Pedro Sánchez: Canvi en el PSOE?

Pedro Sánchez nou Sec. Gral. del PSOE

nuevatribuna.es |18 Agosto 2014 
 
L’elecció de Pedro Sánchez com a Secretari General és la solució als problemes del PSOE, o és una mera operació cosmètica?.

Fins el moment el nou secretari general és una incògnita política, potser amb més símptomes negatius que positius. L’elecció de Sánchez ha estat avalada, sense cap dubte pels barons territorials, amb especial preponderància d’Andalusia, la qual cosa delimita les característiques del canvi en el partit. Fins el moment al nou secretari general se li coneixen poques definicions polítiques. Cal dir que el Congrés Extraordinari on va ser aclamat va ser més una entronització publicitària que un congrés “stricto sensu”. Un congrés on no es va discutir de política ni es van establir noves directrius pel partit. El PSOE continuarà amb el mateix programa aprovat en el darrer Congrés Ordinari que va escollir a Rubalcaba. El PSOE canvia de imatge però no canvia de política.

Molts a hores d’ara pensem que el PSOE fa molt temps que va abandonar els seus plantejaments socialdemòcrates per a convertir-se en un  partit socio-liberal, i en una de les dues potes del bipartidisme imperant en un període històric que ara ha entrat en una crisi similar a la de l’època de la Restauració.

Gomez Llorente un marxista al PSOE

Hi ha dos moments que sens dubte marquen l’evolució del PSOE i la seva desvinculació de les polítiques transformadores. El primer va ser la liquidació de la rel marxista, quan Felipe Gonzalez es va imposar a la gent encapçalada per Gómez Llorente. El segon i últim episodi en que es va intentar un retorn a les rels socialdemòcrates va ser quan Josep Borrell va derrotar al secretari general Almunia com a candidat a la Presidència del Govern. Aquest intent va ser liquidat en una fosca maniobra que va apartar a Borrell de la cursa política.

Sens dubte Borrell va ser l’últim intent intern per a restituir el PSOE al camp de l’esquerra socialdemòcrata, i la seva caiguda va significar la fi de l’ànima socialdemòcrata real del PSOE. Tot el que ha passat desprès, Almunia, la falsa i inconsistent renovació de Zapatero, i l’epíleg de Rubalcaba han estat passos cap el social-liberalisme “blairista” de centre-esquerra.

Almunia i Borrell dues cares del PSOE

Ara el canvi, amb l’elecció directa del jove Pedro Sánchez, sembla més un canvi publicitari i telegènic que un canvi en les polítiques del partit. L’historial polític del nou secretari general és un misteri, però les seves companyies delaten la seva vinculació a l’ànima més centrista del partit. El suport de l’aparell, la seva manca de definició en un procés electoral mancat de debat i de noves idees, i els seus referents polítics: Gonzalez i Renzi, ens fan pensar que res canvia en les profunditats del PSOE. Fins i tot el “miratge” Zapatero va significar d’entrada una esperança de canvi que és difícil de trobar en Sánchez.

Pel que fa a la seva mesura “estrella” fins ara, el de votar en contra de Juncker com a President de la Comissió, dòna una sensació de vel·leïtat i de trampa. Vel·leïtat  per que el PSOE forma part del Socialistes Europeus que van establir un acord amb el PPE i el Demòcrates –Liberals i ara han actuat al marge del seu referent europeu. Trampa per que malgrat votar en contra de Juncker, assumeix la resta de l’acord que inclou el nomenament de dos eurodiputats del PSOE, entre ells Elena Valenciano, com a Presidents de Comissions del Parlament Europeu, i no hem sentit que es pensi renunciar a aquests nomenaments. Sens dubte va ser més legal Zapatero al retirar les tropes d’Iraq.

Altrament hi ha declaracions de Sánchez que el mantenen en l’ambivalència. Parla de derogar la Reforma Laboral, la del PP o també la darrera del PSOE? Parla de canviar les polítiques europees, però ho farà igual que Hollande i Renzi que fins ara no han fet més que plantejar que a la política d’ajust i austeritat imperant s’inclogui un complement, que només és això, que parli de rellançament?. Amb qui es planteja el canvi a Europa? Amb els seus companys socialistes europeus que han pactat el futur amb el PPE i el Demo-liberals?.

Renzi model per Sánchez?

La primera prova de la sinceritat del nou Secretari General del PSOE hauria de ser assumir de forma autocrítica l’error del seu partit  d’aprovar la Reforma Constitucional “exprés” de l’article 135 de la Constitució que situa com a prevalent el retorn del deute sobre qualsevol altre política. Però d’això, d’aquest atemptat constitucional no en parla ni tant sols quan planteja una etèria i poc concretada Reforma Constitucional.

 

Sánchez només concreta que es dirigeix a recuperar el centre-esquerra i per això és poc concret al parlar de quina política econòmica, social i fiscal i europea vol fer, al marge de parlar de “llocs comuns “ com el combat contra la desigualtat, la importància de l’ educació, la necessitat de la reindustrialització, etc. I tampoc diu amb qui la vol fer. Només parla de recuperar 11 milions de vots. Continua el nou Secretari General pensant que el PSOE és l’única opció pels votants progressistes? Continua plantejant-se la lluita política en un àmbit purament bipartidista? Es un continuador de la política d’alternança que ara apareix com a caducada?

Podem apostar que Pedro Sánchez representarà el continuisme del PSOE i ens afirmarà als qui creiem que el PSOE és incapaç de regenerar-se per si sol, que pot continuar un camí de decadència cap al centre, defensant la continuïtat del bipartidisme en base a l’apel·lació a la governabilitat.  Camí que fins i tot el pot dur a seguir el passos del PASOK grec cap a la irrellevància futura.

No es veu en el nou líder del PSOE cap apel·lació a la col·laboració de les forces d’esquerra, ni a la configuració d’una alternativa per a canviar el país mitjançant un canvi constitucional rupturista amb la situació actual.

Ningú li demana al PSOE un canvi cap a l’esquerra, el seu espai està prou clar que és el del centre-esquerra, simplement caldria plantejar-li per a la seva pròpia auto-regeneració que estigui obert a la col·laboració amb les forces socials i polítiques plurals que des de l’esquerra plantegin una alternativa a l’actual hegemonia política i ideològica de les dretes tant en l’àmbit de l’estat com l’europeu. Però ens temem que no sigui Pedro Sánchez l’home adequat per a ressituar el PSOE.

L'alternativa enfront l'alternança