 |
| Ruptura en la societat catalana |
nuevatribuna.es | 28 de Septiembre de 2015
Malgrat que el resultat de les eleccions catalanes caldrà analitzar-lo amb
perspectiva dins d’uns dies podem fer una reflexió d’urgència.
En primer lloc cal dir que “Junts pel Si”, la coalició de CDC,ERC i les entitats
sobiranistes i d’altres, ha guanyat les eleccions de forma clara. Malgrat això
la coalició té menys diputats que en les passades eleccions i no ha aconseguit
un vot majoritari en el seu desitjat
plebiscit. La possibilitat de que Mas sigui de nou President avui encara no és
prou clara i dependrà de la posició que adopti la CUP.
Ciutadans ha aconseguit sens dubte un gran resultat i és el guanyador moral
de les eleccions a l’aconseguir 25 diputats. Es presenta com l’alternativa
catalana a l’independentisme amb un
discurs frentista.
 |
| C'S o el frentisme |
El PSC malgrat les dificultats aconsegueix un resultat acceptable que
consolida Iceta com a dirigent dels
socialistes catalans.
El PP rep un important revés electoral i queda com a cinquena força
electoral i paga tant la seva política contra Catalunya com la seva política
social.
La CUP té un molt bo resultat electoral i recull vots de diverses
candidatures des de Junts pel Si, especialment d’ERC, com d’ICV-EUIA. I ara
serà peça clau en el Parlament i s’haurà de mullar en les seves decisions.
 |
| Mal resultat per "Catalunya si que es pot" |
He deixat pel final a “Catalunya Si Que Es Pot”. No hi ha dubte que el resultat
de la candidatura de l’esquerra alternativa no ha cobert les expectatives i
fins i tot ha reduït el nombre de diputats de la passada legislatura malgrat
mantingui el mateix nivell de vots d’ICV-EUIA, però amb un menor percentatge
degut a la gran participació. Creiem que la candidatura ha comès alguns erros
propis i ha estat afectada per circumstancies alienes. La coalició no ha pogut
trencar la dinàmica plebiscitària Si/No amb el seu discurs social i això els ha
perjudicat. Fins el 27 uns els acusaven de comptar pel No i altres de ser
sobiranistes amagats. Avui al contrari tots se'ls apunten com a propis, uns
diuen que el seu vot no és NO i altres que no són Si, a l’hora de fer una lectura
plebiscitària. Possiblement un altre error ha estat la sobreexposició i
monopolització del discurs per part dels líders forans de PODEMOS tot deixant
en un segon pla els candidats i líders d’Iniciativa. Això ha provocat dues
coses, la captació de nous votants que abans no ho feien per ICV-EUiA, i la
pèrdua de votants tradicionals dels ecosocialistes acostumats als líders
propis. En definitiva s’han guanyat vots morats i s’han perdut roig i verds.
Els hi caldrà una reflexió profunda de cara al futur. Una anàlisi a part seria
la manca de participació i compromís d’Ada Colau amb els partits que la van
portar a ser alcaldessa de Barcelona.
El principal fet que surt d’aquestes eleccions és una forta ruptura d’una
societat durant molt temps cohesionada. El frentisme i conceptes com el de
“unionista” fins ara absents en la vida política catalana han aparegut i això
no és positiu. La nit del diumenge es recordarà pels crits de “Independència”
de Junts pel Si, i el de “Yo soy espanyol, espanyol” de la seu de Ciutadans, la
qual cosa es significativa.
 |
| Mas President? |
Sembla clar que en les properes setmanes podrem veure la capacitat de
governar per part de “JxS” si aconsegueix la necessària cohesió interna i
captar el vot de la CUP per aconseguir la Presidència.
La situació és complexa, plena de perills, entre ells que les dos forces
principals s’empenyin en la dinàmica identitària i novament els problemes de la
gent quedin aparcats. Però la realitat és que això és el que ha decidit la ciutadana en aquestes eleccions.
La solució definitiva potser caldrà veure-la dins d’uns mesos, especialment
desprès de les eleccions generals de desembre.
 |
| Convivència o ruptura? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada