Adeu a la mare

  

Els 95 anys de la mare

La Maria, la mare, ha marxat, tal com era ella sense fer soroll, discretament i com si no volgués molestar a ningú al bell mig de l’estiu, l’estació que ella tant havia gaudit.

La Maria amagava sota la seva figura petita, que semblava fràgil una gran fortalesa i una capacitat de superació poc conegudes. De la noia tímida que era de jove, a la velleta discutidora i parladora va passar tota una vida.

A la mare si alguna cosa la ha caracteritzat és que ha donat als altres molt més del que mai va rebre. La mare va ser molt soferta durant la seva vida, molt treballadora i responsable, i en la nostra infantesa la màquina de la família, però també va gaudir d’una vida que per a ella va ser molt reconfortant, per l’amor correspost del Toni, el pare, el seu marit i company amb el que va fer travessa per la vida durant més de 70 anys, però també pel de quasi tots els que hem conviscut amb ella.

                                 1954, El pare, la mare, el meu germa i jo



Tots els que la coneixíem sabem que la mare era una persona molt subjectiva, especialment quan es tractava de defensar els seus, és a dir la seva família, pares, germanes i germà, fills, nets, etc., que per a ella sempre eren els millors dels millors. Però alhora i durant tota la seva vida va mantenir un alt grau d’innocència i de capacitat de sorpresa i de gaudir de les coses per més petites que fossin.

La Maria, des del 14 de juny de 2011, es va desconnectar del món. Quan el Toni va morir va deixar de tenir ganes de viure i només demanava poder finalitzar la seva llarga vida, que sense la seva parella de sempre li semblava mancada de sentit.

Els seus propers recordem com sempre deia que no volia arribar als 95 anys, però els va celebrar, malgrat en el món, com deia, ja no quedava cap dels seus, ni marit, ni pares, ni germanes, ni germà. Els altres ja érem per a ella d’una altra època.

Ara la mare, la Maria, la Marieta, ja descansa, com ella volia, per a anar-se de nou al mateix lloc que el Toni i potser per a continuar junts el seu camí de coneixement, de convivència i de complicitat mútua. El Toni i la Maria, seran sempre la parella eterna, els jovenets i els vells amants caminant sempre de la mà.

Mare, en nom de tots els que t’hem estimat rep un últim petó ben fort.

                                                            Els pares al 2011