REFUGIATS: LA VERGONYA D’EUROPA

El drama dels refugiats

Nuevatribuna | 09 de Febrero de 2016


La Unió Europea continua lliscant per la pendent dels seu procés de degeneració com a comunitat de nacions. Cada dia que passa sembla que s’estigui anant cap  una unió intergovernamental sense cap govern comú. Cada vegada més veiem com els interessos estatals predominen sobre les normes i els interessos comuns.

Amb el tema dels refugiats l’actitud de la Unió Europea ha estat completament desafortunada i només pot qualificar-se com de vergonya per a qui té un mínim de sensibilitat social. Davant de la realitat de centenars de milers de persones que fugen davant de situacions límit en condicions desesperades la reacció de la UE ha estat tardana, limitada, insuficient i finalment incomplerta pels estats membres.

L’UE s’ha vist retratada com a una eina inútil i incapaç de respondre. Davant la demanda i el clam de socors dels refugiats, la UE i els estats que la composen han actuat amb displicència, sense preses davant d’una situació que demandava urgència i capacitat de resposta inmediata.

Es incomprensible com una UE, que és un espai econòmic i social ric dins del món, hagi estat incapaç de fer el que d’altres estats més pobres han fet en innumerables ocasions. Que una comunitat de més de 500 milions de persones sigui incapaç de fer front a una marea d’1 milió, que representa sols el 0,2% de la població de la UE, només poc qualificar-se de vergonyosa i indignant per a qualsevol observador neutral. Cal recordar que països com la mateixa Síria va acollir  més de 2 milions de refugiats iraquians durant la invasió occidental. El mateix podem dir de Jordània o el Líban en nombroses ocasions amb refugiats palestins, iraquians o sirians. I mentre la nostra comunitat benestant ha estat incapaç d’acollir la gent que arriba sense res a les nostres fronteres.

Molts ciutadans de la UE, especialment dels països més afectats, han reaccionat amb solidaritat envers els refugiats i indignació envers els líders polítics. Això no pot amagar tampoc les reaccions hostils dels qui aprofiten la situació per a impulsar moviments xenòfobs envers els refugiats.

Europa està mostrant cada vegada amb més intensitat una cara vella i egoista que té molt a veure amb el renaixement en molts països d’un fort sentiment nacionalista que rebutja el diferent i que és incompatible amb el sentiment comunitari europeu. Europa s’enfonsa i reneixen els nacionalismes egoistes i identitaris.  Però no hi ha dubte que els principals responsables d’aquesta situació són els líders dels països de la UE i de la pròpia Unió. Si la Unió ha estat insolidària amb la ciutadania dels propis països membres que han patit més la crisi; si els ciutadans dels països rics han vist com s’ha denigrat i s’ha creat incomprensió envers als ciutadans dels països del sud als que s’ha denigrat i fet responsables de la crisi.  Que es podia esperar respecte els refugiats?.

Imatges de solidaritat

El que està succeint avui amb un greu i gran problema com és l’onada de refugiats ja s’estava donant abans respecte els immigrants que arribaven a les fronteres en menor mesura a les ribes europees de la Mediterrània. Europa no ha fet els deures pel que fa a tenir una política adequada d’immigració ni d’asil. Els problemes migratoris s’han deixat de forma insolidària a l’actuació dels estats més afectats, fos Itàlia en el cas dels magrebins i subsaharians, sigui ara Grècia en el cas dels refugiats. L’únic que sembla interessar a la resta d’estats és que no els hi arribi el problema, que quedi limitat a l’estat receptor. I que no tingui un cost econòmic excessiu, i en tot cas col·laborar per a impedir l’arribada i que els que arribin no es moguin de l’estat on han arribat. Així podem veure com l’operació de salvament italiana “Mare Nostrum”,  que durant un any va comporta el salvament de més de 150.000 persones, va ser substituïda per la europea “Frontex” més dedicada al control que al salvament i amb el resultat de només 24.000 salvaments.

