ICV: una consulta per a canviar el “statu quo”

Alexis Tsipras i Joan Herrera: SYRIZA-ICVEUiA

nuevatribuna.es | 17 Diciembre 2013

La posició d’ICV i d’EuiA, durant tot el debat del “dret a decidir” a Catalunya ha estat clarament i diàfana favorable a l’exercici del dret del poble a manifestar-se clarament sobre quin creu que ha de ser el futur de Catalunya.

Defensa aquest dret com a un dret inherent a la pròpia realitat democràtica de la societat. Encara més, considera que el poble hauria de poder exercir aquest dret d’una forma normal no només pel que fa a quin tipus d’encaix territorial vol sinó respecte a com voldria que fos el seu futur social.

El dret a la participació, el dret a l’exercici de la sobirania en tots els àmbits de la vida social és quelcom que cal reivindicar. Especialment en un moment en que degut a la pròpia crisi econòmica s’han posat en evidència, a tot nivell, les mancances del conjunt de l’actual estructura institucional existent en tots els àmbits de l’estat i fins i tot en el de la pròpia construcció europea.

ICV ha defensat sempre, potser per que la seva rel s’enfonsa en el temps en les concepcions del PSUC, la necessitat de cercar els màxims consensos, de sumar forces i alhora d’esgotar totes les vies de diàleg, per tal d’aconseguir els canvis.

Dins de l’organització coexisteixen en perfecta harmonia gent federalista amb d’altre independentista, units tots per un fil comú, el de la necessitat prioritària de la lluita per la justícia social i per una societat més justa i cohesionada, sota la defensa de l’antic principi de “Catalunya un sol poble”.

Altrament ICV és una força d’esquerra i solidària i per tant és partidària de forçar el canvi de la situació actual, que considera insostenible, i fer-ho en tots els àmbits possibles, en el de Catalunya, el d’Espanya i el d’Europa.

Al llarg de tot el procés de la consecució del “dret a decidir” ha estat clara amb la mateixa contundència en la necessitat de defensar de forma radical els drets nacionals de Catalunya i fer-ho alhora amb una defensa aferrissada  dels drets socials del poble qüestionats tant a Catalunya per CiU, com a l’Estat pel PP.

En la concreció de la pregunta i el procediment per a dur-la a terme han tingut un gran protagonisme ICV i les seves propostes. Per a ICV la pregunta havia de ser inclusiva, no valia la dicotomia d’independència o res. La proposta actual permet l’expressió de tota la pluralitat existent a Catalunya i que podrà expressar-se de forma clara, tant els que defensin la situació actual mitjançant un NO, com els que vulguin la independència amb un SI+SI, com els que vulguin altre forma de relació sigui federal, confederal o d’altri amb el SI+NO.

Pel que fa al procediment ICV sempre ha plantejat la necessitat de dur el debat a l’àmbit estatal portant al Congrés dels Diputats la proposta de cessió de la competència de Referèndums, i això es farà no tan sols mitjançant una iniciativa del Parlament de Catalunya, sinó fent la mateixa proposta a través dels grups parlamentaris al Congrés. Per que ICV és potser la força més radicalment partidària de fer la consulta tot defugint propostes d’altres com són tant les declaracions unilaterals o les eleccions plebiscitàries.

Per a ICV està clara la posició referent a la necessitat de superar, l’actual estat de coses ja esgotat, és a dir l’estat autonòmic, el bipartidisme i el conjunt de l’arquitectura institucional. I la forma de superar-ho dependrà de la posició que adopti l’Estat o les principals forces de l’Estat. Fins i tot es pot considerar que l’actual problema català pot ser un element detonant i/o catalitzador  per a una reforma a fons de la problemàtica global que pateix l’Estat espanyol.

Gran Wyoming: espanyol que entèn Catalunya

Al mateix temps, el fet de concretar la pregunta, permet el debat a Catalunya  sobre de quin tipus d’Estat està parlant cadascú, si d’un estat de retallades com el que ha dibuixat CiU durant els darrers anys o un altre tipus d’estat que ha de plantar cara a les exigències d’austeritat de Merkel,  plantar-se com deia gràficament el Gran Wyoming  en base a “Ya les pagaremos cuando podamos, no vamos a sacrificar a nuestra gente”.

Es per això que no es pot abandonar mai el debat social.  Es per això que ICV no ha barrejat mai el tema de la defensa dels drets nacionals amb la renúncia a la defensa dels drets socials. I per això ha estat i és la força que amb major duresa ha fet d’oposició a Artur Mas a Catalunya i al PP a Espanya dins d’Esquerra Plural. I ho ha fet a les institucions i al carrer. Es per això que estan totalment mancades de fonament les declaracions del Pere Navarro del PSC quan pretén ara culpar a ICV per l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat del 2014. Navarro sap que menteix per que ICV mai ha votat a favor dels pressupostos de CiU com ho han fet el PP i ERC en diferents moments, ni tampoc ha permès la investidura de Mas com va fer el PSC en la primera legislatura.

Realment en l’actualitat el PSC té un greu problema de manca d’identitat i coherència, degut en part al fet que des del PSOE li han fet “canviar de cavall a mitja carrera”. Com es pot ser federalista i partidari del “dret a decidir” com diu el PSC i no sentir-se reconegut en l’actual pregunta de la consulta que permet votar a favor d’un estat federal?

La consulta és possible, com han reconegut dos dels pares vius de la Constitució, com són Roca i Herrero de Miñón, i només cal voluntat i audàcia política per part de les forces polítiques de l’Estat per a donar la solució.

En aquest sentit cal destacar la posició d’Izquierda Unida, de defensar el “dret a decidir”, a partir d’una posició clarament partidària d’un Estat federal. Cal destacar-la especialment per que en aquests moments no és fàcil mantenir-la amb l’entorn mediàtic i polític que es viu en algunes esferes de l’Estat. També cal dir que molta gent a Catalunya sap distingir clarament entre l’opinió “l’establishment”  polític i mediàtic estatal, i allò que pensa bona part de la ciutadania de l’estat que possiblement no

coincideixi.

Altrament ICV pensa ara en centrar la seva acció política quotidiana en temes urgents de l’agenda social, com són: a) la Defensa de l’estat del benestar, en temes com la reforma de les pensions, reforma fiscal, o noves mesures de reforma laboral, i lluita contra els pressupostos antisocials a Catalunya i a Espanya; b) la Defensa dels drets i llibertats, amb temes com les lleis de Seguretat, Seguretat privada, avortament, etc.; i c) la lluita per una altra Europa diferent a la dels mercats, tot aprofitant les Eleccions Europees. Es a dir continuar en tots els àmbits de l’acció política, catalana, espanyola i europea en la necessitat de lluita per una visió democràtica i d’esquerres.

Navarro (PSC)-Rivera (C's) i SanchezCamacho (PP)

Angel Parra : " La Democracia"