A SUMAR LI TOCA AFRONTAR LA SEVA REALITAT EN ELS PRÒXIMS MESOS

 

nuevatribuna/17 DE ABRIL DE 2024

El projecte polític de SUMAR i de la seva líder Yolanda Díaz confrontarà amb la seva realitat en els pròxims mesos. Els successius processos electorals i els seus resultats repercutiran directament en el seu futur polític.

Una vegada amortitzat i pràcticament en declivi el projecte de Podemos, la proposta inicial de Yolanda Díaz va crear una certa il·lusió en el sector situat a l'esquerra del PSOE. Ningú podia negar el rellevant paper polític de Yolanda Díaz en el primer govern de coalició progressista per les seves consecucions i les seves formes allunyades de les radicalitats i consignes virtuals protagonitzades per Podemos.

Yolanda Díaz va plantejar una aliança del conjunt de les diverses forces d'esquerres per tal d’aglutinar tot aquest espai polític. D'entrada ja va sorgir una contradicció pendent d'esmenar: es tractava de crear un nou tipus de formació política que unifiqués totes aquestes formacions o es tractava d'un front de partits? Finalment el projecte va voler aglutinar les dues coses: crear Sumar com a partit i com a coalició de tots ells. La qual cosa ja comportava una certa confusió amb possibles contradiccions internes.

A continuació el projecte no es va concretar en la creació de les bases d'una organització amb afiliació i militància activa sinó en un projecte dissenyat des de la cúspide i on la participació individual es reduïa a un sistema de debats telemàtics individualitzats respecte a uns documents que es presentaven des de la direcció provisional cooptada.

Fruit de tot això va ser un resultat no especialment reeixit amb poc més de 6.000 participants. Això contrasta i es contradiu amb l'apel·lació del portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, que en el seu discurs de conclusió del procés va parlar d'una qüestió que no es va aplicar en la pràctica realitzada “que les idees no viuen sense organització”. I precisament la falta d'organització, tal com ja va succeir amb Podemos, ha llastrat la creació de Sumar

S’ha de tenir clar que Sumar no és un Podemos “bis” i que els seus plantejaments són diferents. No es tracta de plantejaments i consignes radicalitzades i idíl·liques tan suggeridores com irrealitzables similars a les formulades per la formació morada, que pretenia ser la “puresa de l'esquerra”. Al contrari els plantejaments de Sumar estan molt més arrelats en les necessitats de la gent i tenen la voluntat d'aconseguir objectius necessaris i possibles d'assolir.

El problema de Sumar però, és la dificultat d'acontentar les diverses peculiaritats de les diverses organitzacions coalitzades. Totes saben que és millor anar juntes que separades, però totes volen tenir el seu protagonisme i que es notin les seves particularitats que són múltiples. I les realitats de les diverses organitzacions són diferents, unes estan vinculades a un àmbit territorial determinat en el qual volen que subsisteixi la seva particularitat, és el cas per exemple de Comuns, Compromís o Más Madrid. Però hi ha uns altres que tenen més estructura en el conjunt de l'estat com és el cas d'IU. I això provoca contradiccions davant un projecte no consolidat ni prou definit on es corre el risc de que les diverses particularitats posin fre o puguin fer fracassar el projecte comú de Sumar com a coalició així com el de Sumar com a partit.

Sumar és un projecte que si es consolidés en el conjunt de tot el territori podria ser útil per a tots a nivell general i per a cadascun en el seu àmbit específic, on es podrien establir diferents situacions en la forma organitzativa.

Però per a això cal, en tots els àmbits, crear i reforçar l'organització. Crear nuclis de militants en tot el conjunt del territori estatal. Nuclis de militants que tinguin una relació orgànica amb el conjunt de l'organització de Sumar. Crear Sumar en llocs com Galícia on s'ha demostrat que no existia realment. Perquè si no hi ha organització no s'aconsegueixen resultats electorals en les eleccions locals ni autonòmiques i tampoc en les generals. La història de Podemos és prou demostrativa d'això. I no sols cal fer un important esforç, que no es realitza de la nit al dia, per a crear organització on no existeix sinó també reforçar on n'hi ha però que encara és insuficient, sigui el cas de Catalunya, País Valencià, Madrid o Andalusia, on les organitzacions existents no són ni prou fortes ni arrelades en tots els seus territoris.

O el conjunt de Sumar i totes les organitzacions polítiques que composen l'espai es conjuren a tenir com a objectiu estratègic la creació i reforç de l'organització i una continuïtat directa en la seva relació amb la militància organitzada o el projecte no tindrà futur.

Exemples com els de BNG o EHBildu a Galícia i Euskadi són un exemple d'organitzacions arrelades en els seus respectius espais geogràfics. Aquests són models a seguir: organització i militància activada, la qual cosa comporta debat intern garantit i presència organitzada. Tota la resta, fins i tot un programa adequat, pot resultar fallit sense organització.

I l'organització pot solucionar alguns problemes de programa, el primer el de plantejar-se tenir subjectes prioritaris dins de la societat, com són les classes treballadores i els sectors més desfavorits, i la relació amb els moviments sindicals i socials que només pot donar-se realment si la afiliació política organitzada participa dins d'aquests propis moviments i així conèixer de primera mà les necessitats que té la ciutadania a la qual vol representar.

És en aquest sentit que el Programa de Sumar flaqueja al no concretar de manera clara quines són les seves prioritats i la seva relació amb les organitzacions sindicals i socials i no posar en primer terme prioritats com les laborals i consegüentment la necessitat de la seva relació prioritària amb el moviment organitzat dels treballadors. Cal destacar que molts dels èxits en la popularitat de Yolanda Díaz varen ser la seva eficaç política de potenciació del diàleg social i que sembla haver-se refredat en els últims temps, i que en part pot venir  del fet que alguns dels seus principals dirigents no tenen la mateixa motivació que  la mateixa Yolanda.

En aquests moments polítics, molt diferents en múltiples sentits dels de l'anterior govern, Sumar ha d'adaptar-se. Ha de mantenir la seva relació amb els agents socials, màximament quan els suports polítics són diferents que a l'anterior legislatura, i perquè a més l'actitud del seu soci de govern ha canviat. En aquest moment, i m'agradaria equivocar-me, Sumar ha de tenir en compte que el seu soci està situat en un altre estadi i que el seu únic objectiu és reforçar-se ell mateix com a partit. El PSOE no li donarà molt joc a Sumar en el govern i menys en el pla polític. Hem vist de manera clara l'exemple a Catalunya on l'alcalde Collboni prefereix fer coalició amb ERC que de poc li serveix per a fer una majoria de govern municipal abans que amb els “comuns”, en part per l'animadversió amb Ada Colau, però no únicament. Així mateix Illa no sembla massa partidari d'una política a Catalunya que en principi inclogui els “comuns” amb els quals tracta d'evidenciar les seves diferències.

A Sumar tampoc li interessa ni li convenç una política contínua de “brega política” en el Parlament que només comporta “soroll tòxic” i allunya els ciutadans del coneixement de la realitat econòmica, laboral i social i de les millores derivades de l'acció governamental.

Esperem pel bé de la gent d'esquerres que Sumar i tot el conjunt de les forces que agrupa siguin intel·ligents, realistes i serioses i es deixin de disputes internes i surtin a guanyar el carrer i la ciutadania i a conformar una estructura organitzada, militant i potent.