EUROPA, “EL PLA B” I LA SOLIDARITAT DE CLASSE

nuevatribuna/09 de Marzo de 2016


La deriva de la Unió Europea comença a ser summament preocupant per a qui defensa el somni d’una Europa unida basada en la solidaritat, la llibertat i la democràcia. Una Europa que uneixi els pobles en la fraternitat i allunyi per sempre el fantasma dels enfrontaments provocants pels nacionalismes intolerants.

La crisi grega i posteriorment l’actuació de l’UE en el tema dels refugiats, amb un acord que ataca els principis de la pròpia UE pel que fa al dret d’asil, juntament amb l’acord per a impedir el “Brexit”, i el retall del dret a la lliure circulació i les suspensions parcials de l’espai “Schengen” són manifestacions d’un rumb erroni per part d’unes institucions europees que estan esdevenint més intergovernamentals i menys comunitàries.

Cada cop més sectors de la població manifesten el rebuig a l’actual model d’UE. Però el rebuig va en dos sentits totalment contradictoris. D’una banda hi ha el perill del creixement dels fenòmens nacionalistes enfront d’un ideal d’unitat europea, això significa el retorn al passat, als vells nacionalismes dels diversos estats, amb tot el perill d’un futur basat en l’egoisme dels interessos particulars de cadascú, i la pèrdua del caràcter solidari del somni de l’Europa Unida. Es el futur de la xenofòbia i el rebuig als diferents, és el retorn a un vell model que només va causar enfrontaments, guerres i dolor en el segles passats.

Manifestacions per un altra Europa

D’altra banda, enfront a la errònia direcció dels actuals mandataris de l’UE, i enfront també al retorn cap els vells nacionalismes hi ha tot un seguit de gent partidària de lluitar per un canvi en l’evolució de l’actual UE, en una refundació de la mateixa que vagi en la direcció de l’origen fundacional de la pròpia UE. Es tracta de crear un fort moviment a favor d’un aprofundiment en la democratització de les institucions europees que comporti un gir radical en el seu funcionament i els seus objectius.

Cal posar fi a un funcionament de l’UE al servei dels grans interessos econòmics i financers. Una UE governada tecnocràticament per unes institucions cada cop més mancades de legitimitat democràtica que ofeguen la ciutadania i  pobles sencers amb polítiques de privatització dels serveis públics i que destrueixen els drets socials i laborals. Una UE que salva els interessos privats dels monopolis financers a costa de sacrificar els interessos col·lectius de les classes populars europees. Una UE tancada en si mateixa, aïllada com una fortalesa que exclou i expulsa  tot el que sigui diferent, com demostra el darrer acord UE amb Turquia. Una EU que ja no vol ser model d’un sistema productiu més equitatiu sinó que es tanca enfront els paries del món a l’hora que estableix tractats negociats de forma fosca i quasi clandestina per a obrir-se al poder dels capitals multinacionals amb tractats com el TTIP. Es tracta d’establir de forma definitiva la primacia del capital internacional, especialment el financer i especulatiu, a l’hora que es redueixen les garanties dels sistema democràtic i l’estat de dret. Es tracta d’eliminar totes les tanques al comerç internacional, a la vegada que es retallen els drets i normes que protegeixen els ciutadans europeus,  les classes treballadores i  les seves condicions socials, laborals i ambientals. Es a dir liquidar el durant molt temps denominat “model social europeu” que havia estat un model de referència i on s’emmirallaven molts com a una referència de model productiu amb drets. Aquesta és la Unió Europa a la que estem arribant sota el domini polític dels conservadors del PPE i els lliberals europeus, amb el silenci i l’aquiescència d’uns socialistes mancats de projecte.

