30 d’abr. 2019

UN ACORD PER A L'ESQUERRA

El Futur guanya, el Passat perd
Nuevatribuna | 30 de Abril de 2019 sota el titol "Un acuerdo para la izquierda"


La primera lectura a destacar és la derrota de les dretes tripartides i el retorn al passat que representaven. El temor al retorn del passat ha portat a una àmplia mobilització de l'electorat d'esquerres i democràtic. Les dretes han quedat reduïdes en pes parlamentari, dividides i desgastades i amb serioses dificultats alguna d'elles de redreçar-se del seu fracàs.
La ciutadania espanyola ha deixat clar el seu rebuig al retorn a un passat que encara està en la ment o en el record de molta gent.
La segona reflexió és que el PSOE i Pedro Sánchez capitalitzen el vot de la gent d'esquerres i progressista. Els seus mesos de govern, les esperances que va suscitar han estat determinants en la seva victòria electoral.
El resultat representa un al·licient per a un nou emergir socialdemòcrata en uns temps que són negres en el conjunt d'Europa. No és un triomf de qualsevol PSOE i això els que ho haurien de tenir més clar són els propis dirigents socialistes. És un triomf del nou PSOE que ha defensat Sánchez enfront de l'antic aparell. El del retorn de Sánchez a la Secretaria General del PSOE, el de la moció de censura i del pacte amb Podemos.
Sánchez té una gran quantitat de vot prestat que confia que no torni a les antigues posicionis soci-liberals del PSOE dels barons. Un exemple clar l'Andalusia que va perdre Susana Díaz l'ha recuperat Sánchez. Que no ho oblidi la nova direcció del PSOE. Ha guanyat però ha de consolidar el seu espai i dependrà de les polítiques que realitzi.
És necessari aprofundir en les polítiques socials, impulsant i millorant la qualitat de l’ocupació derogant la Reforma Laboral del PP, garantint el futur de les pensions públiques revertint la reforma unilateral del PP, liquidant la Llei Mordassa,  prioritzant la lluita contra la desigualtat, fomentant els serveis públics, les lleis d'igualtat i l’aprofundiment de la democràcia i defensant  una política europea més social i al servei de la ciutadania.
El PSOE ha de reforçar les seves aliances amb l'esquerra política mitjançant acords de govern o pactes de legislatura, amb Podemos i amb Compromís i ampliar-los a socis estables com el PNB. Però ha de reforçar els seus vincles socials, especialment amb l’aliança amb el sindicalisme de classe i reforçant la funció i el paper d'interlocutors dels sindicats confederals.
Qualsevol aliança amb C,s cal descartar-la  perquè no només els restaria confiança electoral sinó que li impediria continuar amb la necessària política de diàleg dins de la llei per a solucionar el problema territorial a Catalunya i les possibles mesures per a desinflamar el conflicte, ara que ERC es presenta com el principal interlocutor per part dels independentistes.
En relació a l'esquerra alternativa els resultats d'Unides Podem i els de Compromís, en les generals no són bons. Compromís en l'àmbit autonòmic ha aconseguit un resultat acceptable però les generals no són el seu millor àmbit electoral. Per part de Podemos i malgrat la bona campanya que ha realitzat Pablo Iglesias aquesta no ha estat suficient per a evitar un fort descens en la confiança electoral. La campanya d'Iglesias ha evitat un desastre però la situació de la seva organització i les seves confluències és molt deficient. A Galícia i al País Valencià les confluències s'han trencat. A Madrid és el mateix Podemos el que està en crisi. I a Catalunya la confluència està molt deteriorada i amb un deficient candidat en el cartell electoral. És molt valuós el canvi d'òptica manifestat per Iglesias en els debats on ha passat d'acusar el “règim del 78” a lloar la Constitució, però aquest canvi important s'ha efectuat sense cap explicació ni reflexió pública.



Podemos hauria de reflexionar sobre el que va dir  Gramsci: “No hi ha idees sense organització”. I ara com ara Podemos ni té organització  estructurada ni democratitzada i això es nota. Podemos sembla que té més “grupies” (inscrits), que “militants”. Ja no parlarem de la situació d'IU on el coordinador general del seu  referent a Catalunya (EUiA) s'ha presentat per ERC.
Sincerament crec que Podemos no s’hauria d’encastellar a demandar un Govern de coalició, sinó centrar-se en un acord programàtic i  reflexionar respecte els seus problemes interns per tal d’ encarar millor el seu futur.
Perquè el 26 de Maig vindrà la segona part. No hi ha dubte que el PSOE i Sánchez surten favorits malgrat les candidatures inapropiades d'alguns barons com els de Castella la Manxa i Aragó declaradament “antisanchistas”. Les dretes tindran suficients problemes barallant-se entre si. Veurem si el PP en hores baixíssimes aconsegueix amb la seva millor estructura territorial frenar l'embranzida de C,s. I veurem en l'àmbit de l'esquerra alternativa quantes de les “Ciutats del Canvi” que tanta embranzida van donar a Podemos s'aconsegueixen salvar en aquestes eleccions.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada