La Constitució buidada de contingut

Una Constitució buidada

 nuevatribuna.es | 11 Noviembre 2014 

En un moment en que s’escolten moltes veus crítiques amb la Transició caldria afirmar que la Constitució consensuada va ser un text summament avançat, i que han estat actuacions posteriors les que han significat una forta regressió i fins i tot un buidat de contingut del text constitucional primigeni.

Podríem  dir que actuacions polítiques són les que han anat produint un buidat important dels propis principis constitucionals. I en molts casos aquests desenvolupaments són fruit d’un model polític, el del bipartidisme imperfecte del PP i el PSOE,  que ha dominat l’escena política del país gràcies a una Llei electoral que el va potenciar.

Un exemple clar és tot lo relatiu al model territorial. La Constitució parla i reconeix l’existència i diferència entre  nacionalitat i regions. Fins i tot s’establia una forma especial d’accés a l’autonomia de les nacionalitats que varen tenir reconeixement polític en la II República. Així en la Disposició Transitòria Segona s’establia una excepció a la norma d’accés a l’autonomia a les comunitats (nacionalitats) que havien demostrat històricament la seva voluntat d’autogovern, Catalunya, Euskadi i Galicia que durant la República havien desenvolupat o tramitat “estatuts d’autonomia”.

Es evident que, en aquells moments difícils, parlar de nacionalitats era un subterfugi per a parlar del fet plurinacional de l’Estat, com han reconegut polítics del moment com Carrillo o Herrero de Miñón.

 Va ser posteriorment  amb la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA, llei aprovada per les Corts espanyoles el 30 de juny de 1982, fruit d’un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD, on s’inicia el procés d’involució autonòmica. Entre altres coses, la llei tenia la voluntat de portar a terme un procés d’homogeneïtzació entre les diverses comunitats autònomes amb la voluntat final d’equiparar les unes i les altres. Es el conegut “cafè per tothom”. Amb la Loapa s’inicia un procés de regressió democràtica pel que fa al Títol VIII de la Constitució, que desprès conduirà als intents de recentralització de l’Estat i al buidat de contingut del poder autonòmic. Aquesta actuació és responsable de la situació conflictiva posterior i molt especialment del conflicte de Catalunya.

Contra la LOAPA

Es important constatar que darrerament amb motiu dels debats sobre Escòcia i Catalunya hi ha dues coses que han quedat manifestes. Per una part, que  Catalunya té moltes més competències reconegudes que Escòcia. Però per una altra, que Escòcia té les seves competències blindades, cosa que no passa amb les competències catalanes.

Per tant en el tema territorial la regressió i els conflictes no són fruit de la Constitució sinó de la regressió política posterior. La Constitució podria haver-se modificat i desenvolupat, amb la consolidació de la democràcia, cap a un model de reconeixement ple del caràcter plurinacional i plurilingüistic de l’Estat que la pròpia Constitució deixava inicialment esbossat.

 

Però no es sols en el tema territorial que la Constitució del 1978 ha estat buidada de contingut. La Constitució també reconeixia la possibilitat d’establir formes de desenvolupament econòmic que permitien que les polítiques econòmiques poguessin ser de dretes o d’esquerres.

 

També en el tema econòmic-social, i en una data més recent, s’ha donat una profunda regressió en contra de la idea original. Això es va produir el 23 d’agost del 2011, que és quan es va produir la Reforma Constitucional de l’article 135.

 

La modificació va ser proposada pel President Zapatero i acordada pels dos principals partits PSOE-PP que comptaven amb el 90% dels diputats i senadors la qual cosa els va permetre efectuar-la sense recórrer al Referèndum de la ciutadania. La reforma suposava prioritzar el retorn del deute per sobre de qualsevol altre consideració ni prioritat. En el punt 2 del nou redactat s’estableix que “L’Estat i les Comunitats Autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi el marge establert, en el seu cas, per la Unió Europea per als seus Estats Membres”.

 

No hi ha dubte que la Reforma, adoptada per a fer front a les exigències de la Unió Europea i el BCE, suposa una innovació en el dret constitucional europeu pel que significa de cessió de la pròpia sobirania, i alhora significava trencar el consens del procés constituent anterior de la Constitució Espanyola.

PSOE-PP reformen la CE

Aquesta Reforma de la Constitució està en la base de les polítiques de retallades de drets de la societat, en temes de drets bàsics com són el dret al treball, a la sanitat, a l’educació, a l’habitatge, etc. Tota una sèrie de drets que queden com lletra morta davant de les retallades pressupostàries que els fan d’impossible compliment.

Altrament en la Reforma Laboral del 2012 del Govern del PP, es dona “un cop de destral” als drets laborals i sindicals, en especial al dret a la negociació col·lectiva que és la base del dret a la llibertat sindical i del dret al conflicte col·lectiu.

Contra la Reforma Laboral

Podem dir que la Constitució del 1978 ha estat devaluada al llarg d’aquests anys per part dels dos partits hegemònics. I que avui es fa evident la necessitat d’una profunda reforma, estimulada alhora per la pròpia degeneració institucional produïda per la degeneració del sistema fruit del bipartidisme imperant. Que ha estat al servei dels sectors econòmics i financers dominants, i que ha estat el responsable d’una profunda i sistèmica corrupció, d’una situació actual de greu desigualtat i de manca de cohesió social, i d’una profunda insatisfacció i desafecció social envers el marc polític i institucional existent.

 

Avui cada vegada és més difícil oposar-se a la necessària regeneració política, social i econòmica del país. Se li doni el nom de Reforma Constitucional, Segona Transició, Nou Procés Constituent, o com se’l vulgui anomenar, és evident que es fa urgent una refundació ja que la Constitució del 1978 ha estat buidada del seu contingut i avui és un text mort. I cal dir que no és necessària per donar resposta a una urgent qüestió territorial, de la que el cas més visible és el de Catalunya, sinó que també és necessària i urgent per establir un nou contracte o acord polític i social que permeti establir i blindar els drets socials, els vells ja enunciats en la Constitució del 1978 i de nous que cal reflectir,  i alhora la modernització d’un sistema polític que garanteixi la pluralitat i la participació social.

Cal un canvi constitucional!