 |
| El dia a dia a Gaza |
Portem més de deu mesos des que l'atac
terrorista de Hamàs a Israel va desencadenar la resposta desproporcionada i
generalitzada d'una destrucció total per part de l'Estat israelià sobre Gaza,
sense oblidar-nos de l'increment d'intervencions dels militars i colons armats
contra els habitants de Cisjordània.
L'estat d'Israel ha desencadenat una guerra
d'extermini sobre la població palestina especialment a Gaza. No hi ha dubte que
ens enfrontem a un cas de genocidi buscat i planificat des del Govern de
Netanyahu per a fer desaparèixer del mapa la població palestina.
És evident que l'Estat d'Israel no representa el
conjunt dels jueus. Però la veritat és que un Estat creat per les Nacions
Unides com a resposta al genocidi jueu per part dels nazis, s'ha convertit amb
el temps en un imitador dels seus antics botxins, denunciant fins i tot a
l'organització internacional que va ser l'origen del propi estat israelià.
Hi ha una diferència entre una guerra i
l'actuació de l'Estat d'Israel que no està lliurant una guerra, sinó que està
massacrant sense cap escrúpol una població indefensa sense respectar ningú,
homes, dones, nens i ancians són sotmesos a una brutalitat assassina. I això no
sols s'efectua mitjançant els continus canvis d'ubicació dels gazians, fent-los
deambular contínuament cap a suposades zones segures que després són
bombardejades. Es sotmet també la població a la destrucció total, escoles,
hospitals, edificis d'habitatges. Tot és bombardejat i alhora la població es
veu sotmesa a la falta d'aigua, d'aliments, de les mínimes condicions
sanitàries i humanes de vida.
Fa ja deu mesos que assistim a l'eliminació
sistemàtica de la població. Més de 40.000 morts, un número inimaginable de
desapareguts sota els enderrocs. La demolició i destrucció de pràcticament tots
els edificis. Els atacs a escoles, hospitals i instal·lacions de les NNUU i de
les ONG internacionals, l'assassinat de centenars de periodistes i personal
humanitari. Res ha evitat les ànsies genocides de l'Estat d'Israel, el govern
del qual ja no oculta la intenció d'expulsar tota la població palestina i
construir el Gran Israel.
Enfront d'això Occident calla, o com a màxim
fa lleugeres critiques amb la boca petita. És evident que Israel no s'atreviria
a portar a terme aquests crims contra la humanitat si no comptés amb el suport
dels Estats Units i de bona part dels països occidentals, especialment de la
Unió Europea. No pot ser més farisea l’actitud
de molts governs que critiquen la guerra de Rússia contra Ucraïna, i
alhora callen enfront de l'eliminació d'una població civil per part d'Israel.
Un silenci que és culpable i els fa copartícips de l'actuació de l'Estat
d'Israel.
Però encara és més greu que les informacions
que alguns mitjans continuen emetent sobre la realitat del dia a dia a
Gaza, no podem per menys que elogiar la
informació de TVE 24h i la gran corresponsal Almudena Ariza, sembla que no fan
reaccionar a les nostres ciutadanies.
Enfront el silenci dels governs i la falta de presa de mesures enèrgiques com l'embargament
a Israel o la ruptura de relacions, també es nota a faltar una reacció massiva
de la ciutadania.
És cert que s'han produït manifestacions,
especialment importants a Gran Bretanya, i reprimides en països com Alemanya o
França. Al nostre país hi ha hagut manifestacions de repulsa, però hem
d'assumir que no han estat tan nombroses com la situació requereix.
Lamentablement sembla que les grans manifestacions que es van produir en el
“Règim del 78”, en contra de l'entrada a l'OTAN, o més properes contra la
Guerra de l'Iraq, ara no s'ha aconseguit reproduir.
Això sens dubte ens dona una imatge preocupant
de la capacitat de sensibilització de la nostra societat. Alguna cosa està
fallant en l'esquerra i en el conjunt de la ciutadania quan la visió permanent
del “horror” i de “la ignomínia genocida” no ens fa sortir al carrer a
demostrar el repudi ciutadà a aquestes situacions dignes del major dels
repudis.
On estan els partits polítics, les grans
organitzacions ciutadanes, la mobilització dels intel·lectuals compromesos amb
la defensa dels valors de la humanitat?.
El fet d'una capacitat reduïda de convocatòria
de les mobilitzacions, malgrat la dignitat de la ciutadania que presencialment
va participar, ens hauria de fer reflexionar sobre la salut democràtica del
nostre país.
L'estat de la salut democràtica té molt a
veure amb la capacitat d'indignació enfront situacions que cal denunciar com
els greus atemptats als drets humans més bàsics.
Podem qualificar que el que està succeint en
Palestina i més concretament a Gaza, supera els qualificatius de les situacions
més greus que recentment hem pogut contemplar. L'assassinat permanent,
l'opressió més radical, la reducció de més de dos milions de persones a una
situació infrahumana creiem que és el més semblant a allò vist en els camps de
concentració nazis.
Per molt que el secretari general de l'ONU
s'esgargamelli en les seves critiques raonades a Israel. Per molt que ACNUR i
les diverses Onegés humanitàries denunciïn la situació quotidiana sobre el que
succeeix de manera permanent a Gaza i la Palestina ocupada, res canviarà davant
uns governs occidentals que immutables aproven l'actuació de l'Estat d'Israel.
Només la mobilització de la ciutadania podria
fer-nos sentir no responsables d'aquesta situació execrable i radicalment
condemnable.
Recordem cada dia el que està succeint a Gaza
i Palestina. NO OBLIDEM MAI EL QUE ESTEM VEIENT.
