Qui violenta a qui?

 

Slogan de la PAH

nuevatribuna.es | 14 Abril 2013 -

En els darrers temps estem sentint tot un seguit de declaracions que semblen escandalitzar-se per la suposada violència dels “escraches”, que podríem traduir per actuacions d’escarni, dutes a terme per membres de la PAH ( Plataforma d’Afectats per les Hipoteques) davant diputats del PP oposats a convalidar la ILP amb el suport de més de 1 milió i mig de signatures fou presentada al Parlament.

Les crítiques als “escarnis” han estat virulentes per part del PP i d’altres com la UPyD, però també les hem vist en boca de dirigents del PSOE i fins i tot de l’ex-President Felipe González, amb l’excusa del mal psicològic que podria fer als nens dels afectats.

De vegades hi ha afirmacions que provoquen vergonya pel seu fariseisme. Es comparable, el mal que fa al fill d’un diputat la violència d’una protesta pacifica, amb la violència que pateixen els infants de les famílies desnonades?.

Les famílies desdonades per les entitats financeres han sofert sens dubte un acte de violència important en el moment del desnonament, amb la intervenció de funcionaris públics i fins i tot d’agents policials. I com ara s’ha demostrat era una actuació il·legal com ha determinat la justícia europea al haver-se vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva per part d’una legislació injusta i obsoleta.

Com s’atreveixen a parlar de la violència pels actes pacífics d’escarniment? Que no tenen aquests polítics sentit de les proporcions?

Toxo,Colau i Mendez: roda de premsa sobre la



Possiblement el que passa és que les retallades socials han d’anar acompanyades de un increment de la repressió policial als qui s’oposen a unes polítiques injustes i antisocials.

Posem un altre exemple, és violència les manifestacions de les persones afectades i estafades per les entitats financeres amb el tema de les Participacions Preferents o Deute Subordinat col·locats a persones sense cultura financera? Es violència que protestin davant les oficines dels qui els han estafat? Es violència aquesta pressió dels afectats o l’ocupació de les oficines?

Mentre ningú ha objectat la creació d’un producte com les Preferents que en si mateix és una estafa al no tenir data de caducitat, o en el seu cas com va fer NovaCaixaGalicia posar la de l’any 2999. No s’ha violentat la vida dels centenars de milers de ciutadans estafats? No hi ha responsables de l’estafa i del patiment dels afectats? També els enviaran la policia a reprimir-los?

La dreta reaccionària sempre ha sigut propensa a imposar actuacions antisocials i a mantenir els seus privilegis mitjançant la repressió contra el legítims drets de manifestació o de vaga de les classes oprimides. Així ha estat al llarg de la història i lamentablement s’ha mantingut i darrerament incrementat  en l’actual moment de crisi econòmica i social que està produint que s’incrementin els moviments de protesta davant d’unes polítiques que afecten negativament  una majoria de la ciutadania, mentre beneficien  una minoria privilegiada.

Un cas recurrent i tradicional vilipendiat per la dreta reaccionaria i per la patronal ha estat el Dret de Vaga i l’actuació dels piquets informatius.

No deixa de ser paradoxal la repercussió i el rebombori mediàtic negatiu per la suposada violència que efectuen els piquets i que atempten, diuen, al dret a fer o no fer vaga. Això es diu sense cap vergonya i sense tenir en compte les actuacions generalitzades dels empresaris que coaccionen, amb mesures que comporten una violència real contra el Dret Constitucional a la Vaga. Teòricament està prohibit actuar contra el Dret de Vaga, la contrapartida legal és que el treballador que fa vaga perd el salari del dia de vaga. Però els empresaris van més enllà i pressionen els treballadors, especialment els que estan en situació més dèbil com són els no fixes, amb amenaces que van des de la pèrdua de la feina, no renovació de contracte en el seu cas, fins a repercussions sobre el futur laboral, promocions, futur professional, etc.

Aquesta situació s’ha  incrementat desprès de la darrera Reforma Laboral del PP que facilita i abarateix l’acomiadament sense causa per part dels empresaris. Un exemple clar va ser la declaració pública del president de Mercadona, Sr. Roig, que va amenaçar amb acomiadar a qualsevol empleat que secundés la darrera Vaga General. Ara les amenaces ja no es fan en privat sinó públicament i cap responsable públic fa cap actuació davant qui actua i violenta un Dret Fonamental com és el de la Vaga.

Al contrari la música de la dreta va dirigida a fomentar la restricció cada cop major dels drets bàsics com són els d’expressió, manifestació o vaga.

Tot això és complementari i indicador de la involució antidemocràtica que s’està produint a l’Estat espanyol juntament amb les crisis econòmica, social i institucional. La lectura actual de la Constitució és radicalment restrictiva i unidireccional. S’ha vulnerat, com deia el desaparegut Santiago Carrillo, el propi esperit constitucional, que pretenia garantir una llei fonamental on poguessin estar còmodes les diverses lectures del text constitucional.

La Reforma “exprés” de la Constitució que van fer el PSOE de ZP i el PP de Rajoy, va significar un veritable cop d’estat parlamentari al situar per sobre de tot una lectura econòmica reaccionària que dóna prioritat a la reducció del dèficit per damunt de qualsevol altre consideració. Aquest canvi en el camp constitucional de l’economia comporta una influencia pel que fa a la lectura política del conjunt constitucional en el moment actual, justificant les retallades, les polítiques austericides i si fos precís la repressió dels moviments antagònics que s’oposen a les mesures d’aquesta política.

La situació actual i la criminalització que des del poder polític es fa contra tot aquell que s’oposa a les seves polítiques, siguin partits minoritaris, sindicats i/o moviments socials, són indicis preocupants de retallada de les llibertats que poden dur fins i tot  a  plantejaments de sortides poc democràtiques. Especialment davant la realitat de la davallada i cada cop menys credibilitat de l’actual bipartidisme caduc.

Desplegament policial

                                       Krahe i Sabina: "la Hoguera"