 |
| Escòcia i Catalunya |
A Catalunya hi ha un problema polític que cal solucionar per mitjans
polítics. Es un error negar el problema com fa el Govern del PP, amb l’obedient
suport del PSOE. Tot això només fa incrementar el sentiment de greuge creat arran
de la sentència del TC i dóna ales a l’independentisme més arrauxat.
L’exemple d’Escòcia avui ho fa palès. Sembla que Rajoy i el PP donin per
fet que a Catalunya guanyaria la independència. Es possible, sobretot si la
política del Govern i les forces majoritàries a l’estat és nomes dir que NO.
Dir NO a que voti la gent, la qual cosa és fàcilment presentable com a no
democràtica. Al poble de Catalunya se li retalla l’Estatut que va votar i ara
no li deixen votar una sortida a la situació política creada.
Ens caldria un Govern de l’Estat amb capacitat i voluntat política. Capaç
de plantejar al poble de Catalunya alternatives polítiques i capaç d’acordar
una pregunta per a plantejar a la ciutadania de Catalunya.
A Catalunya ningú ha demostrat que sigui independentista. La qual cosa no vol
dir que polítiques errònies de greuges no puguin convertir-la en
independentista com a solució final. Catalunya el que vol és negociar la seva
relació amb l’Estat.
 |
| Votar es democràcia |
Es evident que si es presenta una alternativa entre la independència i una
nova relació basada en el respecte a les competències de Catalunya, amb
blindatge de competències en temes com la llengua i l’educació, i un sistema de
finançament just seria possible una victòria d’aquesta alternativa, la qual
cosa permetria una sortida plenament democràtica a partir del "dret a decidir” alhora que es posaria
límits al victimisme de l’independentisme radical.
No cal tenir por del poble. Una part important del poble de Catalunya, no
tota independentista, ha sortit al
carrer de forma massiva però encara hi
ha una part més gran que no s’ha expressat, que majoritàriament vol una sortida
basada en el “dret a decidir” però que en gran part espera que hi hagi una
alternativa de nova relació.
Escòcia demostra que la millor sortida és la més democràtica, una sortida
acordada entre les parts i que desprès es deixi al poble, en aquest cas el
català decidir el seu futur. L’actitud contrària, la del NO deixar votar, i la
de forçar la legalitat només comporta divisió i crispació social. Els polítics
estan per a resoldre problemes polítics no per a crear-los a partir de dir que
les lleis són inamovibles. Una llei es canvia amb un altre llei.
 |
| Rajoy sempre mira a un altra banda |
EL PP responsable de l’actual clima polític a Catalunya derivat de la seva
campanya demagògica contra l’Estatut de Catalunya torna a ser el responsable
principal de la crisi social i política que es pugui produir a Catalunya. El
Govern del Regne Unit ha demostrat que les apostes polítiques, encara que
semblin arriscades són sempre les millors i les més útils.
 |
| Dret a decidir i drets socials |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada