Toxo vol unes CCOO amb “parets de vidre”



Toxo: roda de premsa 5 d'abril de 2013

 nuevatribuna.es | 07 Abril 2013

El primer mandat de Ignacio Fernández Toxo al front de CCOO va tenir uns objectius prou clars. Retornar al sindicat el seu paper d’instrument al servei de part, és a dir dels treballadors, fugint d’una funció de “salvador del conjunt de la societat” a la que optava la direcció de Fidalgo. Altrament ha aconseguit la unificació interna del sindicat com feia molts anys que no es produïa. Ha fomentat la unitat sindical i més enllà l’obertura cap a nous moviments socials. Ha dirigit el sindicat en la defensa no sols dels interessos laborals sinó del conjunt dels interessos socials afectats per la política de retallades dutes a terme tant pel Govern de ZP com especialment el de la dreta del PP amb Rajoy al capdavant. Altrament des de la Presidència de la CES ha impulsat la mobilització del sindicalisme europeu front les polítiques austericides de la UE sota la direcció de Merkel.

L’objectiu del segon mandat al front de CCOO té uns nous objectius igualment importants. Efectuar una defensa més efectiva dels interessos dels treballadors la qual cosa comporta millorar el treball sindical, fer-lo més eficient, i alhora consolidar la unitat dels moviments socials sabent que el sindicalisme confederal ha de ser un pal de paller que estructuri la mobilització social. Això comporta tenir una organització més eficient i basada en un principi d’austeritat real en el sentit d’evitar qualsevol malbaratament de recursos humans o financers en el treball del sindicat. Es a dir posar al dia un sindicat plenament combatiu que elimini els possibles “greixos” organitzatius.

Altrament en un moment en el que es qüestionen totes les estructures institucionals, Toxo i CCOO tenen clar que cal donar un pas fonamental en la transparència de  l’organització tant interna com externament per tal d’evitar qualsevol atac o qüestionament pel que fa a la seva actuació. Es tracta de que el sindicat sigui per a la societat una organització amb parets de vidre, plenament transparent, tant en la seva actuació com en la seva pròpia estructuració, de forma que el faci immune a insídies o falses acusacions interessades.

Toxo ho ha deixat clar en la seva roda de premsa del 5 d’abril, on ha abordat de forma clara el paper del sindicat en el tema dels ERO’S d’Andalusia.  Fugint de tot victimisme, ha donat explicacions  de quines són les funcions sindicals en els casos dels ERO’s. Que són les empreses i no els sindicats els que els inicien; que el principal objectiu sindical és evitar els acomiadaments o en tot cas aconseguir les millors condicions pels treballadors afectats; que la gestió dels ERO’s precisa en molts casos de la intervenció de personal especialitzat, advocats, actuaris, economistes, que han de ser remunerats i CCOO no vol que es faci a costa dels treballadors afectats.

Toxo ha manifestat que pensa dur a terme una extensa investigació interna per tal de deixar ben clar que cap estructura de l’organització ha actuat de forma irregular. Alhora es posa a disposició de la investigació judicial per aconseguir una total claredat sobre el tema. També pensa fer pública tota la informació relativa als ERO’s on ha participat CCOO. El secretari general de CCOO està convençut, amb la informació existent fins ara de que no hi ha culpabilitat de cap tipus per part d’estructures ni militants del sindicat. Però malgrat això es vol tornar a investigar fins que no hi hagi cap mena de dubtes, i que en cas d’haver-hi s’actuaria en conseqüència amb els afectats. Fernández Toxo ha deixat clar que ell no posa la mà al foc per ningú mai.

Altrament el secretari de CCOO ha volgut però deixar clares algunes coses. El sindicat finança el treball que realitza i en el cas dels ERO’s, s’ha de fer amb el  personal especialitzat que utilitza. Toxo denuncia la doble forma de mesurar el paper dels assessor sindicals, mentre ningú qüestiona el paper dels gran “bufets” professionals que assessoren a les empreses amb nòmines substancioses. També critica el fet de que hi hagi instruccions judicials que facin insinuacions genèriques sense substanciar-les en fets concrets, que dóna peu a interpretacions o acusacions mediàtiques que causen un greu perjudici per a la imatge i davant de les quals s’està en una situació de total indefensió.

Aquesta situació, en un moment de forta crisi econòmica, social i institucional, pot donar lloc a que hi hagi qui estigui interessat en posar en qüestió organitzacions com són els sindicats confederals que són les estructures més organitzades enfront de determinades polítiques que es porten a terme per part dels poders polítics i econòmics del país. Avui en dia el paper dels sindicats els fa un objectiu a batre per part  del poder, pel fet de ser l’única organització social estructurada. El sindicats no són únicament la base de la resposta dels treballadors davant de les agressions laborals, sinó que també han articulat la resposta social global, i han estat elements bàsics per posar en peu respostes polítiques concretes.

Presentació ILP pel dret a l'habitatge amb suport sindical

Un cas concret el tenim per exemple en la ILP contra els desnonaments, signada per un milió i mig de ciutadans. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, va comptar des del primer moment en la Comissió Promotora de la ILP amb els sindicats de classe que van recollir una gran part d’aquestes signatures.

Es aquest paper de base fonamental d’organització de la resposta social que ha posat els sindicats en el punt de mira del Govern del PP, que ha iniciat tot un seguit d’actuacions per retallar el paper constitucional d’aquests. Des de la Reforma Laboral on s’ataca un paper fonamental del sindicalisme com és la negociació col·lectiva, fins la retallada de subvencions institucionals, de drets sindicals en la funció pública, fins  campanyes sistemàtiques des de mitjans propers al Govern i al PP on es tracta de denigrar i fins i tot criminalitzar el paper del sindicalisme de classe. Ara ja només faltaria que des d’algun àmbit judicial s’intenti instar una “Causa General” contra el sindicalisme, com en algunes actuacions de la  jutge Mercedes Alaya sembla intuir-se.

Cal esperar que el Govern no vulgui inspirar-se en la política de Margaret Tatcher que va llançar una ofensiva que va deixar pràcticament fora de joc les poderoses “Trade Unions” britàniques, amb el consegüent afebliment de les posicions socials de l’ esquerra al Regne Unit. Més val que evitin temptacions d’aquest tipus ja que per sort la regulació constitucional en el nostre país és diferent. I que alhora fer-ho en el crític moment polític i social actual podria comportar greus i imprevisibles conseqüències.

Malgrat tot, és d’envejar que Ignacio Fernández Toxo hagi situat la transparència en la primera organització social del país, CCOO, com un objectiu estratègic. Es un bon model que d’altres estructures polítiques i institucional caldria que imitessin.

   

Constitució formal de CCOO