Monedero i Iglesias liders de PODEMOS |
24 Agosto 2014 |
El crit més representatiu a les places del moviment del 15M era el de “no ens representen”. Es evident que era una exclamació de negació però que no comportava cap posició prepositiva. Podem dir que era una expressió d’una profunda indignació davant una realitat social profundament decebedora.
El crit més representatiu a les places del moviment del 15M era el de “no ens representen”. Es evident que era una exclamació de negació però que no comportava cap posició prepositiva. Podem dir que era una expressió d’una profunda indignació davant una realitat social profundament decebedora.
L’aparició de Podemos com a opció política a les eleccions europees
significa que una part de gent procedent o no del moviment 15M ha decidit
passar d'una posició negativa de rebuig a una proposta en positiu d’acció
política. En aquest sentit ho podem considerar com un pas endavant.
No hi ha dubte que l’èxit de Podemos ha sorprès a la pròpia empresa, però
no podem dir que sigui un moviment sense precedents similars. Podríem
relacionar-lo, malgrat les seves profundes diferències polítiques, amb fenòmens
com el de Grillo a Itàlia, un moviment que es basa en un fenomen de capacitat
comunicativa, entorn a una personalitat de referència amb carisma popular, cas
de Grillo a Itàlia, o Pablo Iglesias a Espanya, i que es presenta com una
impugnació a la totalitat d’una política avui vista com a degradada al ulls de
molta gent. Són moviments poc estructurats en la seva aparició i amb
plantejaments simples i fàcilment popularitzables o fins i tot populistes. Es
tracta d’oferir a la “gent” un enemic simple i identificable que en ambdós casos
anomenen la “casta” referint-se als polítics en general.
Grillo i el Movim,ent "5 estrelles" |
No voldriem equiparar ambdós fenòmens, podem dir que en el cas de Grillo és
un moviment profundament antipolític i populista, amb algunes expressions i
actuacions que es poden denominar com antidemocràtiques, i que en tot cas
ataquen la política en general sense oferir cap tipus d’alternativa.
Crec que en el cas de Podemos hi ha al darrera gent amb voluntat i
preparació política que tracten de crear a partir de plantejaments que en
alguns casos són clarament populistes algun tipus d’alternativa encara no prou
concretada.
La demostració més clara la podem veure en la seva diferent adscripció en
els grups del Parlament Europeu. Mentre els eurodiputats de Grillo s’adscriuen
als grups més antieuropeus, Podemos s’ha integrat en el grup de l’Esquerra
Unitària.
Cal dir que el fenomen de Podemos no ha estat únic a Europa. En Itàlia ha
sorgit un moviment clarament d’esquerres, que reivindica els vells valors de l’esquerra
italiana i que sota el nom de “Altra Europa amb Tsipras” va aconseguir recollir
250 mil signatures per a presentar-se, en poc més de dos mesos de vida, va
aconseguir 1.108.457 vots i cinc eurodiputats, els
mateixos que Podemos i que d’entrada ja optaven per formar part del Grup de l’Esquerra
Unitària. Es un fenomen molt diferent format per gent de reconeguda trajectòria
d’esquerres i que no utilitza els mètodes ni el llenguatge populista i que es
reivindica de la millor tradició de l’esquerra italiana, la de Gramsci i
Berlinguer.
Un cop definit el camp
d’aparició caldria analitzar alguns plantejaments de Podemos. El conflicte
fonamental que planteja està entre una “casta” o élit política que té segrestat
el poder en benefici dels poders finaciero-empresarials. Una “casta” poc
concretada, en general sembla que referenciada a dirigents presuntament
corruptes que vincula de forma transversal amb el PP i PSOE, pero a la que en
general identifica amb una genèrica“casta” política caduca.
