CATALUNYACAIXA: UN ERO A LA MIDA DE CAIXABANK

Logo CCOO contra ERO en CX

EconomiaDigital/ 08.10.2013

El FROB vol acabar la seva nefasta gestió de CatalunyaCaixa, no la va voler col·locar fa uns mesos per que ho volia fer cobrant del comprador, i ara ho farà pagant i desprès d’un rigorós ERO que vol aplicar a la plantilla.

Cal destacar que l’ERO és molt especial, no tan sols per les dures condicions econòmiques, pitjors que les de totes les altres entitats nacionalitzades, sinó també per les seves particularitats. Es vol eliminar tota la plantilla de fora de Catalunya, la qual cosa afecta especialment el País Valencià i Madrid, sinó que tampoc es vol que afecti a la gent més gran al contrari de la resta de casos, sota l’excusa que sortiria més car.

Tot això ens pot fer arribar a la conclusió de que s’està fent un “ vestit a mida” per a un comprador predeterminant. I aquest comprador podria ser Caixabank.

A Caixabank no li interessen més oficines a València ni a Madrid, ni a la resta de l’Estat on estan tancant oficines. Altrament a Caixabank li interessa incrementar la seva quota de mercat especialment en el seu àmbit tradicional de Catalunya. Però hi ha més elements, l’ERO de CatalunyaCaixa es podria complementar amb un ERO posterior a Caixabank, on hi ha quasi dos mil treballadors, de més de 55 anys, que ja van manifestar el seu desig d’abandonar l’entitat en la tramitació del recent ERO.

Es tracta de la gent més veterana, situada bàsicament a Catalunya, la més cara per a l’entitat, i la que menys comparteix l’estratègia de “bancarització” actual de la gestió de l’entitat duta a terme per Juan Mª Nin i el seu equip, que ja no manté el tracte, típic de “laCaixa”, deferent envers els impositors de tota la vida. “laCaixa” o Caixabank ja no és més que això un banc.

També ens hauria de fer pensar el fet de que Caixabank demana la meitat de quantitat al FROB per a fer-se amb CatalunyaCaixa del que demanen altres entitats com Santander o BBVA, 2500 milions d’euros front a 5000.

Hi ha altres factors no econòmics a tenir en compte. Fainé ha estat un element essencial en tot el procés de restructuració-liquidació del sector de caixes. Altrament l’adquisició de CatalunyaCaixa per Caixabank no comportaria cap acusació nacionalista per la pèrdua d’una entitat catalana. I alhora Fainé, que avui en dia és atacat com a enemic des de sectors nacionalistes, com a representant de les posicions de l’empresariat català contrari a aventures secesionistes, es veuria reforçat. Tot això són elements a tenir en compte.

Cal dir que sembla que hi ha una certa preocupació dins de Caixabank per la forma en que el FROB està negociant l’ERO i el clima de crispació creat entre la plantilla de CatalunyaCaixa.



Nin i Fainé

Malgrat això cal també considerar que Caixabank hauria d’anar refrenant les seves ànsies  d’ampliar quota de mercat a qualsevol preu. Caldria fer una digestió de les seves darreres adquisicions. No estan els temps per moltes aventures. En els darrers temps ha hagut de fer diverses marxes enrera per a fer calaix. Ha venut la seva divisió immobiliària de Servihabitat, ha venut locals d’oficines a Carlos Slim, ha venut la meitat de la seva inversió en Inbursa, no ha anat a la ampliació de capital de l’Erstebank austríac, la situació de el BPI portuguès és la mateixa situació del seu país, s’ha parlat de la possibilitat de venda de part de Gas Natural. I ha endarrerit dos anys la recompra de les accions als antics preferentistes mantenint-los una remuneració del 7% anual.

Es evident que això no comporta cap problema, “laCaixa” té encara importants posicions i plus-vàlues en Gas Natural, Telefònica, Repsol, Abertis i d’altres, però si que cal anar amb prudència per que els temps són complexes.