PROU DE NACIONALISMES REACCIONARIS!!

Nuevatribuna | 13 de Febrero de 2019


L'ofensiva de les tres dretes contra el Govern de Sánchez ha superat tot lo racionalment acceptable. Alhora fa impossible distingir en el seu interior qualsevol noció de dreta moderada i dialogant. Cs, PP i VOX fan un discurs indistint fins al punt que el menys estrident entre ells sembla VOX.

Els insults i epítets que es llancen contra el President del Govern són irracionals i impropis de portaveus polítics que tinguin un mínim de sensatesa. Des de l'acusació “Alta Traïció” fins la de “President il·legítim” no tenen cap base i són una pura expressió de l'extremisme i desraó que sembla haver envaït  les dretes plurals. És incompressible que s’autocalifiquin de “constitucionalistes” els que impugnen com a il·legítim i traïdor  un govern constitucional que l'única cosa que ha pretès és solucionar un problema polític a través del diàleg dins  la Llei.

El més preocupant és que aquestes dretes vociferants pretenen retornar Espanya cap a un passat que hem anat superant en temps democràtics. L'apel·lació als clixés del nacionalisme espanyol més retrògrad són avui la base comuna d'unes dretes que semblen voler enfonsar les seves arrels en un passat que tots crèiem sortosament superat.

Sota el concepte de defensa de la nació espanyola que els uneix s’amaguen les propostes més reaccionàries en lo social, lo cultural, lo econòmic i en la pròpia concepció d'una Espanya “Una i Gran” i podríem dir que feliçment passada.

La reculada ideològica de la dreta política és summament preocupant perquè tracta de fer renéixer el revengisme de sectors per als quals la democràcia sembla haver anat massa lluny. Ara s'atreveixen a dir el que durant dècades han pensat alguns però no s'atrevien a verbalitzar. Volen tornar a unificar  la ciutadania en uns únics valors típics del nacionalcatolicisme. Nacionalisme espanyol pur i dur, com a única identificació, incloent les tradicions culturals més “cutres”; Reaccionarisme social en temes com la família, contra l'avortament, contra la diversitat, contra el feminisme. Pensament econòmic ultra que afavoreixi encara més els privilegiats i que acabi amb totes les conquestes laborals i socials de la democràcia, amb la voluntat de transformar els drets de l'estat del benestar en dàdives de beneficència.

Clarament estem davant l'intent de regressió més important des de la transició. L'Espanya negra intenta sorgir de les profunditats abonades per un discurs catastrofista i demagògic basat en falsedats i mentides que es repeteixen de forma constant.

No hi ha dubte que el Govern Sánchez, amb totes les seves contradiccions, ha estat una petita glopada d'aire fresc per a una gran part de la societat i especialment per als sectors progressistes. Malgrat la seva feblesa no només parlamentària sinó enfront de forts adversaris polítics a l'interior del seu propi partit que no han acceptat la derrota de les primàries ha estat una esperança clara.

Davant aquesta situació el nacionalisme irracional dels independentistes catalans no ha fet més que posar totes les traves possibles a les propostes de diàleg que el Govern d'Espanya ha plantejat i als intents de relaxar i reconduir el conflicte.

Espanyolisme i independentisme dues cares d'una moneda

Els independentistes són en gran part responsables del creixement del nacionalisme espanyolista. Com el PP i la seva política anticatalana va ser el causant del sorgiment de l'independentisme.

L'independentisme català és l'altra cara del nacionalisme reaccionari que estem patint. Amb la seva repetició de falses veritats com el seu intent de fer-se passar com a representants de tot el poble de Catalunya, quan  els independentistes no han estat ni tan sols la majoria. Amb el seu intent de confondre la democràcia amb “posar urnes”, deixant de costat el respecte a les lleis bàsiques com és el propi “Estatut de Catalunya”. Amb el seu intent de que tot diàleg passi perquè se'ls reconeguin els seus plantejaments secessionistes. Les seves tergiversacions de la realitat, els seus continus xantatges al Govern de  l'Estat, han ajudat la dreta reaccionària a trobar un camp de cultiu òptim entre sectors socials cansats de la continuada presència del relat separatista.

És evident que la majoria parlamentària és precària davant el xantatge de PDCat i ERC. I és possible que el Govern en precari hagi d'anar a eleccions abans del que es preveia. Això seria un drama no només per als sectors progressistes sinó per al conjunt del país i per als propis independentistes. Perquè han d'entendre que si algú pagaria directament un canvi polític a Espanya serien els independentistes i l'autonomia catalana amb la qual ells tant han jugat. I que els primers afectats serien els protagonistes del judici que s'acaba d'iniciar.

Està clar que un procés electoral sense que abans el Govern de Sánchez amb la complicitat de Podemos no hagi pogut complir amb la seva agenda social serán unes eleccions de negres previsions. Perquè negre és el color que més s’avé amb les dretes tripartides. Màxim quan, malgrat que el PSOE pugui aguantar l'embat, les forces a la seva esquerra no es troben en el seu millor moment polític.

I hem de convenir que una victòria de les dretes, malgrat que alguns puguin intentar aparèixer com a centristes quan a la pràctica han demostrat que no ho són, comportaria una profunda regressió per al conjunt de la societat en reculada social, cultural, econòmica i política, i de la diversitat i les llibertats. I molts som radicalment contraris als il·luminats que pensen que “quant pitjor, millor per al futur”, això mai ha estat cert sempre s'ha demostrat que quant pitjor, pitjor.

Els dos nacionalismes reaccionaris, l'espanyol i el català, són els responsables de la crispació i el desassossec de la ciutadania de tot el país. La gent d'esquerres i progressista, i els que volem una societat cada vegada més democràtica, avançada i integrada a Europa no podem fer el joc a les dretes ni als reaccionaris siguin espanyols o catalans. I per això i recordant un article que vaig escriure anteriorment calia “Salvar al soldat Sánchez”.

Contra nacionalismes: SOLIDARITAT