Aprofitant la crisi es crea l’oligopoli financer

L'oligopoli bancari: Gonzalez, Fainé i Botin

nuevatribuna.es | 24 Febrero 2013

No hi ha dubte que la crisi econòmica ha estat molt perjudicial per a la majoria de la societat i de la ciutadania. Però també ha servit per que alguns aconsegueixin els seus objectius i l’hagin aprofitat a fons.

L’excusa de la crisi ha comportat, amb la complicitat dels poders polítics, la desaparició d’un gran nombre d’entitats financeres, tot reduint de forma dràstica la competència, i conformant un petit nombre d’entitats supervivents amb clara tendència a l’oligopoli del sistema.

La desaparició de les caixes d’estalvis i de les entitats bancàries mitjanes s’ha fet en profit de les tres grans entitats ( Santander, BBVA i Caixabank), i alguna d’altra com el Sabadell o Popular que tracten de seguir en el joc.

Podem veure com això no significa ni més ni millor servei, sinó únicament una concentració que beneficia les grans entitats financeres i perjudica la resta, clients, treballadors i el conjunt de la societat, tal com fins ara s’ha configurat la reestructuració.

En la liquidació de les caixes d’estalvis, evitant la seva reestructuració o reforma interna, han jugat molts interessos, especialment els de la gran banca, però també grups de pressió i els governs, tant socialista com popular, i els supervisors. 

Caixes com bancs hi havien de bons i de dolents, però la política iniciada pel PSOE i continuada pel PP amb la complicitat del Banc d’Espanya , òrgan supervisor,  i  la principal Caixa, ha comportat que els successius  processos de fusions fredes (on es fusionaven caixes bones amb dolentes), la creació de bancs per fer una indirecta funció financera, etc. hagi comportat la desaparició de les caixes dolentes i que hagi arrossegat a d’altres que es trobaven en bona situació fins la pràctica desaparició del sector. 

Finalment abans i desprès del rescat bancari, les ajudes públiques han servit per a que algunes entitats grans hagin comprat a bon preu, és a dir amb ajudes públiques, i amb reestructuracions prèvies de plantilles, altres entitats. Es el cas de la compra de la CAM pel Banc de Sabadell, d’Unnim pel BBVA, o de Banca Cívica i Banc de València per Caixabank. Altrament en el moment final de la denominada Reforma Financera es crea el banc dolent on van a parar els actius tòxics immobiliaris.

Fixem-nos en un dels casos comentats, el de les actuacions de Caixabank, el President de la qual també ho es de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis.

1. Amb la compra de Banca Cívica, entitat que comptava amb unes ajudes públiques de 972 milions d’Euros, Caixabank aconseguia fer-se amb un 15% de la quota de mercat i per tant convertir-se en entitat líder a tot l’estat, tot  reforçant la seva presència en els diversos territoris. Del conjunt de la plantilla de Banca Cívica s’incorporen 5708,  un 80% a Caixabank ja que s’efectua una reestructuració que elimina a 1453 treballadors/res. En l’acord d’entrada s’estableix una mobilitat total de 850 persones durant tres anys, aquesta mesura no és més que una altra manera de reduir plantilla ja que la mobilitat comporta en una gran majoria de casos la sol·licitud de rescissió del contracte. Es a dir que a la pràctica la incorporació és de 5.000 treballadors. Altrament els actius tòxics immobiliaris es passen al “banc dolent”.

2. La compra del Banc de València va suposar fer-se amb una entitat amb 5.500 milions d’ajudes públiques. Altrament els seus actius tòxics immobiliaris han passat al “banc dolent” i es garanteixen la resta de préstecs, per part del FROB, en un 70% durant els propers 10 anys. El 50% de la plantilla va ser objecte de reestructuració abans de la compra, uns 795 treballadors, anteriorment ja s’havia fet un ERO amb prop de 400 treballadors més.

3. El tercer pas de la Caixa és plantejar un ERO al conjunt de Caixabank, d‘entre 3000. i 4.000 persones, mitjançant baixes incentivades i prejubilacions. Això comportaria que Caixabank desprès de totes les operacions guanyarà quota de mercat, milions en ajudes públiques i pràcticament es mantindrà amb la mateixa plantilla, o en tot cas uns 1.500 treballadors més. S’hauria desfet en el conjunt de les operacions en el pitjor dels casos d’entre 6.100 a 7.100 treballadors, tot eliminant alhora entre 2000 i 3000 oficines. Caldrà veure com anirà la negociació de l’ERO ja que cal tenir en compte que parlem d’una entitat que no està en crisi, amb beneficis i els seus directius (els 200 primers) amb sous i "bonus milionaris". Ara caldrà veure si encara pretén fer passar els qui optin per les indemnitzacions o prejubilacions per l’atur, la qual cosa seria un greu frau a la llei.

Aquest és un exemple de com es fa una entitat oligopolística. El mateix podríem dir d’altres, Banc Sabadell o BBVA, o si en el futur altres es queden CatalunyaCaixa, NovaCaixaGalicia, Bankia o qualsevol altre.

Es a dir es creen i beneficien entitats oligopòliques amb els diners de tots. Tota la resta perdem. Els ciutadans pagarem amb els nostres impostos el rescat bancari que ens ha imposat Europa tot beneficiant unes entitats que no només privatitzen els seus beneficis, sinó que ni tant sols compleixen amb la seva funció de fer fluir el crèdit cap a l’economia productiva. Per tant els ciutadans perdem. Perden els treballadors amb milers d’acomiadats. I perd la clientela, amb menys competència i amb el fet de que la desaparició de les caixes i la banca mitjana, i el tancament d’oficines, provoca l’exclusió social i territorial.

A hores d’ara per evitar la desaparició de la banca social que representaven les caixes i per evitar l’oligopoli financer cal reivindicar més que mai que amb les entitats ara ja nacionalitzades es creï una Banca Pública que faci competència a l’oligopoli privat i garanteixi que hi hagi crèdit per a les famílies i per les PYMES. També cal forçar a que el “banc dolent” creï un parc d’habitatge social per a lloguer o compra.  Alhora caldria impedir que totes les entitats que han rebut ajudes de forma directa o indirecta puguin continuar amb la política de desnonaments de primers habitatges.

Manifestació de la PAH- Plataforma afectats per les hipoteques

  

  

                                          Javier Krahe: " Ay Democracia"