Aquesta “casta” o élit
política és la que cal derrotar per part
de la “gent” en genèric a la que vol representar Podemos: No es tracta d’un
enfrontament de classes sino una cosa més tranversal, interclassista entre la
“gent” en general i la “élit” corrupta. En paraules de Pablo Iglesias : “ Lo que hay que hacer es algo que va mucho más allá de la
izquierda y la derecha: tiene que ver con amar a tu gente”.
El discurs de Podemos es
pot qualificar de discurs enfront de la política. I presenta la política i els politics com el principal
adversari a batre.
Podriem dir, en termes
marxistes, que el discurs de la gent de Podemos centra el problema principal en
un conflicte dins de la superestructura política, sense anar més enllar ni
entrar en el conflcite bàsic, el que es dona a nivell de l’estructura econòmica
entre explotats i explotadors.
Podemos fuig en el seu
discurs de l’enfrontamernt entre classes tipic d’un plantejament clàsicc entre
esquerra i dreta, i per tant no diferencia el fet que no tots els politics ni
tots els partits són iguals i que no formen part d’una mateixa “casta”
política.
Podemos vol apareixer com
una cosa nova, pero quan planteja propostes,
aquestes no s’allunyen gaire, i fins i tot es queden curtes, de les que han
plantejat de forma reiterada però sense ressó mediàtic forces de l’esquerra
alternativa.
Cal construir la Esquerra Alternativa |
Per que el problema del
nostre país és un problema de classes. Es el problema d’un capitalisme
financer-especulatiu i concessional que està imbricat amb aquelles forces polítiques que han dominat el panorama polític
del bipartidisme, és a dir del PP i del PSOE, amb l’apèndix de CiU. La “casta” política que denuncia Podemos, no
és més que el representant polític d’una classe social capitalista que com la
espanyola no és ni tan sols industrial, sino com hem dit parasitària que viu de
l’especulació i la concessió pública i que és la base d’un sistema que abona la
corrupció.
Estem davant d’un
conflicte de classes que no es pot ni es deu amagar. Contra un sistema econòmic
i polític que ens ha portat a una crisi profunda econòmica, social, política i
institucional, davant del qual cal aixecar una ampla alternativa social i
política que comporti un canvi de radical.
Per això no es pot
centrar únicament en el problema d’una “casta” politica corrupta que viu
holgadament mentre la “gent” ho pateix. Estem davant d’un sistema econòmic
propi d’un capitalisme parasitàri que cal enfrontar plantejant un canvi global.
I cal distingir, i això fòra bo plantejar-ho,
entre els membres de la suposada “casta” tot diferenciant entre els
representants ideològics d’aquest capitalisme parasitari com són el PP i CiU, i
els que han claudicat com és el cas del PSOE.
No és bo posar a tots dins el mateix sac, ni és just. El PSOE que des de
fa molt aplica la mateixa política econòmica i fiscal que la dreta, que accepta
les politiques econòmiques de la dreta, representa un centre- esquerre social
liberal que com a mínim té unes politiques pel que fa als drets individuals
diferents de la dreta, i cal entendre
que és una força a la que una alternativa d’esquerres ha d’intentar arrossegar
cap a posicions de canvi si és possible i si té una mínima possibilitat de
regeneració.
Caldria exigir a Podemos
una major claredat de plantejament i de propostes. I això avui passa per que es
defineixi. Està d’acord en confluir en una alternativa plural i unitarària per
a un canvi democràtic econòmic, polític i social? O preferix continuar un camí
en solitari de qui es presenta com el depositari únic de la neteja del sistema
de la “casta” sense acceptar el fet que aqui estem davant d’una dominació de
classe representada pel poder econòmic i el bipartidisme i que el que hi ha és
una continuació de la lluita entre explotats i exloptadors, entre esquerra i
dreta, que és la realitat profunda del conflcite social i polític.
Podemos ha d’escollir, i la realitat concreta
l’obligarà a definir-se més enllà de proclames o “slogans” publicitaris
triomfadors.
Una alternativa plural d'esquerres |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada