Visió de Xile i el seu procés polític i social

Monument a ALLENDE davant "la Moneda"

nuevatribuna.es | 24 Noviembre 2013 -
Amb ocasió d’un recent viatge a Xile he tingut ocasió de entrar en contacte amb la realitat social i política del país.

A Xile, com passa també a Espanya, hi ha un cert cansament amb l’entramat institucional i polític del país heretat del temps de Pinochet. La Constitució xilena estableix un complex sistema que impedeix majories clares que puguin dur a terme un canvi constitucional.

El sistema d’elecció a la Cambra de Diputats és el denominat sistema binomial. Per cada llista es poden presentar dos candidats, però per aconseguir la “dupla” és a dir que surtin escollits els dos, la suma de la llista ha de doblar en vots a la seva competidora més propera sinó surt escollit un candidat de cada llista. Alhora aquest sistema comporta la concreció de grans aliances electorals. Fins les darreres eleccions aquestes eren dues “la Alianza” formada per dos partits de dretes: Renovación Nacional ( format per seguidors del pinochetisme) i la  UDI ( la dreta més moderada de l’actual President Piñera), d’altra banda hi havia “la Concertación ” centre esquerra format bàsicament per la DC i el PS i altres grups menors. La novetat en aquestes  eleccions ha estat l’obertura a l’esquerra de la Concertación formant la “Nueva Mayoría” que ha incorporat al Partit Comunista i altres formacions d’esquerra.

Es evident que a la societat xilena hi ha un cert cansament amb l’actual sistema bipartidista  fruit d’una Constitució (repeteixo herència del pinochetisme) que estableix estrictes majories qualificades per efectuar canvis importants. Això s’ha vist reflectit en la baixa participació electoral, cal dir que per primera vegada el vot no era obligatori a Xile.

De dirigents estudiantils a Diputats: Jackson, Vallejo, Boric i Cariola

En l’àmbit polític el principal esdeveniment electoral ha estat la victòria de la Nueva Mayoria ( 12 dels 20 senadors i 67 dels 120 diputats) i especialment l’elecció majoritària de joves ex-dirigents estudiantils que van dirigir les grans manifestacions estudiantils per un ensenyament públic i gratuït. Quatre dirigents de menys de 30 anys han estat escollits,  tots ells amb el suport de Nueva Majoria com és el cas de Karol Cariola i Camila Vallejo  (ambdues del PC) o de  Giorgio Jackson i Gabriel Boric també situats a l’esquerra. Una altra dada significativa és també l’elecció del dirigent camperol, del Sud de Xile, Ivan Fuentes.

Es evident que juntament amb això sembla estar en marxa un procés de canvi en la dreta xilena dirigit per l’actual President Piñera que comportaria una refundació de la dreta allunyada ja de les restes del pinochetisme. Aquesta seria l’oportunitat per a que la Nueva Majoria encapçalada per Michelle Bachelet trobés la majoria parlamentaria necessària per reformar l’actual Constitució i el seu sistema tant electoral com de majories qualificades.

En una situació molt equivalent a la espanyola és evident la necessitat de reforma constitucional per tal d’airejar una vida política necessitada de renovació.

Cal però tenir en compte que en l’actual Xile les restes del pinochetisme es troben visibles i les trobes on menys ho penses. Durant el meu viatge i en una localitat del sud vaig coincidir amb una família xilena d’origen alemany que anava a celebrar el 70 aniversari del patriarca. Investigant per “Google” la seva personalitat va resultar que el tal Manfred Jurgensen era un conegut metge torturador del CNI en temps de Pinochet, i que malgrat ser expulsat del Col·legi de metges, continua gaudint d’una vida privilegiada i regalada i practicant la professió en la "Clínica Alemana de Santiago" i en l’Hospital de les Forces Armades Xilenes.

Manfred Jungersen: metge i torturador

Però alhora cal també destacar fets molt positius, i envejables des de la nostra perspectiva, com és el “Museo de la Dignidad y los Derechos Humanos” que és tot un exemple de memorial en record de les víctimes de la dictadura.

Malgrat tot crec que hi ha un aire d’esperança derivat de la unitat del conjunt de partits democràtics, (el PC ha duplicat el nombre de diputats per exemple) i esperem que el nou govern sigui capaç d’aconseguir les aliances polítiques i socials per a fer una Nova Constitució democràtica i encarar un desenvolupament de la societat que permeti reduir les grans desigualtats socials actualment existents.