Avui sectors diversos en molts països de la UE es plantegen la necessitat de crear un front comú que eviti aquesta deriva actual de l’Europa comunitària. Ja fa temps gent com Oscar Lafontaine ve plantejant la necessitat de construir una consciència europea de canvi. Lafontaine abans del triomf de Syriza a Grècia  ja plantejava la impossibilitat d’un canvi en un sol país dins de la UE. I defensava que si es volia un canvi amb possibilitat real de fer front als mercats calia que fos un canvi a escala del conjunt de la UE o  com mínim de la zona Euro. L’exemple de Grècia deixa clar que l’actual model autoritari de la UE no permet la democràcia en un sol país, que la UE de l‘euro i la pèrdua de sobirania dels estats amb la moneda única fomenta un espai de “sobirania limitada”.

JL Melenchon-  i el Pla B

Com defensa Varoufakis i l’altra gent que amb ell defensen el “Pla B” per  a Europa, o el “DIEM25”, o organitzacions de l’Esquerra Unitària Europa, o una gran part dels Verds Europeus, o com defensa la Confederació Europea de Sindicats (CES), es fa necessari lluitar per un altre Europa i això no és possible sense un fort moviment polític i social unitari. Es evident que pot ser un somni irrealitzable però és l’única opció per a evitar que el desastre a que ens aboca l’actual funcionament antisocial de la UE acabi amb el triomf de les forces nacionalistes autàrquiques i d’extrema dreta. Cal reivindicar amb força el paper de la CES per que té propostes elaborades pel que fa al canvi en les polítiques econòmiques i socials alternatives a les actuals a partir de l’experiència que el moviment sindical té de la realitat quotidiana del conjunt dels països de la UE, i a partir d’un relat compartit en gran part per tot el sindicalisme europeu. Tot i tenint en compte que al final no hi ha dubte que caldrà fer sorgir un fort moviment polític i social que arribi al conjunt de la ciutadania amb uns objectius clars i compartits pel conjunt de les organitzacions i la gent que el composi.

Cal evitar l’enfrontament entre els pobles. No són els alemanys els enemics dels grecs ni de la gent del sud, ni a l’inrevés. Els obrers alemanys han perdut durant l’actual procés i els treballadors i el poble grec també. Però les grans fortunes d’arreu han sortit beneficiades. No és un problema entre pobles és un problema entre classes. Les classes treballadores i la ciutadania dels diversos països europeus han d’entendre que els seus enemics, els que els empobreixen no són els ciutadans de la resta de països, ni els emigrants de dins o de fora de la UE, sinó la classe dominant del conjunt d’Europa, aquest 1% més ric que s’està beneficiant de l’austeritat que s’aplica al conjunt de la ciutadania europea, en major o menor proporció, per a incrementar més que mai els seus beneficis.

CES-Moviment sindical europeu

Cal de nou recuperar i adaptar a la realitat vells conceptes com el de la “consciència” o la “solidaritat de classe”, per agermanar les diferents classes treballadores i la ciutadania de països diversos i plurals. Es una lluita “d’una puça contra un gegant”, però sens dubta és un batalla que cal donar per a evitar el desastre de tots. I per guanyar no cal només el discurs d’uns “escollits o il·luminats”, cal teixir una confluència entre organitzacions polítiques i sindicals, moviments socials i amplis sectors de la ciutadania, sense excloure ningú, cal aglutinar tots aquells que vulguin una àmplia confluència entorn uns principis i uns objectius i projectes comuns que vulguin aconseguir un canvi en profunditat de les actuals institucions per tal d’aconseguir una democratització i representativitat ciutadana real de les Institucions Europees, que fomenti la Unitat plena d’Europa en tots els àmbits polític, social i econòmic i que permetin fer polítiques per el conjunt de la ciutadania europea i el seu servei a través d’instruments europeus útils pel bon govern d’un Espai Social Europeu unit i democràtic.

Es tracta de dur a terme una “refundació” del Moviment Europeu creat a meitats del segle XX i que va permetre crear la idea de la Unió Europea. Ara cal crear un nou Moviment Europeu per a crear la nova Europa democràtica i social del segle XXI.

Un altra Europa és possible