 |
| Contra la disciminació!!! |
ClubCortum/ 4 d'agost de 2021
El sector de les Treballadores
de la Llar abasta aproximadament a més de 700.000 persones a Espanya. És un
sector feminitzat, amb més d'un 95% de treballadores, en gran part de població
migrant, més del 45%, i un terç de les quals treballen sense contracte a l'economia
submergida i il·legal. Cal dir que el nivell d'estudis del col·lectiu és divers
però és majoritàriament d'estudis bàsics si bé amb un suficient coneixement de
l'idioma, com a mínim del castellà.
No va ser fins l'any 2012 que es va fer un primer pas en la
regularització del treball a la llar. A partir d'enguany es va establir un
Sistema per a les treballadores, un Sistema Especial de Seguretat per a
Empleats de la Llar, fora del Sistema General i amb forts dèficits, entre ells
la falta d'un sistema de protecció per a la desocupació com estableixen les
normes de l’OIT.
Però la falta dels
drets complets com a persones treballadores no és l'únic problema. També els
tràmits burocràtics són diferents i més complexos que els que són propis d'un treballador
assalariat normal.
Ens centrarem en un
exemple que he tingut ocasió de viure directament en relació amb els tràmits
per a la baixa laboral.
Normalment per a un
assalariat el tràmit de la baixa laboral és bastant simple, es tracta d'enviar
la baixa laboral, les seves continuacions i la seva alta a l'empresa on
treballa la qual el tramita a la Seguretat Social.
En el cas de les
Treballadores de la Llar el tràmit és diferent. En el cas que jo he pogut
seguir directament es tractava d'una empleada de la llar que treballava en vuit
cases, és a dir amb vuit empresaris diferents. En donar-li la baixa des de la
sanitat pública se li donen vuit exemplars que ella ha de fer arribar als
diversos empresaris, els quals han d'emplenar unes dades i posteriorment la
treballadora ha de fer arribar a la Seguretat Social, el mateix tràmit ha
d'efectuar amb els “comunicats de continuïtat” i finalment amb l'alta.
Així mateix la
treballadora ha de presentar impresos del “Certificat
de l'Ocupador per a la sol·licitud de prestació de la Seguretat Social”
complimentats pels ocupadors, en el cas que ens ocupa vuit certificats. Així
mateix emplenar i presentar l'imprès de “Pagament
directe per Incapacitat voluntària”. Cal dir que si com és el cas que
comentem els ocupadors han optat perquè les contingències les cobreixi la
pròpia Seguretat Social o una Mútua Privada, els impresos són diferents.
Fins aquí tot el
procés dels impresos a presentar, arribem ara al procés de presentació. Fins
l'aparició del Covid la presentació era senzilla, sol·licitud de cita
prèvia a la Seguretat Social en el seu cas, o a la Mútua en els que
correspongui i anar a presentar periòdicament els diversos parts i impresos. El
tràmit era simple comportava temps però era simple.
Arran del Covid el
sistema va canviar, en principi per a bé. Es van suspendre les cites prèvies
presencials, sanitat tramitava directament els comunicats a la Seguretat Social
i a les Mútues i aquestes liquidaven sense més els pagaments per invalidesa, en
el cas que ens ocupa una baixa de llarga durada.
Amb la finalització
de l'Estat d'Alarma les coses han tornat a canviar. Els tràmits tornen a ser
els d'abans però amb una modificació: “No es donen cites prèvies” tots els tràmits
han de fer-se telemàticament, malgrat és reconegut que sanitat contínua enviant
directament els comunicats a la Seguretat Social o en el seu cas a les Mútues.
Cal dir en detriment de la Seguretat Social pública que les Mútues sí que donen
cita prèvia, és només l'organisme públic el que no dóna cites prèvies.
El tràmit telemàtic
és complex en primer lloc perquè se'ls requereix que tinguin “Certificat Digital”. Amb això hem de dir
que la situació es converteix en bastant complexa per a una persona de les
característiques d'una empleada de la llar, d'origen estranger, d'edat madura i
que en el cas que ens ocupa havia de tramitar més de 25 impresos. Personalment
haig de dir que el tràmit era molt més complex que tramitar l'impost de l'IRPF.
Finalment la
solució va ser clara, acudir als serveis per a Treballadores de la Llar de CCOO
que van gestionar una cita amb la Seguretat Social per a resoldre el tema tant
del Pin digital com del tràmit de la baixa. Una més de les funcions que
realitza el sindicat per als sectors més desprotegits.
No hi ha dubte que
les lleis són importants i que comporten tràmits burocràtics, però el que no
pot ser és que aquests no estiguin a l'abast del nivell del ciutadà a qui es
refereix. En molts casos les lleis queden constretes per uns tràmits allunyats
de la capacitat del ciutadà.
Estem en un moment
en què un dels reptes és el de la “digitalització” però aquest repte no pot
deixar al marge una part de la ciutadania. No pot ser que els tràmits
burocràtics siguin una llosa per als sectors més febles de la societat. I ho
hem vist en nombrosos exemples. El semi-fracàs de l'Ingrés Mínim
Vital ve en gran part determinat per unes normes complicades i difícils per a
una part de la ciutadania que és la més necessitada de la nostra societat. La
bretxa digital en els serveis de les entitats bancàries ha provocat protestes
de persones de la tercera edat. Aquest tema de la tramitació de les baixes de
les treballadores de la llar sembla injust, màximament si tenim en compte que
la Seguretat Social rep els comunicats de la Sanitat Pública i disposa de totes
les dades de la treballadora i dels seus ocupadors.
Una última anotació
relacionada amb el tema, recentment els ocupadors hem rebut un Formulari de
Revisió de Dades d'Empleats de la Llar. Entre altres dades se'ns sol·licitava
el mòbil i el correu electrònic. Personalment vaig complementar les dades d'una
ocupadora octogenària que no posseeix ni mòbil ni correu i per tant li vaig
tramitar amb el meu propi. Als pocs dies l'afectada ha rebut un nou requeriment
perquè faciliti el seu mòbil i el seu correu electrònic.
BUFF!! BUROCRÀCIA.
 |
| El sindicat amb les treballadores de la llar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada