L’HORA DELS MONSTRES

Tess Asplund fa front al nazisme a Suècia

nuevatribuna /09 de Mayo de 2016

La situació d’entreguerres a Europa, provocada pel resultat de la I Guerra Mundial i de la crisi econòmica del 29, va derivar en una crisi política en molts països. Això va ser el camp de cultiu d’una hegemonia del pensament irracional que va concloure amb el sorgiment del feixisme, el nazisme i altres ideologies ultranacionalistes. En paraules molt descriptives de Gramsci “El vell món es mor. El nou tarda en aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”.

Actualment els països occidentals semblen entrar en una època de clarobscurs. A la UE els partits hegemònics tradicionals han entrat en crisi, tant els democratacristians com els socialdemòcrates estan en declivi, l’esquerra alternativa encara balbuceja, i s’està donant un creixement important de les ultradretes nacionalistes i xenòfobes, que fan del rebuig a la Unió Europea i als estrangers la solució de tots els mals de la ciutadania.

No hi ha dubte que la crisi econòmica i especialment les errònies polítiques austericides dels dirigents de la UE, són les responsables de que es doni cada vegada més una ruptura emocional de la ciutadania envers la idea d’Europa, i un creixement irracional dels sentiments nacionalistes envers una sortida impossible i tràgica com seria el renaixement dels nacionalismes excloents. Europa ja ha viscut massa enfrontaments entre nacions i la creació de la UE era un intent d’evitar-ho, però no hi ha dubte que la negligència dels seus mediocres dirigents actuals està potenciant el retorn dels nacionalismes irracionals.

I malgrat veure els efectes de les seves polítiques als dirigents polítics europeus, tant democratacristians com als teòricament socialdemòcrates no se’ls acut res més que plagiar mesures de l’ultradreta amb la qual cosa no fan més que donar reconeixement a les propostes d’aquests. Ho han fet Hollande i Valls a França, o la CDU-CSU a Alemanya. El cas més clar ha estat la vergonya de la resolució de la problemàtica dels refugiats.

Refugiats Benviguts

Està clar que la crisi no és només Europea, als Estats Units els partits del sistema, republicans i demòcrates, també estan en crisi i gent alternativa com Sanders a l’esquerra o Trump en una dreta extrema i xenòfoba equiparable a Le Pen a França han demostrat la frustració provocada pel sistema actual.

L’actual sistema econòmic de la globalització està aprofundint en la crisi social a nivell mundial, i això té una especial repercussió en el primer món. La ciutadania cada cop més està insatisfeta i indignada amb l’actual estat de coses. El problema és que l’actual sistema està en crisi, però no s’endevina encara quina serà la seva sortida. Es un moment en que les solucions més simplistes i populistes  de la dreta extrema, malgrat puguin ser equivocades, connecten amb amples capes de la ciutadania i de les classes populars.

Només cal veure el cas francès on el Front Nacional és majoritari avui en zones de classe treballadora que en altres temps es votava l’esquerra, fins i tot on el PCF era majoritari. Significatiu és també el creixement de partits extremistes en els països nòrdics, en altres temps exemple de la socialdemocràcia més conseqüent com era el cas de la Suècia de Palme. Ja no cal parlar de democràcies poc consolidades com Polònia , Hongria i d’altes països de l’antic bloc de l’Est on els ultradretans ja governen.

I tornem a remarcar, tot això davant la inacció dels dirigents de la resta de països en el cas de la UE i de les mateixes institucions europees. Això sí, aquests mateixos dirigents i institucions és mobilitzen per a frustrar qualsevol govern que surti de l’esquerra alternativa com va ser el cas de Syriza a Grècia, a la que van ofegar, derrotar i obligar a claudicar.

Les cares de la ultradreta europea

Sembla que els poders que no fan res per a canviar les seves polítiques antisocials, per aturar els ultradretans eurofobs, xenòfobs i ultranacionalistes, consideren inacceptable qualsevol intent de l’esquerra alternativa per a governar.

Els “monstres” de nous feixismes actualitzats són ja una realitat emergent a Europa. Es imprescindible per tal de salvar Europa una àmplia mobilització unitària de les forces de progrés. Una  àmplia mobilització unitària, social i política dins de cada país. Però una aliança que vagi més enllà de cada país en concret. Cal retornar als clàssics més moderns del marxisme, cal tornar a Gramsci per a retornar a la necessitat de conquerir la “hegemonia” des de posicions alternatives d’esquerra i de progrés. I cal tornar a Berlinguer per a conquerir un “compromís històric” que vagi més enllà de l’esquerra alternativa i permeti agrupar una socialdemocràcia renovada i inclús oberta a altres forces democràtiques que permetin fer sorgir “el món nou i evitar que sorgeixin els monstres”.  En el nostre cas per aconseguir un ressorgiment de l’ideal d’una nova Europa més democràtica i més unida políticament i social que deixi enrere els monstres i els fantasmes. I cal recordar que aquests monstres surten del fracàs d’un vell sistema dominat pel capitalisme financer i especulatiu. Cal posar  la ciutadania, el treball digne, la solidaritat i el benestar social al front del nou paradigma polític europeu.

En aquest context pel que fa a l’Estat espanyol fóra bona l’existència  d’una àmplia, plural i democràtica confluència de les forces alternatives, sense sectarismes ni predomini. Un eix que s’ofereixi una proposta de pacte de govern a l’actual PSOE socioliberal que alhora l’ajudi a la seva pròpia regeneració com a partit de progrés. Com a un dels quatres estats més grans de la UE fóra molt important aconseguir un govern de progrés, no sols per  el canvi intern a l’estat sinó per les repercussions al conjunt de la UE.

Sabem que és una utopia, però cal intentar-ho, malgrat la dificultat immensa de regenerar el PSOE així com per les dificultats que es poden donar en la confluència alternativa pel que fa a  personalismes i posicions diverses, on caldria prioritzar una actitud cooperativa de tots i la renúncia al sectarisme i a la hegemonia interna dins de la diversitat.

La nova Europa social