CAL UN GOVERN DE PROGRÉS ESTABLE

Sánchez i Iglesias principals responsables

Nuevatribuna | 22 de julio de 2019


El 28 d’abril la ciutadania espanyola va parlar i ho va deixar clar. Calia passar pàgina de les polítiques de retallades socials i laborals de les dretes i es deixava la feina en  mans de les forces progressistes. Hi ha uns objectius urgents a afrontar que permetin donar la volta a les polítiques provocades pels governs de la dreta. La crisi només ha servit per a crear més desigualtat social, tot perjudicant les classes treballadores i desfavorides i augmentant encara més la riquesa dels més poderosos tant a nivell personal com empresarial.

Es hora de revertir aquestes polítiques i per a fer-ho cal un govern de progrés que tingui la suficient estabilitat com per afrontar amb tranquil·litat tota la legislatura. El tipus de govern és el de menys, allò fonamental és l’acord de les forces que es diuen progressistes o d’esquerres tot establint un acord polític que abasti un ampli programa de reformes estructurals que les classes populars i el propi país precisen. La realització es pot fer mitjançant un govern de coalició o mitjançant la col·laboració política en  l’estratègia de govern. Hi ha exemples positius i negatius,  dels dos tipus. Participar en el govern pot no servir de res com ho demostrà el govern de coalició de PSOE e IU a Andalusia; o pot ser un element molt positiu com ha demostrat el Govern del País Valencià. Però també hi ha fòrmules de cooperació positives com ha estat l’exemple del Govern de Portugal amb un PS governant en solitari amb un acord estratègic acordat  i supervisat pels tres partits que conformen la majoria parlamentaria PS, PCP i Bloco d’Esquerda.

Portugal un exemple

Allò fonamental pel nostre país és un acord de govern clar davant unes necessitats  evidents. Cal tirar enrere les causes de la desigualtat laboral i social derogant la Reforma Laboral del PP així com establir un acord sobre el futur de les Pensions en el Pacte de Toledo que elimini els factors regressius incorporats de forma unilateral pel Govern de Rajoy. Cal eliminar alhora totes les mesures regressives en matèria social com la “Llei Mordassa”. Però alhora cal establir una nova política entorn  uns eixos bàsics: Una transició ecològica justa cap a un nou model productiu  defensant alhora  el planeta i un model productiu ecològicament avançat que comporti una millora de la productivitat del sistema  potenciant l’ocupació de qualitat, la formació i la innovació tecnològica. Caldrà negociar amb els interlocutors socials un Nou Estatut dels Treballadors adaptat a les noves situacions del món del treball, i on caldrà regular de forma imprescindible nous drets de participació dels sindicats en la gestió de les empreses. Cal eliminar la precarietat, incrementar el Salari Mínim i establir sistemes forts de protecció social pels sectors més febles i desfavorits de la societat. Per aconseguir aquests objectius cal sens dubte un canvi en profunditat del sistema fiscal que incrementi la pressió fiscal en els sectors més privilegiats de la societat així com en l’aportació de les empreses i les multinacionals que operen en el nostre país però tributen fora. Cal arribar a la mitja de recapta fiscal de la UE però canviant el paradigma de forma que no siguin els treballadors i les classes populars les que més esforç facin tant a traves de la imposició directa com especialment pels impostos indirectes. La major pressió fiscal  juntament amb la lluita contra l’elusió i l’evasió fiscal han de dotar el govern i la societat dels mitjans per ajudar al desenvolupament econòmic que hem plantejat més sostenible i eficient, i per aconseguir uns serveis públics més dotats i eficients al servei de la majoria de la població en sanitat, educació, dependència, transports, etc.

Es evident que els reptes són importants i urgents i per aconseguir-ho es precisa d’una gran responsabilitat dels partits progressistes especialment PSOE i UP que faci possible abordar-los de forma seriosa i en profunditat. El fracàs d’un acord de les esquerres podria conduir a un possible retorn d’una dreta tripartida amb les seves polítiques lesives tant en l’àmbit econòmic i laboral pel que fa a la retallada de drets i llibertats com en les relatives a la igualtat de gènere o el dret a la diferencia.

Sánchez garantir el gir d'esquerres del PSOE

La responsabilitat és molt gran i fins ara la resposta dels partits i els seus líders no ha estat la més satisfactòria, al contrari hem vist com el personalismes i el partidisme es prioritzava per damunt de la responsabilitat.

Es imprescindible recuperar la credibilitat i la confiança mútua per a poder afrontar una situació de la transcendència de la que ens ocupa. I fins ara la ciutadania estem assistint perplexes a un debat i unes baralles d’un ínfim nivell polític per part dels qui tenen el suport de la ciutadania progressista. La manca d’acord només reforçarà  les forces de la reacció.

Esperem un canvi radical per part de Sánchez i Iglesias, del PSOE i de UP, el contrari és deixar  la ciutadania sotmesa a la desesperança sobre el futur polític. I no tenen massa temps. I no bastarà en aconseguir un acord, caldrà que veiem que ho saben gestionar mitjançant una acció de govern i parlamentària seriosa i permanent. No hi ha lloc per a jocs ni argúcies tàctiques per part de ningú.

El PSOE ha de ser capaç de continuar per un camí cap a l’esquerra diferent del que va seguir en altres moments. Les aliances l’han de fer menys sensible als cants de sirena dels poders fàctics econòmics i mediàtics. Ha de ser coherent amb l’esperança despertada pel lideratge de Sánchez de gir a l’esquerra amb plantejaments realment socialdemòcrates i abandonant qualsevol temptació sòcio-liberal. Així doncs, ha d’entendre que ha de compartir les polítiques d’esquerres amb altres i abandonar l’arrogància.

Iglesias o el futur de UP

UP i les seves confluències cal que abandonin el seu adanisme i fer una opció estratègica per la serietat deixant de banda poses de radicalisme i personalisme que no ajuden res. Han de demostrar per una vegada si són capaços de treballar a llarg termini per un projecte compartit que no serà el seu sinó el del conjunt de les forces de progrés. UP ha de saber que es juga la seva última oportunitat de supervivència política demostrant que és un partit rigorós i responsable.

I per avançar en un problema que pot afectar qualsevol acord: “la qüestió catalana”. A Catalunya hi ha un problema polític entre catalans fonamentalment que només es pot afrontar des del diàleg i el respecte a la llei, i per tant també el respecte de les resolucions judicials. Aquest ha de ser el punt bàsic de consens, desprès es podrà parlar de com afrontar el diàleg però Podemos i especialment En Comú Podem hauran de demostrar que venen a fer política i no jugades tàctiques per a quedar be.  Estar en el  Govern comporta tenir sentit de la responsabilitat i no tot s’hi val.

Un precedent que no es pot frustrar