UNA CONFLUÈNCIA COOPERATIVA PER A GUANYAR

Una confluencia des de la cooperació

nuevatribuna/16 de Mayo de 2016


No hi ha dubte que el proper 26 de Juny hi haurà una novetat que pot provocar un canvi profund en el sistema polític espanyol. La irrupció per primera vegada d’una àmplia confluència del conjunt de les forces d’esquerra i de progrés de l’estat. L’oportunitat de les noves eleccions ha fet que aquesta unitat moltes vegades demanada es concreti en una àmplia confluència, o un front ampli de les forces progressistes alternatives.

Per que no es tracta malgrat la seva importància de l’acord Podemos-IU. Es quelcom més ampli i profund. Es tracta de la unitat d’aquestes forces estatals juntament amb Equo, i alhora de la suma de la quasi totalitat de les esquerres dels diferents territoris amb malauradament l’única excepció del CHA. En la confluència hi són Compromís, Iniciativa per Catalunya-ICV, Anova i el MÉS de Balears, juntament amb agrupacions entorn de personalitats com “BCN en comú”,

Es tracta doncs d’una àmplia confluència o coalició de forces plurals totes elles partidàries d’un canvi en profunditat de la política i les polítiques fins ara hegemòniques de la dreta i del bipartidisme.

La pluralitat de les forces diverses és la seva força principal i per tant el principal factor a preservar. Es evident que la pròpia pluralitat comporta dificultats per a fer una política única i homogènia però aquesta pot ser la seva grandesa. El diàleg i el debat intern han de ser el seu principal factor per a homogeneïtzar aquesta àmplia coalició. Cal treballar amb un clar esperit cooperatiu aprofitant el millor que aporta cadascú. També pot arribar a ser la seva principal debilitat en cas contrari. Una cooperació política suposa tot el contrari del predomini d’algú. En la confluència hi ha qui representa un nou impuls en la forma de fer política, una nova marca guanyadora però alhora mancada de experiència institucional, de bagatge ideològic i d’estructura organitzativa. Altres tenen militància experimentada però un discurs intern potser una mica caduc. I d’altres més petits representen la pluralitat de l’estat i alhora un cúmul d’experiències i bagatge polític, organitzatiu i ideològic. Cal valorar la importància dels lideratges però sense menystenir les aportacions derivades de l’experiència política. Recordem a títol d’exemple com es va conformar Syriza a partir de la unió de forces diverses i plurals que  van arribar a convertir-la en alternativa de govern.

Diversos i units

Ara s’ha creat una onada d’il·lusió que cal potenciar fins aconseguir guanyar la batalla política i això només es pot fer sense sectarismes, sense lideratges personalistes i amb molt diàleg comú a partir de cessions i renúncies per part de tots els confluents. Fugir d’hegemonies partidistes i potenciar el valor de la cooperació col·lectiva. Es una qüestió de temps i de treballar junts. L’esquerra i les forces progressistes si treballen unides poden donar un tomb important a la situació política espanyola i assenyalar un camí per a d’altres països europeus en un moment especialment crític. Tots tenen encerts i errors en les seves trajectòries. Però cal un discurs nou i comú que miri cap al futur amb voluntat de govern i per tant sense estridències i amb un discurs que barregi la seriositat política del discurs, moderació en les formes i renovació ideològica motivadora.

Els objectius comuns estan clars. Revertir les regressions derivades dels últims governs en els àmbits econòmics, socials i polítics. Acabar amb el bipartidisme hegemònic. Cal democratitzar i omplir de pluralitat la política. Regenerar la vida política però també social i econòmica del país. Aconseguir una pacificació dels enfrontaments territorials. Posar la gent i els seus drets com a prioritat d’un futur Govern de Canvi i Progrés. Es imprescindible renegociar amb la UE la problemàtica del dèficit i impulsar una política econòmica i fiscal que garanteixi una millora en les capacitats de l’estat per tal de fer possible la millora de les condicions de vida de la ciutadania. Fer front de forma urgent a la situació d’emergència social existent entre una part important de la ciutadania, però també cal afrontar i donar-li centralitat al principal problema del país: la manca de treball digne i amb drets. Posar el treball en la centralitat de la política , només la creació de treball digne i amb drets pot eliminar futures situacions d’emergència social i ajudar a reactivar l’economia i impulsar el creixement dels recursos públics derivats d’un canvi en el sistema fiscal que sigui just equitatiu i progressiu.

Aquests i d’altres aspectes d’una política de canvi i progrés només es podran fer a partir d’una àmplia majoria parlamentària. Es per això que la primera mesura de la confluència de les forces d’esquerres i progressistes és estendre la mà en tot moment al PSOE. No amaguem el fet de que en aquests moments el socialisme espanyol es troba instaurat en el social-liberalisme fill ideològic de la deriva del  “felipisme”. Però des.de la confluència cal plantejar al socialisme espanyol la seva disjuntiva: a) regenerar-se compartint govern amb les forces d’esquerra i progrés a partir d’una relació amable i sense recances o b) continuar en una deriva cap a la dreta que el pot conduir a la irrellevància política en la via del PASOK grec.

Per un Govern de Canvi i Progrés

Però alhora la confluència d’esquerres i progressista ha de tenir en compte que la manca d’un acord amb el PSOE seria també una derrota política pròpia ja que impediria tant en l’àmbit intern com extern dur a terme el programa de canvi. Per que només  una aliança amb el centre-esquerra que suposa el PSOE permetria un govern estable i majoritari, i la presència del PSOE en el govern també ajudaria a evitar una actitud agressiva per part del poders de la UE. Hem d’aprendre de Portugal on l’esquerra ha iniciat una política de canvi a partir d’un govern socialista al que donen suport les forces d’esquerres com el Bloco d’Esquerda i el PCP i que ha aconseguit ser acceptat com interlocutor de la UE amb polítiques diferents.

El futur govern de canvi ha d’estar format per la confluència d’esquerres i progrés i el PSOE d’acord amb els resultats electorals. Cal evitar ja per part de la confluència disputes estèrils i sortides de to tant en la campanya electoral com en un procés de negociació posterior. Des de la confluència cal posar-li les coses fàcils al PSOE, per tant s’ha d’evitar respondre els possibles atacs que arribaran des de posicions socialistes i respondre sempre amb la mà estesa i la proposta d’unitat futura. El nou lideratge de la confluència fóra bo que escoltés la veu de l’experiència d’aquells que el poden assessorar, des de  Compromís, ICV i/o fins i tot IU.

Confluencia pel Canvi una força guanyadora