EL QUE LA LLISTA DE MAS VOL AMAGAR

La llista de Mas -President

Nuevatribuna | 23 de Agosto de 2015
 
No hi ha dubte que la candidatura de “Junts pel Si”, és una operació política de Mas per a no parlar del que ha fet en els seus anys de Govern i alhora amagar les sigles de CDC desprestigiades per la corrupció i especialment pel cas de Jordi Pujol.

Sota una suposada llista unitària sobiranista s’amaga la intenció de tornar a fer a Mas President de la Generalitat, tot això amb el consens actiu de les anomenades entitats sobiranistes o obligat en el cas d’ERC.

Bàsicament es tracta de intentar amagar, una vegada més, sota la bandera de la independència, el debat del que han fet els governs d’Artur Mas, com les seves polítiques han trencat la cohesió no sols nacional sinó especialment social a Catalunya, i com han portat a la situació de desigualtat social i de pobresa existent avui a la societat catalana.

1.-Precursor en la política de retallades socials. Cal dir quer el Govern de Mas va ser el primer en aplicar les polítiques d’austeritat en el conjunt de l’Estat. En el primer govern del 2010 al 2012, va governar amb el suport del PP, i va aprovar retallades pressupostaris en àmbits socials a la vegada que incrementava taxes en àmbit com la Justícia i la Sanitat, introduïa el pagament d’un euro per recepta farmacèutica i paradoxalment suprimia l’impost de Successions que només afectava els més rics.

En el seu segon mandat, Mas adopta l’estratègia independentista i canvia l’aliança amb el PP  per una nova amb ERC, però en tot cas no canvia les seves polítiques, i això es veu en la pròrroga dels pressupostos que va aprovar amb el PP al 2012, ara amb el suport d’ERC.

2.-Suport a les polítiques més regressives de Rajoy. El grup parlamentari de Mas en el Congrés va donar suport al Govern de Rajoy en alguns dels aspectes més regressius de la seva política estatal, així el partit de Mas va votar favorablement i fins i tot va endurir la Reforma Laboral i també va donar suport a la Llei d’Estabilitat Pressupostària, la mateixa que ha permès la intervenció estatal de les finances de la Generalitat. Son dos exemples de les múltiples votacions coincidents entre CDC i el PP.

El grup parlamentari de CiU al Congrés

3.-Increment del deute. El Govern Mas, malgrat les seves polítiques d’austeritat, ha incrementat el deute des dels 34.700 milions de euros que va trobar quan arribà al Govern fins els 64.800 en el moment actual. Aquesta situació ha comportat la qualificació com a “bons escombraria “ del deute de la Generalitat i que els mercats es tanquin a finançar el deute de la Generalitat. Això juntament amb l’aplicació de la Llei d’Estabilitat aprovada , com hem dit amb els vots de CiU, ha provocat que el Govern de l’Estat sigui l’únic prestamista de la Generalitat amb crèdits que superen els 40.000 milions, acabant amb la limitada autonomia financera de Catalunya.

4.-Deteriorament del mercat laboral. La realitat laboral a Catalunya s’ha deteriorat amb els govern de Mas, amb un atur del 19,1% ( 17,9% quan  van accedir al Govern),  amb una disminució de la població ocupada que s’ha reduït en quasi 150.000 persones i una pèrdua de la qualificació dels treballs i de l’ocupació, amb creixement del treball temporal i rebaixa del nivell salarial provocada per la situació de precarietat laboral. Aquesta situació del mercat de treball està derivada de la Reforma Laboral a la que va ddonar suport el partit de Mas.

5.- Insensibilitat social. Les polítiques del governs de Mas han provocat una reducció de la despesa social, sanitat, educació i benestar social que s’ha reduït un 15% en els seus mandats. Tot això afecta al nivell de cohesió social de la societat catalana, a l’increment de la desigualtat i la pobresa. Alhora aquesta reducció ha anat acompanyada de la creació d’un sistema sanitari més privatitzat, amb la creació de consorcis sanitaris per a eludir el control públic i retallar les condicions salarials. També en  l’àmbit educatiu s’ha retallat els fons per a les escoles públiques mentre es mantenien els concerts amb escoles d’elit. Tot això està derivat de la manca de sensibilitat de Mas i el seu governs davant les situacions de pobresa i desigualtat social. Per exemple Mas ha prioritzat campanyes institucionals partidistes enlloc de aportar més fons per beques-menjador. Les seves polítiques també han afectat la funció pública amb retallades extres als salaris dels funcionaris o la reducció del nombre d’aquests en més del 4%. Cal deixar clar que aquestes mesures no són imposades per ningú sinó desitjades per Mas i el seu govern. La pobresa no ha estat mai una prioritat del Govern de Mas malgrat a Catalunya hi hagi una taxa de risc d’un 20.9%.

6.- Cassos de mala gestió econòmica. El Govern de Mas ha protagonitzat cassos de mala gestió, no sabem si volguda o derivada de la incompetència. Posarem uns exemples:

a) La mala política de privatitzacions. La privatització d’Aigües Ter-Llobregat és un exemple de la política de privatitzacions impulsada pel govern , però alhora de  la seva incompetència. En primer lloc es pot criticar la voluntat de privatitzar ATLL, una empresa pública que dóna servei a tota la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona. La privatització feta  a corre cuita va incórrer en defectes en el concurs d’adjudicació que han comportat que el TSJC anul·lés la concessió la qual cosa comportarà indemnitzar amb 326 milions d’euros el consorci al que es va adjudicar això sense comptar amb el lucre cessant que puguin demandar.

La privatització de serveis públics

Un altre cas de malvenuda d’actius públics va ser la venda dels túnels de Vallvidrera i Cadí a un banc d’inversió que dos anys desprès els va revendre pel doble del valor d’adjudicació. Com a mínim es podria parlar de mala gestió del govern.
Un cas similar ha estat el procés de venda d’edificis públics molt per sota del seu valor davant la urgència del govern per a fer caixa.

b) La política de casinos. La única política clara d’atracció d’inversió estrangera sembla la dirigida a atraure la instal·lació de complexos de casinos de joc. Sembla com si Mas enlloc de pensar en una Catalunya que sigui el “Massachussetts  d’Europa” com molts cops ha proclamat, a la pràctica el que realment pensi és en convertir-la en “Las Vegas europea”. Es va veure tant en l’intent fallit de fer EuroVegas al Baix Llobregat i com en la també fallida instal·lació de BCNWorld al costat de Port Aventura. Però en tot cas ambdós són significatius del tipus de desenvolupament en que creu el Govern de Mas.

7.- I per últim la corrupció. Mas vol amagar amb la llista de “Junts pel Sí” el llast de la corrupció que l’arrossega a ell i el seu partit. Els cassos “Pujol” i “Palau” són només la punta de l’iceberg, d’una política vinculada a les comissions il·legals i les regalies. Les seves seus embargades és una imatge que Mas no vol que surti en el debat polític però que està present. El per que alguns es presten a fer el paper de comparses que amaguen a un President, i candidat a ser-ho de nou, ho hauran de respondre els afectats.

 Malgrat Mas, CDC i els seus comparses vulguin posar un vel independentista que amagui tot aquest balanç polític, no impedirà que aquest surti en el proper debat electoral i sigui un greu llast per la “Llista de Mas” .

"Junts pel Si" la llista que amaga al President