 |
| Conquerir drets |
Sembla que amb l’inici de la recuperació econòmica la societat comença a bullir i a reclamar tant els drets perduts en la crisi com nous drets. En aquests darrers dies les reivindicacions d’igualtat de les dones o la reclamació dels pensionistes són un símptoma. I tot fa preveure que això no acabarà aquí.
Aquesta és una situació que no és nova. En tot cicle econòmic els moments
de crisi són moments de debilitat en la reivindicació social, sembla natural ja
que la crisi comporta por entre la ciutadania. El contrari passa en el moment
de recuperació econòmica on les ànsies reivindicatives es desfermen.
A Espanya tot indica que cal un canvi en profunditat. La dreta política i
econòmica en el nostre país és profundament reaccionària i antisocial. Blasma
contra la intervenció econòmica de l’estat però alhora se’n aprofita
precisament dels pressupostos de l’estat.
La característica dels grans poders econòmics als quals es subordina la
dreta política és el capitalisme concessional. Les grans companyes de l’IBEX
viuen de les concessions de l’estat. Des de les companyies de serveis fins les grans constructores i les financeres.
L’estat i especialment la dreta política està al seu servei. Aquesta és una de
les raons en gran mesura del càncer de la corrupció en el país. Els corruptes
són polítics però els corruptors són empresaris. I en el sistema de concessió
fraudulent està en gran part la base de la corrupción.
Altrament com ja hem dit en alguna ocasió tenim una patronal rapaç incapaç
d’adaptar-se al canvi dels temps i de l’economia. Es una classe empresarial,
que amb honroses excepcions, es basa en l’explotació intensiva del treball i de
la societat i sembla incapaç d’avançar en tot el que representi inversió en la
modernització, en la innovació i en el coneixement dels sistemes productius.
La crisi s’ha fet a costa del conjunt de la societat, especialment en la
rebaixa de les condicions laborals i socials, en una retallada brutal de
l’estat del benestar i en benefici únic del gran capital empresarial
especialment l’especulatiu i financer.
Ara el malestar social acumulat comença a trencar les costures de la
resignació i surten al carrer les reivindicacions socials ajornades. Els
sindicalisme confederal considera que es l’hora de l’ofensiva per a la reconquesta
dels drets perduts durant la crisi i la conquesta de nou drets.
 |
| Conquerir el futur |
Altrament caldrà fer front als sectors més afectats per la crisi, des dels
joves sotmesos a una precarietat insostenible que impedeix el seu dret a la
pròpia independència personal, els aturats de llarga duració establint mesures
com la Renda Garantida de Ciutadania, i acabant amb la discriminació de les
dones en l’àmbit laboral i social que semblen abocades a ser tractades com a
força de treball subsidiària, de treball de segon nivell i treballs a temps
parcial no desitjats.
Però també cal un canvi estructural en el sistema de redistribució. Cal una
reforma fiscal progressiva que faci que no sempre siguin les rendes del treball
les més castigades mentre les rendes del capital surten beneficiades. Cal un
major nivell de recaptació fiscal per permeti estimular la inversió pública per
a millorar l’estat del benestar que alhora comporta un filó d’ocupació estable
al servei de la societat. Però també caldrà replantejar-se la necessitat de
tornar al sector públic el control de serveis bàsics de la societat, com són l’energia,
l’aigua o la creació d’habitatge social públic. I la necessària inversió per a canviar
el sistema productiu que precisa de més inversió en innovació, i ciència, així com actualitzar
infraestructures i equipaments.
 |
| Garantir drets, garantir el futur |
La mobilització social en aquests moments vinculada a sectors concrets de
la societat, dones, pensionistes, reivindicacions salarials, caldrà
possiblement anar-la dirigint, per part del sindicalisme confederal, cap a una
acció del conjunt de la societat per a derrocar unes polítiques errònies i
agressives contra la majoria social tot aprofintant la minoria parlamentaria en que es troba el Govern.
Cal impulsar l’ofensiva per aconseguir aquesta conquerir nous drets i
reconquerir altres perduts per les polítiques austericides hegemòniques en la
crisi. Ara és el moment objectiu per a fer avançar la societat en igualtat i
llibertats polítiques i socials.
 |
| Es l'hora de l'ofensiva |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada