportunitat de participar en un Front Ampli polític i social d’Esquerres i Ecologistes.

Cartell de la Esquerra Plural

 

No hi ha dubte de la importància i la dificultat del repte. Però ningú responsable pot obviar que ara es donen més que mai les condicions per articular i CONSTRUÏR L’ ALTERNATIVA. Una alternativa que vagi més enllà del que ha estat fins ara la simple alternança bipartidista. La situació actual de l’Estat, econòmica, social, territorial i institucional ho precisa. Es hora de construir UNA OPCIÓ PEL CANVI. Avui una gran part dels votants d’aquestes opcions que hem citat, i d’altres que estan instal·lades en l’abstencionisme o en la resignació ho demanen i podrien il·lusionar-se.

Per aconseguir-ho cal no obviar les dificultats. La necessitat de renovació d’alguns, en el cas d’Izquierda Unida, de les seves formes organitzatives i del desig de controlar-ho sempre tot per part d’alguns. Per part d’altres com Podemos, evitant posicions i/o manifestacions dogmàtiques, personalismes i derives pròpies d’esquerranisme infantilista que impedeixin la seva consolidació com a formació política amb futur d’alternativa.

En tot cas és evident que es precisaria, per part de totes les parts que poguessin estar teòricament interessades, un esforç de generositat i de capacitat de diàleg per aconseguir el FRONT AMPLI que la gent d’esquerres del nostre país plurinacional necessita i que fins i tot podria influir en la difícil evolució de sectors, tradicionalment vinculats a la socialdemocràcia, avui orfes de referències. 

Logo de Altra Europa a Itàlia