 |
| Campanya contra l'atac als sindicalistes |
| 07 Julio 2014
Des de l’inici de
la present legislatura el Govern del PP està portant a terme un atac sistemàtic
contra el sindicalisme confederal.
L’atac no és
gratuït. Sens dubte el PP recorda com en el temps més àlgid de poder del Govern
Aznar i la seva majoria parlamentària, els sindicats el van derrotar amb la
Vaga General contra “ El Decretazo”. Aquesta derrota va significar l’inici de
la davallada d’Aznar i el PP, i que va continuar amb els moviments contra la
guerra d’Iraq i amb els fets de l’11M.
El PP no ha oblidat
aquella situació i el paper d’oposició efectuat pels sindicats, quan pràcticament l’oposició política
estava desapareguda, i està deixant clar que va aprendre la lliçó.
El PP està obstinat
en limitar al mínim la influencia i la capacitat del sindicalisme de classe, en
la línia que va marcar Margaret Tatcher. Es tracta de debilitar les principals
organitzacions estructurades de l’esquerra social.
El primer objectiu
del Govern del PP ha estat finiquitar el sistema de “concertació social” que s’ha
construït al llarg dels anys de democràcia i que ha estat assenyalat com una de
les principals conquestes positives de l’Espanya democràtica. Durant molts anys
la negociació i els acords entre sindicats, empresaris i govern va permetre
establir una estructura consensuada pel que fa a les normes laborals i socials,
des de la negociació col·lectiva a les reformes dels sistemes de previsió
social.
 |
| Rajoy i Rosell: govern al servei de la patronal |
Ara el Govern del
PP ha dinamitat aquest sistema que tant bons resultats ha donat en les relacions
laborals. La Reforma Laboral del PP, amb el suport de CiU, ha signat un atac a
la línia de flotació del moviment sindical. La liquidació del sistema de negociació
col·lectiva existent durant tots aquests anys, la potenciació de la unilateralitat
de l’ empresari en les relacions laborals, ha significat un atac en tota regla
al que és el principal fonament del sindicalisme. La negociació col·lectiva, en
el seu sentit ampli de negociació de les condicions laborals, econòmiques i
socials dels treballadors, és sens cap gènere de dubte la raó clau de l’existència
del moviment sindical.
El segon objectiu
del Govern del PP ha estat l’atac material i mediàtic a les bases dels instruments
del sindicalisme, els sindicalistes i especialment els alliberats sindicals. S’ha
provocat una reducció dràstica dels alliberats sindicals en els organismes
públics, passant per alt els acords anteriorment signats, alhora s’han reduït de
forma substancial les subvencions institucionals i les subvencions finalistes,
per a fer actuacions socials com són informació a aturats, immigrants, etc. S’ha
tractat de reduir el capital econòmic i humà dels sindicats per tal d’afeblir
la seva relació amb la societat, tot això acompanyat d'una amplia campanya
mediàtica des dels mitjans públics i privats de la dreta.
No hi ha dubte que
el Govern del PP ha aprofitat la millor conjuntura pels seus interessos, com ha
estat la crisi econòmica. Els moments de crisi econòmica són els pitjors moments
per a l’ofensiva sindical. I més en el cas d’una crisi de l’envergadura d’aquesta
on l’atur massiu retreu els treballadors de mobilitzar-se per por a les conseqüències
de la pèrdua del seus llocs de treball. Alhora l’atur massiu també té repercussions
en el sindicalisme organitzat ja que es dona una baixa pel que fa a l’
afiliació i per tant als recursos ingressats pels sindicats en concepte de
quota.
Per últim el Govern
del PP de forma directa a través de la Llei de Seguretat Ciutadana, i indirecta
a través de les actuacions de la fiscalia i determinats jutges està portant a
terme una campanya de criminalització contra la base sindical i els
treballadors mitjançant els processos amb petició de penes desproporcionades contra
treballadors/res que han participat en piquets sindicals en processos de
vagues.
Mai com fins ara, i
la llei és la mateixa s’havia vist una situació semblant on hi ha més de 260 persones
treballadores processades per participació en “piquets de vaga” i per a les
quals el Ministeri Fiscal demana 125
anys de presó.
 |
| Justicia desigual |
Aquesta ofensiva
antisindical és una més de les actuacions de restricció de drets democràtics
duta a terme pel PP en la actual legislatura i que correspon a un moment de
forta involució antidemocràtica per part de la dreta política i econòmica aprofitant-se
de la crisi. Ofensiva que si no ha anat a més és degut al fet que la funció
sindical està recollida en la Constitució.
Per aconseguir els
seus objectius de retallada de drets social el PP precisa eliminar o reduir la
força d’aquells que se li oposen. I els sindicats figuren en primer terme. En
tant que força social organitzada el sindicalisme ha estat en primera línia en
la lluita per oposar-se als objectius del Govern. Amb lluita i plantejant
alternatives a les actuacions del govern. No hi ha dubte que no es poden
explicar les múltiples mobilitzacions socials sense tenir en compte el paper
dels sindicats, del sindicalisme i dels sindicalistes. Darrera de les diverses “marees”,
darrera dels diversos moviments com la ILP de la PAH, sempre ha estat present
el sindicalisme confederal. I el Govern ho sap i no perdona.
 |
| Els sindicats imprescindibles per la societat |
Estem en un moment difícil
pel sindicalisme, però dels moments difícils és possible sortir reforçats. El
moment pot servir per depurar-se d’aspectes relacionats amb el burocratisme,
especialment en el cas de sectors d’algun sindicat massa vinculat a algun
partit en el poder en alguna comunitat. No hi ha dubte que la manca de recursos
obligarà a ser molt més curosos pel que fa a la utilització dels mateixos. El
retorn als orígens, i l’aprofundiment en l’autonomia sindical i en aspectes com
el límit de mandats, cap a on està movent-se per exemple CCOO, no hi ha dubte
que pot ser la seva garantia de futur.
Per que els
sindicats han de ser la - peça clau per tal de que quan arribi una possible
recuperació aquesta permeti un millor repartiment dels seus beneficis i que
faci que no sortim de la crisi amb moltes més diferencies socials i molta més
manca de cohesió social.
No hi ha dubte que
el sindicalisme confederal continua sent el principal instrument,
imprescindible, per a la defensa dels interessos de la classe treballadora, que
vulguin o no continua existint. I és una funció dels sectors progressistes de
la societat i dels partits que es reivindiquen de l’esquerra no oblidar-ho i
defensar a fons la funció d’un sindicalisme que per la seva banda no pot oblidar
seguir el camí de la renovació.
 |
| Acte sindical contra l'agressió del govern |
Billy Bragg: Never cross a PickettLine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada