Rajoy va mentir, el rescat bancari el pagarem tots

Rajoy anunciant el "prestec"-rescat bancari

nuevatribuna.es | 24 Julio 2014 

A aquestes alçades ja podem definir  Rajoy com a un polític que basa la seva política en la mentida. L’exemple més clar el tenim en el rescat bancari. Des del primer moment el President del Govern i els seus ministres van descartar la paraula rescat. Per a ells es tractava d’un préstec “en molt bones condicions”, Rajoy va arribar a dir que les condicions les havia posat ell, i de cap manera es tractava d’un rescat del país, en tot cas va manifestar que seria el propi sector financer i no l’Estat qui retornaria el suposat “crèdit”, rescat per a la majoria de l’opinió publicada.

Avui no hi ha dubte de la mentida de Rajoy, la realitat ho deixa de forma prou palesa en xifres del propi Banc d’Espanya.

Fins el moment la quantitat de diner públic invertit en les entitats rescatades, només en forma de capital és de 61.495 milions d’euros. Després de la venda de Catalunya Banc, la quantitat recuperada es situa al voltant de 2.500 milions, és a dir un 4% de la quantitat invertida en el rescat. Fins ara pot considerar-se ja com a quantitat perduda, és a dir irrecuperable i que l’Estat haurà de retornar a Brussel·les, uns 26.000 milions (CatalunyaBanc 12.000, Banc València 5498, Banc Gallego 245 i NCG 8.300). A aquesta quantitat caldria ja afegir uns 13.000 milions de Bankia, per la diferencia entre els 22.424milions invertits pel FROB i la seva valoració actual de 9.492 milions. Es a dir de moment les pèrdues que pagarem la ciutadania, sigui amb els nostres impostos o amb les retallades socials es situen  prop dels 39.000 milions d’euros.

I això no és tot, cal afegir les ajudes que s’han donat als compradors, els Esquemes de Protecció d’Actius( EPA), per a compensar possibles pèrdues, uns 28.000 milions, més el que ens puguin costar els resultats negatius del “banc dolent” (SAREB), on hi ha depositats uns 48.000 milions.

Rajoy va mentir de forma conscient. Mai va pensar que les entitats financeres retornarien la quantitat sinó que les pèrdues les pagaríem els ciutadans. Els grans beneficiaris han estat els grans bancs que han consolidat el seu oligopoli amb el finançament públic. El BBVA, Caixabank i en menor mesura el Banc Sabadell han aprofitat per a guanyar quota de mercat a preu de saldo. Tot això al marge dels regals de prop de 68.000 milions d’euros que l’Estat ha fet a la banca privada mitjançant avals com va ser l’activació de crèdits fiscals.

BBVA compra Catalunya Banc

Només cal veure el darrer cas de la venda de Catalunya Banc al BBVA. El cost que pagarà el BBVA serà de 1187 milions d’euros per una entitat en la que s’han invertit fons públics per valor de 13.600 milions pel seu sanejament.

Amb la compra el BBVA incrementa la seva quota de mercat del 11,9 al 14,2% en el conjunt de l’Estat, mentre que en el cas de Catalunya la incrementa del 12,8 al 24,9. Això el converteix en el principal banc d’Espanya i el segon de Catalunya on juntament amb Caixabank controlen el mercat català.

Ara el BBVA  vol reduir els costos de Catalunya Banc en un 40%, reducció d’oficines i especialment de plantilla, amb un cost que situa en 450 milions, això  sumant els poc més de 1.000 milions de la compra sembla poc cost pels beneficis de quota de mercat, de l’increment de 3,6 milions de clients i els 3.500 milions d’euros en crèdits fiscals per a Catalunya Banc.

Cal dir que la gasiveria de la banca privada és de remarcar. El BBVA ha pagat com hem assenyalat poc més de 1.000 milions, per Catalunya Banc, però és que els seus competidors van fer bona la seva oferta ja que el Santander va oferir només 300 milions i Caixabank 80. I és que són insaciables, volen que els hi regalin!

Una vegada més en tot aquest procés de reestructuració, i per molt que el govern del PP ens vulgui enganyar la Banca oligopòlica guanya i la societat perd.

I tot això sense que ningú demani responsabilitats als causants de les crisis de les caixes d’estalvis. I no val que es processi uns poc que a sobre van aprofitar per a enriquir-se. Com pot ser que,  a gent com els vicepresidents del govern Serra ( PSOE) i Rato (PP), ningú els hi demani responsabilitats per la seva actuació a Catalunya Banc i a Bankia, i continuïn com si res.

Rato-Serra culpables que no paguen

Cal preguntar-se una vegada més perquè tant el PP com el PSOE han obviat una altra sortida al procés de reestructuració financera? Si el cost l’assumirà la societat, perquè no es fa en benefici de la mateixa?

Per que en contra de regalar les caixes nacionalitzades a la banca privada a canvi de res, no s’ha plantejat la creació d’una banca pública forta i potent que competís amb el sector privat. Una banca pública que evitaria l’exclusió financera de sectors socials i territorials, omplint el buit deixat per les caixes. Una banca pública que estimulés la inversió en els sectors productius i en les economies familiars. Una banca pública que fes que la Sareb fos un parc públic d’habitatge de compra o de lloguer social en un país assolat pels desnonaments.

Es evident que la voluntat política de l’actual govern del PP i també per acció u omissió del PSOE, és una altra. Aprofiten la crisi econòmica derivada de la crisi financera per a potenciar i enfortir els poders oligopòlics del sector especulatiu i financer, alhora que per a compensar el cost d’enriquir uns pocs, porten a terme una retallada mai vista en drets socials bàsics per a la majoria de la ciutadania amb la complicitat dels principals aparells mediàtics del país.

Es imprescindible que per part de tots aquells que volen ser alternativa a l’actual estat de coses s’impugni de forma permanent la GRAN MENTIDA que el bipartidisme, i en especial el PP, han creat arran de la crisi i les falses polítiques austericides que ens presenten com a únic remei quan el seu objectiu real  és beneficiar l’ 1% enfront la resta del 99% dels ciutadans que paguem els seus costos.

Els treballadors sempre paguen els "plats trencats"