Rajoy anunciant el "prestec"-rescat bancari |
A aquestes alçades ja podem definir Rajoy com a un polític que basa la seva política en la mentida. L’exemple més clar el tenim en el rescat bancari. Des del primer moment el President del Govern i els seus ministres van descartar la paraula rescat. Per a ells es tractava d’un préstec “en molt bones condicions”, Rajoy va arribar a dir que les condicions les havia posat ell, i de cap manera es tractava d’un rescat del país, en tot cas va manifestar que seria el propi sector financer i no l’Estat qui retornaria el suposat “crèdit”, rescat per a la majoria de l’opinió publicada.
Fins el moment la quantitat de diner públic invertit en les entitats
rescatades, només en forma de capital és de 61.495 milions d’euros. Després de
la venda de Catalunya Banc, la quantitat recuperada es situa al voltant de
2.500 milions, és a dir un 4% de la quantitat invertida en el rescat. Fins ara
pot considerar-se ja com a quantitat perduda, és a dir irrecuperable i que l’Estat
haurà de retornar a Brussel·les, uns 26.000 milions (CatalunyaBanc 12.000, Banc
València 5498, Banc Gallego 245 i NCG 8.300). A aquesta quantitat caldria ja
afegir uns 13.000 milions de Bankia, per la diferencia entre els 22.424milions
invertits pel FROB i la seva valoració actual de 9.492 milions. Es a dir de
moment les pèrdues que pagarem la ciutadania, sigui amb els nostres impostos o
amb les retallades socials es situen
prop dels 39.000 milions d’euros.
I això no és tot, cal afegir les ajudes que s’han donat als compradors, els
Esquemes de Protecció d’Actius( EPA), per a compensar possibles pèrdues, uns
28.000 milions, més el que ens puguin costar els resultats negatius del “banc
dolent” (SAREB), on hi ha depositats uns 48.000 milions.
Rajoy va mentir de forma conscient. Mai va pensar que les entitats financeres
retornarien la quantitat sinó que les pèrdues les pagaríem els ciutadans. Els
grans beneficiaris han estat els grans bancs que han consolidat el seu
oligopoli amb el finançament públic. El BBVA, Caixabank i en menor mesura el
Banc Sabadell han aprofitat per a guanyar quota de mercat a preu de saldo. Tot
això al marge dels regals de prop de 68.000 milions d’euros que l’Estat ha fet
a la banca privada mitjançant avals com va ser l’activació de crèdits fiscals.
Només cal veure el darrer cas de la venda de Catalunya Banc al BBVA. El
cost que pagarà el BBVA serà de 1187 milions d’euros per una entitat en la que
s’han invertit fons públics per valor de 13.600 milions pel seu sanejament.
BBVA compra Catalunya Banc |
Amb la compra el BBVA incrementa la seva quota de mercat del 11,9 al 14,2%
en el conjunt de l’Estat, mentre que en el cas de Catalunya la incrementa del
12,8 al 24,9. Això el converteix en el principal banc d’Espanya i el segon de
Catalunya on juntament amb Caixabank controlen el mercat català.
Ara el BBVA vol reduir els costos de
Catalunya Banc en un 40%, reducció d’oficines i especialment de plantilla, amb
un cost que situa en 450 milions, això
sumant els poc més de 1.000 milions de la compra sembla poc cost pels
beneficis de quota de mercat, de l’increment de 3,6 milions de clients i els
3.500 milions d’euros en crèdits fiscals per a Catalunya Banc.
Cal dir que la gasiveria de la banca privada és de remarcar. El BBVA ha
pagat com hem assenyalat poc més de 1.000 milions, per Catalunya Banc, però és
que els seus competidors van fer bona la seva oferta ja que el Santander va
oferir només 300 milions i Caixabank 80. I és que són insaciables, volen que
els hi regalin!
Una vegada més en tot aquest procés de reestructuració, i per molt que el
govern del PP ens vulgui enganyar la Banca oligopòlica guanya i la societat
perd.
I tot això sense que ningú demani responsabilitats als causants de les
crisis de les caixes d’estalvis. I no val que es processi uns poc que a sobre
van aprofitar per a enriquir-se. Com pot ser que, a gent com els vicepresidents del govern Serra
( PSOE) i Rato (PP), ningú els hi demani responsabilitats per la seva actuació
a Catalunya Banc i a Bankia, i continuïn com si res.
Cal preguntar-se una vegada més perquè tant el PP com el PSOE han obviat una
altra sortida al procés de reestructuració financera? Si el cost l’assumirà la
societat, perquè no es fa en benefici de la mateixa?
Rato-Serra culpables que no paguen |
Per que en contra de regalar les caixes nacionalitzades a la banca privada
a canvi de res, no s’ha plantejat la creació d’una banca pública forta i potent
que competís amb el sector privat. Una banca pública que evitaria l’exclusió
financera de sectors socials i territorials, omplint el buit deixat per les
caixes. Una banca pública que estimulés la inversió en els sectors productius i
en les economies familiars. Una banca pública que fes que la Sareb fos un parc
públic d’habitatge de compra o de lloguer social en un país assolat pels desnonaments.
Es evident que la voluntat política de l’actual govern del PP i també per
acció u omissió del PSOE, és una altra. Aprofiten la crisi econòmica derivada
de la crisi financera per a potenciar i enfortir els poders oligopòlics del
sector especulatiu i financer, alhora que per a compensar el cost d’enriquir
uns pocs, porten a terme una retallada mai vista en drets socials bàsics per a
la majoria de la ciutadania amb la complicitat dels principals aparells mediàtics
del país.
Es imprescindible que per part de tots aquells que volen ser alternativa a
l’actual estat de coses s’impugni de forma permanent la GRAN MENTIDA que el
bipartidisme, i en especial el PP, han creat arran de la crisi i les falses polítiques
austericides que ens presenten com a únic remei quan el seu objectiu real és beneficiar l’ 1% enfront la resta del 99%
dels ciutadans que paguem els seus costos.
Els treballadors sempre paguen els "plats trencats" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada