19 de set. 2024

RECORDEM A GAZA I PALESTINA CADA DIA

El dia a dia a Gaza

 

nuevatribuna/ 28-08-2024


Portem més de deu mesos des que l'atac terrorista de Hamàs a Israel va desencadenar la resposta desproporcionada i generalitzada d'una destrucció total per part de l'Estat israelià sobre Gaza, sense oblidar-nos de l'increment d'intervencions dels militars i colons armats contra els habitants de Cisjordània.

L'estat d'Israel ha desencadenat una guerra d'extermini sobre la població palestina especialment a Gaza. No hi ha dubte que ens enfrontem a un cas de genocidi buscat i planificat des del Govern de Netanyahu per a fer desaparèixer del mapa la població palestina.

És evident que l'Estat d'Israel no representa el conjunt dels jueus. Però la veritat és que un Estat creat per les Nacions Unides com a resposta al genocidi jueu per part dels nazis, s'ha convertit amb el temps en un imitador dels seus antics botxins, denunciant fins i tot a l'organització internacional que va ser l'origen del propi estat israelià.

Hi ha una diferència entre una guerra i l'actuació de l'Estat d'Israel que no està lliurant una guerra, sinó que està massacrant sense cap escrúpol una població indefensa sense respectar ningú, homes, dones, nens i ancians són sotmesos a una brutalitat assassina. I això no sols s'efectua mitjançant els continus canvis d'ubicació dels gazians, fent-los deambular contínuament cap a suposades zones segures que després són bombardejades. Es sotmet també la població a la destrucció total, escoles, hospitals, edificis d'habitatges. Tot és bombardejat i alhora la població es veu sotmesa a la falta d'aigua, d'aliments, de les mínimes condicions sanitàries i humanes de vida.

Fa ja deu mesos que assistim a l'eliminació sistemàtica de la població. Més de 40.000 morts, un número inimaginable de desapareguts sota els enderrocs. La demolició i destrucció de pràcticament tots els edificis. Els atacs a escoles, hospitals i instal·lacions de les NNUU i de les ONG internacionals, l'assassinat de centenars de periodistes i personal humanitari. Res ha evitat les ànsies genocides de l'Estat d'Israel, el govern del qual ja no oculta la intenció d'expulsar tota la població palestina i construir el Gran Israel.

Enfront d'això Occident calla, o com a màxim fa lleugeres critiques amb la boca petita. És evident que Israel no s'atreviria a portar a terme aquests crims contra la humanitat si no comptés amb el suport dels Estats Units i de bona part dels països occidentals, especialment de la Unió Europea. No pot ser més farisea l’actitud  de molts governs que critiquen la guerra de Rússia contra Ucraïna, i alhora callen enfront de l'eliminació d'una població civil per part d'Israel. Un silenci que és culpable i els fa copartícips de l'actuació de l'Estat d'Israel.

Però encara és més greu que les informacions que alguns mitjans continuen emetent sobre la realitat del dia a dia a Gaza,  no podem per menys que elogiar la informació de TVE 24h i la gran corresponsal Almudena Ariza, sembla que no fan reaccionar a les nostres ciutadanies.

Enfront el silenci dels governs i la falta de  presa de mesures enèrgiques com l'embargament a Israel o la ruptura de relacions, també es nota a faltar una reacció massiva de la ciutadania.

És cert que s'han produït manifestacions, especialment importants a Gran Bretanya, i reprimides en països com Alemanya o França. Al nostre país hi ha hagut manifestacions de repulsa, però hem d'assumir que no han estat tan nombroses com la situació requereix. Lamentablement sembla que les grans manifestacions que es van produir en el “Règim del 78”, en contra de l'entrada a l'OTAN, o més properes contra la Guerra de l'Iraq, ara no s'ha aconseguit reproduir.

Això sens dubte ens dona una imatge preocupant de la capacitat de sensibilització de la nostra societat. Alguna cosa està fallant en l'esquerra i en el conjunt de la ciutadania quan la visió permanent del “horror” i de “la ignomínia genocida” no ens fa sortir al carrer a demostrar el repudi ciutadà a aquestes situacions dignes del major dels repudis.

On estan els partits polítics, les grans organitzacions ciutadanes, la mobilització dels intel·lectuals compromesos amb la defensa dels valors de la humanitat?.

El fet d'una capacitat reduïda de convocatòria de les mobilitzacions, malgrat la dignitat de la ciutadania que presencialment va participar, ens hauria de fer reflexionar sobre la salut democràtica del nostre país.

L'estat de la salut democràtica té molt a veure amb la capacitat d'indignació enfront situacions que cal denunciar com els greus atemptats als drets humans més bàsics.

Podem qualificar que el que està succeint en Palestina i més concretament a Gaza, supera els qualificatius de les situacions més greus que recentment hem pogut contemplar. L'assassinat permanent, l'opressió més radical, la reducció de més de dos milions de persones a una situació infrahumana creiem que és el més semblant a allò vist en els camps de concentració nazis.

Per molt que el secretari general de l'ONU s'esgargamelli en les seves critiques raonades a Israel. Per molt que ACNUR i les diverses Onegés humanitàries denunciïn la situació quotidiana sobre el que succeeix de manera permanent a Gaza i la Palestina ocupada, res canviarà davant uns governs occidentals que immutables aproven l'actuació de l'Estat d'Israel.

Només la mobilització de la ciutadania podria fer-nos sentir no responsables d'aquesta situació execrable i radicalment condemnable.

Recordem cada dia el que està succeint a Gaza i Palestina. NO OBLIDEM MAI EL QUE ESTEM VEIENT.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada