EL PROBLEMA BÀSIC ES DE “CASTA POLITICA” O DE CLASSE SOCIAL?

Monedero i Iglesias liders de PODEMOS

nuevatribuna.es | 24 Agosto 2014

El crit més representatiu a les places del moviment del 15M era el de “no ens representen”. Es evident que era una exclamació de negació però que no comportava cap posició prepositiva. Podem dir que era una expressió d’una profunda indignació davant una realitat social profundament decebedora.

L’aparició de Podemos com a opció política a les eleccions europees significa que una part de gent procedent o no del moviment 15M ha decidit passar d'una posició negativa de rebuig a una proposta en positiu d’acció política. En aquest sentit ho podem considerar com un pas endavant.

No hi ha dubte que l’èxit de Podemos ha sorprès a la pròpia empresa, però no podem dir que sigui un moviment sense precedents similars. Podríem relacionar-lo, malgrat les seves profundes diferències polítiques, amb fenòmens com el de Grillo a Itàlia, un moviment que es basa en un fenomen de capacitat comunicativa, entorn a una personalitat de referència amb carisma popular, cas de Grillo a Itàlia, o Pablo Iglesias a Espanya, i que es presenta com una impugnació a la totalitat d’una política avui vista com a degradada al ulls de molta gent. Són moviments poc estructurats en la seva aparició i amb plantejaments simples i fàcilment popularitzables o fins i tot populistes. Es tracta d’oferir a la “gent” un enemic simple i identificable que en ambdós casos anomenen la “casta” referint-se als polítics en general.



Grillo i el Movim,ent "5 estrelles"



No voldriem equiparar ambdós fenòmens, podem dir que en el cas de Grillo és un moviment profundament antipolític i populista, amb algunes expressions i actuacions que es poden denominar com antidemocràtiques, i que en tot cas ataquen la política en general sense oferir cap tipus d’alternativa.

Crec que en el cas de Podemos hi ha al darrera gent amb voluntat i preparació política que tracten de crear a partir de plantejaments que en alguns casos són clarament populistes algun tipus d’alternativa encara no prou concretada.

La demostració més clara la podem veure en la seva diferent adscripció en els grups del Parlament Europeu. Mentre els eurodiputats de Grillo s’adscriuen als grups més antieuropeus, Podemos s’ha integrat en el grup de l’Esquerra Unitària.

Cal dir que el fenomen de Podemos no ha estat únic a Europa. En Itàlia ha sorgit un moviment clarament d’esquerres, que reivindica els vells valors de l’esquerra italiana i que sota el nom de “Altra Europa amb Tsipras” va aconseguir recollir 250 mil signatures per a presentar-se, en poc més de dos mesos de vida, va aconseguir 1.108.457 vots i cinc eurodiputats, els mateixos que Podemos i que d’entrada ja optaven per formar part del Grup de l’Esquerra Unitària. Es un fenomen molt diferent format per gent de reconeguda trajectòria d’esquerres i que no utilitza els mètodes ni el llenguatge populista i que es reivindica de la millor tradició de l’esquerra italiana, la de Gramsci i Berlinguer.

"Altra Italia amb Tsipras"

Un cop definit el camp d’aparició caldria analitzar alguns plantejaments de Podemos. El conflicte fonamental que planteja està entre una “casta” o élit política que té segrestat el poder en benefici dels poders finaciero-empresarials. Una “casta” poc concretada, en general sembla que referenciada a dirigents presuntament corruptes que vincula de forma transversal amb el PP i PSOE, pero a la que en general identifica amb una genèrica“casta” política caduca.

Aquesta “casta” o élit política és  la que cal derrotar per part de la “gent” en genèric a la que vol representar Podemos: No es tracta d’un enfrontament de classes sino una cosa més tranversal, interclassista entre la “gent” en general i la “élit” corrupta. En paraules de Pablo Iglesias : “ Lo que hay que hacer es algo que va mucho más allá de la izquierda y la derecha: tiene que ver con amar a tu gente”.

La "casta" del PP-PSOE

El discurs de Podemos es pot qualificar de discurs enfront de la política. I presenta  la política i els politics com el principal adversari a batre.

Podriem dir, en termes marxistes, que el discurs de la gent de Podemos centra el problema principal en un conflicte dins de la superestructura política, sense anar més enllar ni entrar en el conflcite bàsic, el que es dona a nivell de l’estructura econòmica entre explotats i explotadors.

Podemos fuig en el seu discurs de l’enfrontamernt entre classes tipic d’un plantejament clàsicc entre esquerra i dreta, i per tant no diferencia el fet que no tots els politics ni tots els partits són iguals i que no formen part d’una mateixa “casta” política.

Podemos vol apareixer com una cosa nova, pero quan planteja propostes,  aquestes no s’allunyen gaire, i fins i tot es queden curtes, de les que han plantejat de forma reiterada però sense ressó mediàtic forces de l’esquerra alternativa.

Cal construir la Esquerra Alternativa

Per que el problema del nostre país és un problema de classes. Es el problema d’un capitalisme financer-especulatiu i concessional que està imbricat amb aquelles forces  polítiques que han dominat el panorama polític del bipartidisme, és a dir del PP i del PSOE, amb l’apèndix de CiU.  La “casta” política que denuncia Podemos, no és més que el representant polític d’una classe social capitalista que com la espanyola no és ni tan sols industrial, sino com hem dit parasitària que viu de l’especulació i la concessió pública i que és la base d’un sistema que abona la corrupció.

 

Estem davant d’un conflicte de classes que no es pot ni es deu amagar. Contra un sistema econòmic i polític que ens ha portat a una crisi profunda econòmica, social, política i institucional, davant del qual cal aixecar una ampla alternativa social i política que comporti un canvi de radical.

 

Per això no es pot centrar únicament en el problema d’una “casta” politica corrupta que viu holgadament mentre la “gent” ho pateix. Estem davant d’un sistema econòmic propi d’un capitalisme parasitàri que cal enfrontar plantejant un canvi global. I cal distingir, i això fòra bo plantejar-ho,  entre els membres de la suposada “casta” tot diferenciant entre els representants ideològics d’aquest capitalisme parasitari com són el PP i CiU, i els que han claudicat com és el cas del PSOE.  No és bo posar a tots dins el mateix sac, ni és just. El PSOE que des de fa molt aplica la mateixa política econòmica i fiscal que la dreta, que accepta les politiques econòmiques de la dreta, representa un centre- esquerre social liberal que com a mínim té unes politiques pel que fa als drets individuals diferents  de la dreta, i cal entendre que és una força a la que una alternativa d’esquerres ha d’intentar arrossegar cap a posicions de canvi si és possible i si té una mínima possibilitat de regeneració.



Caldria exigir a Podemos una major claredat de plantejament i de propostes. I això avui passa per que es defineixi. Està d’acord en confluir en una alternativa plural i unitarària per a un canvi democràtic econòmic, polític i social? O preferix continuar un camí en solitari de qui es presenta com el depositari únic de la neteja del sistema de la “casta” sense acceptar el fet que aqui estem davant d’una dominació de classe representada pel poder econòmic i el bipartidisme i que el que hi ha és una continuació de la lluita entre explotats i exloptadors, entre esquerra i dreta, que és la realitat profunda del conflcite social i polític.

Podemos ha d’escollir, i la realitat concreta l’obligarà a definir-se més enllà de proclames o “slogans” publicitaris triomfadors.

Una alternativa plural d'esquerres