El problema migratori que ha estat amagat, excepte en cassos puntuals d’arribada massiva o desgràcies amb nombre important de morts, com ha passat en diverses ocasions a Lampedussa, s’ha desbordat ara en el cas dels refugiats que arriben o moren en les costes de les illes gregues com Lesbos.

I la cara insolidària i més fosca d’Europa ha emergit amb tota la seva lletjor. Els països de l’Est han estat els primers en negar-se a acceptar refugiats, en alguns cassos rebutjant aquells que siguin musulmans. Però la situació s’ha generalitzat a molts d’altres fins i tot  alguns com els nòrdics que fins ara tenien fama de acollidors. Dinamarca i diversos “lands” alemanys confiscant els valors, diners o joies, dels refugiats. Altres demanant el retorn dels refugiats i fins i tot com Bèlgica instant Grècia a retornar-los de forma immediata, demanda  rebutjada pel govern grec.

Cal veure com els més comprensius han estat els països més afectats com Itàlia o Grècia, i on els governs simplement han demanat suport i solidaritat a la resta de membres de la Unió sense obtenir  la resposta deguda.

La UE finalment i desprès de molts intents va acordar en el mes de setembre el repartiment de 160.000 refugiats entre els diversos estats de la Unió. No cal dir que és un acord totalment insuficient i purament simbòlic. Però ni això s’ha fet, només uns centenars han estat realment acollits a hores d’ara, en el cas d’Espanya només 18 dels 14.931 compromesos.

Finalment sembla que la UE en comptes d’afrontar el problema vol optar per subcontractar el problema, i en aquest sentit està l’acord amb Turquia a la que li plantegen donar-li 3.000 milions d’euros  al govern autoritari d’Erdogan a canvi de que contingui els refugiats. Europa renuncia a disposar d’instruments operatius per acollir i integrar els refugiats i immigrants presents i futurs. Tot això malgrat la necessitat  real que tenen molts dels països de la UE d’incrementar la seva població avui molt envellida i on només unes polítiques d’immigració, amb acollida i integració garantirà en el futur els sistemes de seguretat social. Perquè cal dir de forma clara i forta que, com està demostrat en estudis empírics, els immigrants aporten en impostos i contribucions socials el doble de la despesa que provoquen en serveis.

Es per això que forces democràtiques, com els sindicats, que treballen molt d’a prop els temes d’immigració als diversos països, defensen que una societat laica, oberta i inclusiva genera més benestar que una societat excloent. Com reivindicava Ignacio Fernàndez Toxo de CCOO “Europa ha de donar una sortida coherent a una crisi de magnitud insuportable”, cal denunciar la insensibilitat de les institucions de la UE i dels estats davant el drama dels refugiats i “cal la veu de la societat civil per acabar amb aquesta vergonya” que produeix l’increment de reaccions xenòfobes i populistes als diversos països.

Sindicats en suports dels migrants i refugiats

No hi ha dubte que la situació actual està comportant una reducció de drets social a Europa amb el tancament de fronteres, la qual cosa significa l’anul·lació a la pràctica de l’espai Schengen i la lliure circulació de persones que pot ser l’inici d’una nova renacionalització i marxa enrere de l’ideal europeu.

Només cal veure com el Regne Unit en la seva negociació amb la UE per a evitar un possible “Brexit” (sortida dels britànics de la UE) ja plantegen que els immigrants comunitaris no tinguin drets socials els quatre primers anys de la seva estada al Regne Unit.

Tot és un conjunt.  Comencem per no voler refugiats ni immigrants extra-europeus, no establint sistemes d’entrada i obligant-los a l’entrada il·legal i s’acaba establint normes per a que no tinguin drets socials els immigrants, inclosos els intra-comunitaris. En definitiva no evitarem la immigració, que d’altra banda la nostra econòmica precisa, però la farem més barata.

Solidaritat amb els refugiats