ICV una opció clara per a la renovació de l’esquerra

Joan Herrera i Dolors Camats: Co-Presidència a ICV



nuevatribuna.es | 01 Abril 2013

 

Els propers 19, 20 i 21 d’abril es celebra l’Assemblea d’ICV (Iniciativa per Catalunya- Verds), per tal de dur a terme l’actualització del seu programa polític i la renovació de les seves estructures de direcció.

ICV és una rara avis en el panorama polític. El partit és la continuació del PSUC, el partit dels comunistes de Catalunya, el partit hegemònic en el temps de la resistència contra el franquisme. El PSUC sempre va ser un partit singular que va aconseguir aglutinar dins d’ell i al seu voltant el conjunt del catalanisme popular. Posteriorment, als anys 80, el partit va implosionar en la confrontació de les seves diferents corrents i pràcticament va quedar com una força marginal dins de l’espectre polític català. De la mà de Rafel Ribó, i especialment sota la direcció de Joan Saura el partit va fer a poc a poc però sense dubtes un llarg camí cap a la seva renovació i conversió en una força nova de caràcter ecosocialista. Es a dir a una força que sense renunciar al seu passat fa un pas endavant per adaptar-se a la nova realitat del país, mantenint la seva característica de partit d’esquerra però incorporant valors com el del radicalisme democràtic i l’ecologisme. Cal dir però que ICV no és un partit únicament ecologista sinó clarament ecosocialista, és a dir que es defineix dins l’espai de l’esquerra radical.

Una de les característiques del nou partit ha estat sempre la seva manca de sectarisme i la seva flexibilitat, això permet que dins seu convisquin sense problemes gent amb característiques diverses dins del projecte comú, sigui en l’àmbit nacional on hi ha federalistes o independentistes, o dins de la visió política més ecològica o més esquerrana. Tanmateix el seu caràcter poc dogmàtic li ha permès mantenir aliances amb forces molt diferents i molt llunyanes de la forma de fer d’ICV com es el cas de IU o EUiA, alhora que potenciava arreu de l’Estat forces de les seves característiques com són les que formen part d’Espacio Plural (ICV de les Illes o del País Valencià, Espazo Ecosocialista, Primavera andaluza, o el CHA). Aquestes forces han anat efectuant aliances diverses en les seves comunitats autònomes, Compromís al País Valencià, PSM-ICV a les Illes o AGE a Galícia.

Dues són les característiques més pròpies d’ICV, per una banda la seva lluita per la construcció d’alternatives d’esquerres, especialment en l’àmbit de Catalunya com alternativa a la dreta de CiU i el PP. En aquest sentit va ser un impulsor decidit del Govern tripartit i el seu més clar defensor, inclòs quan els altres partits van renegar de la experiència, malgrat alguns ara la tornen a reivindicar. L’altre és la seva oposició clara, contundent i sense mitges tintes a les polítiques de dretes i de les dretes, tant a Catalunya com a l’Estat. Sigui als govern de  ZP, de Mas o de Rajoy , i la seva crida a la resta de suposats partits d’esquerra catalans per tal que adoptin posicions clares front a les polítiques de retallades socials que s’estan fent.

Altrament ICV ha sabut estar sempre al costat i molt vinculat als moviments socials. Tant amb els més tradicionals com són els sindicats, els quals han comptat sempre amb el seu suport, com obrint-se als nous moviments socials, només cal veure el paper de portaveu de les reivindicacions de la PAH que ICV ha tingut al Congrés dels Diputats.

ICV aposta clarament per la renovació de l’esquerra en els àmbits català, espanyol i europeu. I per això cal evitar protagonismes i especialment sectarismes. I ICV ho està demostrant en la seva pràctica. Ha mantingut les seves aliances amb EuiA i IU malgrat les dificultats que han comportat actituds regressives o sectàries d’aquestes organitzacions, per que dóna especial importància a tot el que signifiqui unitat i tot això alhora que manté la seva relació especial amb els grups de l’Espacio Plural o amb EQUO.

En l’àmbit europeu ICV està dins del grup dels Verds, però això no impedeix discrepar d’actituds dels Verds alemanys o mantenir de relacions amb grups que tenen altres característiques com Die Linke a Alemanya, Socialismo Ecologia i Liberta a Itàlia o Syriza a Grècia. ICV és un ferm partidari de l’ideari europeu però d’una altra Europa més unida en lo social i polític i amb unes institucions comunitàries més democràtiques. Es per això es fa una critica radical a l’actuació actual de la Unió, de la Comissió Europea i de les polítiques de falsa austeritat imposades per l’Alemanya de Merkel que posen en perill la pròpia idea d’Europa.

Logo PSUC

En l’àmbit nacional de Catalunya, ICV ha estat, en la més clara tradició del catalanisme popular del PSUC, partidària del Dret a Decidir del poble català. Especialment desprès de que la sentència del Tribunal Constitucional signifiqués un trencament del pacte polític entre Catalunya i Espanya.  Es evident que per a ICV l’ideal seria establir unes noves relacions amb el conjunt del pobles d’Espanya a partir de l’equitat i la solidaritat, però per aconseguir-ho calen interlocutors amb voluntat per l’altre part. Altrament per ICV el Dret a Decidir no finalitza en la qüestió territorial sinó amb quin tipus de societat es vol, posició que l’enfronta directament amb la dreta catalana i espanyola.

Tanmateix ICV es troba en un  moment especialment favorable, amb una plena unitat interna i amb una situació on la resta de forces suposadament d’esquerres, PSC o ERC estan en crisi o han abandonat les posicions d’esquerres. Es per això que és normal que ICV es plantegi un salt endavant en la seva consolidació com a referent de tots aquells que desitgen una esquerra de lluita i govern.

Finalment cal destacar que ICV ha fet de la renovació una de les seves senyes d’identitat. I la renovació ha estat impulsada pels propis dirigents d’ICV, en aquest sentit cal reconèixer el paper de Joan Saura que desprès de fer sortir del pou polític una organització en perill de desaparició, i de consolidar mínimament el seu espai polític  ha tingut la grandesa de fer un pas enrera i deixar l’organització en mans de noves generacions com les representades per Joan Herrera, Dolors Camats o Laia Ortiz. Però ICV també ha fet opcions clarament renovadores com quan va optar per Joan Coscubiela, una personalitat procedent del camp sindical com a cap de llista per al Congrés dels Diputats malgrat no ocupar cap càrrec a l’organigrama del partit, tot reforçant la línia roja del partit al mateix nivell que la verda, la violeta o la nacional.

Dins del panorama polític no només de Catalunya i del conjunt de l’Estat, ICV es presenta com un exemple d’organització renovadora, nova, radical i transformadora que caldria estendre. I cal veure com el seu creixement  polític no té oscil·lacions sinó que és un constant i continuat creixement en presencia i en representació.

Cal desitjar un bon futur a ICV i allò que vol representar en la regeneració d’una esquerra alternativa cada vegada més necessària.



Joan Saura i Joan Herrera

                                       Labordeta: " Canto a la Libertad"