Rajoy, Merkel, falsaris!! El que cal és crear ocupació.

Rajoy a la cua de l'atur (?)

nuevatribuna.es |  20 Marzo 2013

Tots hem comprovat on ens porta la política suïcida de l’austericidi del Govern, que segueix el “diktat” de la falsa austeritat dictada per Merkel i els seus epígons de la Comissió Europea. El resultat és una economia i una societat enfonsats en una profunda recessió que pot finalitzar en una depressió sense sortida. Tota la política de retallades duta a terme, amb l’únic objectiu de salvar els bancs, ha comportat pèrdua d’ocupació, increment de la precarietat, reducció de més d’un 10% del salari real, retallada dels serveis públics i del reduït estat del benestar, menys consum, menys producció, menys ingressos fiscals, etc. Tot això sense que es vegi cap horitzó d’esperança d’una possible recuperació, ni a mig ni a llarg termini, la qual cosa comporta un cruel sacrifici sense esperança de futur pel conjunt de la societat.

La política del PP, abans ja anticipada per ZP, concretada en la Reforma Constitucional que consagra el caràcter prioritari de la lluita contra el dèficit per sobre de tot, ens està portant a un suïcidi social. Es evident que a llarg termini s’ha de tractar de tenir un dèficit equilibrat, però fer-ho de cop, sense cap més consideració, comporta anar al precipici social.

Avui en dia cal, en el conjunt de la UE i especialment en els països del sud, abans que res impulsar polítiques d’expansió que permetin la creació d’ocupació que és la base de qualsevol recuperació econòmica i social. Hem vist com fins ara totes les polítiques han anat en la direcció incorrecta: des de la Reforma Laboral que només ha comportat més atur, precarització i pèrdua de drets socials; les retallades de despesa en serveis públics que han anat en el mateix sentit, més atur, precarització i pèrdua de drets socials; fins arribar finalment a la Reforma de les pensions, que torna a comportar més pèrdues de drets i pitjors condicions i expectatives pels futurs i pels actuals pensionistes.

Cap de les mesures presses pel Govern, a través de la seva pràctica poc democràtica del Decret-Llei, ha comportat cap millora ni per a l’economia, ni per a la societat. I l’únic objectiu aconseguit, el de la suposada reforma del sistema financer, no ha comportat cap millora pel que fa al fet de fer fluir el crèdit cap a l’economia productiva.

Rajoy i el PP, com la pròpia senyora Merkel i els dirigents europeus, van en una direcció fallida i que no té sortida. Potser de moment alguns, com Alemanya surten beneficiats però a mig termini estan posant les bases que condueixen a la insignificança econòmica i social d’Europa i el desprestigi i fins i tot la ruptura de l’ideal de l’Europa Unida.

Potser caldria que els nostres dirigents, i el conjunt dels dirigents europeus, giressin la vista cap a Estats Units, on la política d’Obama ha anat dirigida a potenciar el creixement i la creació d’ocupació com a objectiu fonamental, i pel que sembla amb millors resultats que a la UE, tot i topar amb la resistència dels republicans.

La prioritat ha de ser per sobre de tot, TORNAR A CREAR OCUPACIÓ, aquesta és la clau per sortir de la crisi econòmica i social. Creant ocupació i de qualitat es millora el conjunt del salari de la societat, i això permet estimular el consum, i per tant la producció i  la recapta fiscal,  i per tant tenim més ingressos de l’Estat per fer front al dèficit. Es evident que calen més mesures, com una austeritat real que comporti lluitar contra  el malbaratament de recursos, la potenciació del serveis públics, educació, sanitat, serveis socials, pensions, i eficiència de les administracions, una reforma equitativa de la fiscalitat que no gravi només les rendes del treball sinó les del capital; un impuls radical a la lluita contra el frau fiscal, en especial de les rendes altes i els beneficis de les grans empreses, alhora que s’han d’establir mesures per fer emergir  el pou de l’economia submergida que pot abastar més del 25% del conjunt de la nostra economia.

Però per sobre de tot cal posar l’objectiu en crear ocupació, per rebaixar aquesta xifra del 26% de gent sense treball, i sense possibilitats de portar una vida normal. I per aconseguir-ho amb perspectives de futur cal reivindicar el treball estable i de qualitat que és l’únic que, juntament amb la formació i la despesa en R+D+i, ens pot garantir dur a terme una economia competitiva que no depengui dels sectors retardataris basats en baixos salaris i treball precari com ha estat fins ara.

Cal observar que l’ocupació és la solució, L’UNICA SOLUCIÓ pel conjunt dels problemes, per que altres mesures com les portades fins ara no són alternatives i van en la direcció equivocada. Posem l’exemple de les pensions i les mesures adoptades, una vegada més sense diàleg, pel Govern Rajoy. Retardar l’edat de jubilació, endurir les condicions per accedir a tot tipus de jubilació només són pegats que no solucionen el problema sinó que l’amaguen. Cal recordar que el sistema públic de pensions, de solidaritat intergeneracional i de repartiment, ha estat fins ara la més sòlida garantia del nostre sistema de pensions. Molt més que altres sistemes fracassats com els sistemes privats que estan a l’atzar del mercat borsari. Es evident que en el sistema de pensions es poden estudiar alternatives per millorar-lo, sigui sobre els anys de cotització, sobre el sistema de càlcul, etc., i fins ara s’han fet canvis amb consens que l’han millorat. Però la reforma actual del PP no comporta cap canvi per millorar, trenca el consens i no soluciona els problemes del sistema. Bàsicament per que Rajoy i el PP obvien la principal dada per fer sostenible el sistema, la necessitat de que hi hagi el nombre suficient d’ocupats que garanteixi la sostenibilitat  i això és difícil d’aconseguir tenint un 26% de persones en situació d’atur.

En aquest tema, com en altres problemes de la nostra economia, la rel està sempre en el mateix lloc, CAL CREAR OCUPACIÓ, i amb les actuals polítiques europees i espanyoles això no és possible. El sindicalisme europeu, mitjançant la CES, ja  ha aixecat la veu d’alarma davant d’una situació insostenible que pot acabar amb el propi projecte europeu. Cal un nou Pla Marshall, tal com es va fer amb l’Alemanya de la postguerra, per ajudar a sortir de l’actual situació al conjunt de la UE i en especial als països del sud d’Europa. Tota la resta són mesures inútils quan no contraproduents per sortir de l’actual atzucac.  

Logo de la CES-Confederació Europea de Sindicats

                                        Theodorakis- Farantouri: "Z"