 |
| Aznar -Rajoy: el autoritarismo
Des de la seva arribada al poder, ara fa dos anys, el Govern del PP està portant a terme una política global de regressió de drets socials i laborals que ha estat acompanyada d’una forma d’exercir el govern profundament mancada de debat democràtic i que darrerament sembla derivar de forma clara cap a l’autoritarisme.
El Govern de Rajoy i el PP ha dut a terme una profunda involució en tots els aspectes de la realitat social . No ha estat només una retallada derivada de la crisi de drets laborals i socials que ha empobrit el conjunt de la ciutadania. El PP ha dut a terme una profunda involució en el conjunt de la vida social. Així hem vist profunds retrocessos no sols derivats de les retallades econòmiques en serveis socials com l’educació o la sanitat, sinó acompanyat d’involució en els propis continguts d’aquests serveis, vegis el cas de la llei Wert en el camp de l’educació o de la sistemàtica privatització de serveis públics com està succeint en la sanitat. Però la contrareforma global del PP compren tots els camps de la vida social, ho veiem en la reforma de la justícia, en la utilització dels mitjans de comunicació públics i en l’anunci de la revisió de lleis reguladores de drets civils com pot ser el tema de l’avortament.
Durant tot aquest temps aquestes polítiques han anat acompanyades per unes formes de governar mancades de tota sensibilitat democràtica. Manca de diàleg i debat polític amb l’oposició, i per tant debilitant la vida parlamentaria mitjançant l’utilització abusiva de la fórmula del decret-llei a 'hora de governar. Això acompanyat de la mancança a l’hora de donar explicacions tant al Parlament com a la pròpia opinió pública, tot emparant-se en el fet de la seva majoria absoluta.
No es pot oblidar que la degradació democràtica ve acompanyada de l’eclosió dels casos de corrupció que afecten molt directament, encara que no exclusivament, al partit en el govern sense que es doni la més mínima explicació ni rendiment de comptes. Altrament el govern es justifica públicament mitjançant la tergiversació del llenguatge quan no de la mentida sistemàtica pel que fa als resultats de tota la seva actuació de govern.
Aquesta actuació regressiva i de sistemàtic afebliment dels drets i de la pròpia vida democràtica ha estat la duta a terme durant aquests dos primer anys del Govern Rajoy. Però ara sembla que Rajoy, el seu govern i el seu partit volen fer una nova volta de rosca en la seva involució democràtica.
Davant del fet de que són molt conscients de que la seva política no aconseguirà treure al país d’una situació de profunda depressió econòmica i social, que els “brots verds” que pregonen tan sols beneficien uns pocs privilegiats i que la majoria social continuarà patint més retallades en les seves condicions de vida. El govern vol legislar ara per retallar els drets de la lliure expressió, manifestació i vaga, mitjançant mesures legislatives que retallin aquests drets i que li serveixin per atemorir la ciutadania per tal de fer minvar les seves protestes o per a justificar i fer més fàcil la seva repressió davant els moviments reivindicatius i contestataris.
|
La situació actual és molt greu i caldria qualificar-la com a “emergència democràtica”. El PP ens vol dur a una situació social i política pròpia de les èpoques pre-democràtiques. La llei de Reforma de les administracions locals, la llei “Fernández” dita de seguretat, o la regulació dels serveis mínims del dret de vaga, són passos en aquesta direcció.
Es evident que el PP ha demostrat la raó de la manca de l’aparició de moviments forts d’extrema dreta a Espanya, l’extrema dreta i els residus i els nostàlgics de la dictadura franquista estan dins del propi Partit Popular i formen una part del seu electorat.
La “Emergència democràtica” precisa d’una resposta unitària per part de tots els demòcrates i de totes les organitzacions polítiques i socials democràtiques, caldria crear un “Pacte Democràtic” per enfrontar-se a les polítiques de restricció de la democràcia del PP. Aquesta política hauria de comportar un compromís d’actuació conjunta per actuar tant en l’àmbit legislatiu com en la impugnació legal de les mesures que pugui imposar el Govern Rajoy, i alhora tal com s’ha fet amb la Llei Wert el compromís de derogar tota aquesta legislació en una propera legislatura si el PP perd la majoria i governi qui governi.
Es evident que en aquests moments la mobilització social és necessària però no és suficient. Ara és més imprescindible una alternativa política al PP, una alternativa que no alternància, a la política del govern més ultradreta d’Europa. Es evident que aquesta alternativa no la pot encapçalar el primer partit de l’oposició que va ser qui amb les seves polítiques va obrir la porta i va justificar l’arribada al govern del PP, mitjançant mesures com una Reforma Constitucional feta amb “nocturnitat i traïdoria”. Això no vol dir que el PSOE no sigui una part important del “pacte democràtic”, però és evident que avui és precisa una alternativa nova, que no només signifiqui resistència al PP, sinó una nova política progressista, engrescadora i il·lusionant capaç de disputar la hegemonia política i ideològica a la dreta dominant.
I és aquesta alternativa la que avui es continua notant a faltar. Hi ha molts brots verds que podrien formar part d’aquesta alternativa però no es veu qui té la capacitat d’aglutinar i donar coherència a tots ells per a conformar allò que molts reclamen, quelcom que s’assembli a la Syriza grega.
 |
| SYRIZA: un exemple a imitar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada