UNA ALTRA CATALUNYA SÍ QUE ES POT

Un equip per guanyar de la Catalunya social

Nuevatribuna | 30 de Agosto de 2015


En les properes eleccions del 27S la candidatura de “Catalunya sí que es pot” vol impugnar de rel la política de Mas i CIU ens els darrers anys, primer amb el suport del PP i després d’ERC. Mas va ser el primer introductor de la política d’austeritat i de retallades socials a l’Estat. Embolcallant-se amb la bandera i fent com que no governava ha fet una política de privatitzacions i retallades en els serveis públics comparable a la de Rajoy a l’Estat. Tot això al marge de donar suport al Govern del PP en temes com la Reforma Laboral o la Llei que estableix el límit d’endeutament de les Administracions. 

Ara la candidatura de “confluència” que encapçala Lluis Rabell vol donar “la volta al mitjó” de la política de Mas. Per això proposa unes polítiques que pensin més en els ciutadans reals de Catalunya que són els que formen la nació real. 

La seva proposta tracta de fer front a la situació d’emergència social en que es troba gran part de la ciutadania catalana com a conseqüència de les polítiques austericides de Merkel, Mas i Rajoy. Això comporta posar els homes i les dones d’aquest país com a protagonistes de la transformació social que millori el benestar de la majoria.

Es tracta de fer front a la situació de desigualtat creada amb un Pla de Rescat Ciutadà que faci front a la greu situació que l’atur i el treball precari ha provocat com són els desnonaments, la pobresa alimentària, especialment infantil, o la pobresa en energètica.

El que es vol fer és una política nacional de debò que tracti els problemes concrets i urgents que afecten els qui composen la realitat nacional de Catalunya, més enllà de les velles polítiques de Mas i CDC polítiques que prometen una utopia futura alhora que malmeten la situació real dels ciutadans.

Es per això que el programa defensa la potenciació dels sistemes públics de salut i educació, prioritzant la xarxa pública i posant fi a les polítiques privatitzadores dels governs de la dreta. A la vegada cal una lluita contra la corrupció, contra els corruptors i els corruptes, de la que Mas i Convergència, amb els cassos Pujol i Palau com a principals exemples, han estat els màxims responsables a Catalunya. Això va en paral·lel a la lluita contra el frau fiscal i el desenvolupament d’una política fiscal progressiva que permeti impulsar la transició cap a un nou model econòmic socialment més just i ecològicament sostenible.

Mas i Pujol: retallades i corrupció

Un programa de canvi profund a Catalunya precisa de l’establiment de sistemes de participació de la ciutadania que reforci el projecte, així com reconquerir uns mitjans de comunicació públics, plurals i independents, allunyats del paper de portaveus de govern com ha estat fins ara el cas de TV3 i Catalunya Ràdio.

Però és evident que per aconseguir un canvi de polítiques és necessari un canvi en el marc polític i institucional de Catalunya. Aquest canvi cal concretar-lo en un procés constituent propi del subjecte polític que és Catalunya. Un projecte propi i no subordinat a d’altres que  pugui ajudar des de la col·laboració fraternal a un procés constituent en el conjunt de l’Estat.

“Catalunya sí que es pot” defensa que Catalunya precisa d’un procés constituent integral. On no poden subordinar-se les aspiracions nacionals i democràtiques a una o una altra. La subordinació a una suposada prioritat nacional, la independència de la que parla Mas i la llista que el vol fer President és una realitat buida de contingut que pretén que continuï submisa a l’imperi del poder financer i dels mercats internacionals.

El procés constituent que es proposa. I que és compatible i fins i tot positiu que es correspongui amb un procés a l’estat, ha de ser per decidir-ho tot, un nou model institucional, econòmic i social que estableixi no sols les relacions amb l’Estat, sinó que fixi els interessos de la ciutadania com a interessos prioritaris d’una nova Catalunya, més justa, més lliure i més social i democràtica.

La Catalunya que es proposa no és endogàmica i aïllada, sinó oberta a una relació d’igual a igual amb l’Estat, i amb opinió pròpia sobre el model europeu que és vol. El poble de Catalunya ha de decidir en un referèndum, convocat amb plenes garanties democràtiques i reconegut tant per l’estat com per la comunitat internacional, quin eés el seu futur constitutiu. Pot ser un procés més lent però sens dubte més real que els del que proposen una DUI ( Declaració Unilateral de Independència), que sense cap tipus de garantia només serà una declaració més, “un brindis al sol” que només comportarà més frustració i cap canvi.

Però no sols cal definir-se sobre quina Catalunya es vol i quina relació s’estableix amb l’Estat. També ha de definir clarament quin model d’Europa és vol defensar. Una Europa més democràtica i unida, amb sobiranies compartides, sense la dictadura de la Troika ni del futur TTIP, que són el model europeu que defensen Mas i Rajoy. Es vol defensar una concepció de societat democràtica, justa, social i ecològicament responsable exportable al nostre entorn estatal i europeu.

El 27S en les eleccions al Parlament de Catalunya s’enfrontaran dos models de Catalunya, Un defensat per la candidatura que vol fer a Mas President, però també per les candidatures de les dretes espanyolistes del PP i C’s, la prioritat de  les quals són els poderosos, els mercats financers-especuladors i de la divisió social i nacional, és a dir les opcions de la Catalunya de les classes privilegiades, i una altra la Catalunya popular, la hereua del “catalanisme popular” que defensa la lluita contra les desigualtats, i la voluntat de ser un sol poble amb plena cohesió social i nacional, la candidatura que ARA SI QUE ES POT! 

Catalunya sí que es pot la candidatura popular

                                    Raimón: "He mirat aquesta terra"