4 de gen. 2013

No és cert, no son polítiques d’austeritat, son de dretes

Foto NYT "Austeritat i pobresa a Espanya"


nuevatribuna.es | 06 Enero 2013

L’actual crisi econòmica és l’excusa que fa servir la dreta neolliberal, hegemònica en la UE, per a imposar les seves concepcions ideològiques econòmiques i socials, les quals amaguen sota l’excusa de la seva inevitabilitat, i a partir de la tergiversació de conceptes com Austeritat.

Quan popularment es diu “Això no és una crisi, és una estafa”, s’està definint de forma clara la realitat del que està passant. Ningú posa en dubte l’existència de la crisi, el que es posa en qüestió són les raons i el fet de que només hi ha una sortida possible.

La raó de la crisi no és la que se’ns pretén fer creure. Ens diuen que la culpa és el  fet de que tots hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats i que ara es fan necessaris ajustos per part de tothom i que tots hem d’aportar de la nostra part. Però molts ja sabem que el cert és que ha estat fruit de l’especulació sense regles i de l’esclat d’aquesta bombolla especulativa. I ara es vol que allò que és culpa d’uns pocs que es van beneficiar de l’especulació ho paguem tots, en resum beneficis privats i deutes socialitzades.

La política que les dretes, tant europees, com espanyoles o catalanes ens plantegen és la de les retallades de l’estat del benestar. I ho fan tot tergiversant els conceptes del llenguatge, a l’enderroc de l’estat del benestar se l’anomena falsament “polítiques d’austeritat”, quan del que es tracta és d’imposar mitjançant retallades continuades un suïcidi social.

En aquesta crisi estan lliurant una veritable batalla ideològica, inclòs pervertint els conceptes. Com diu el magnat Warren Buffet “ Això és lluita de classes, i de moment la guanyem nosaltres”. I una de les formes passa per utilitzar de forma perversa conceptes que no són el que volen que s’entengui popularment.

L’esquerra i la gent de progrés ha de ser ideològicament partidària de l’austeritat. Durant molt temps, només cal llegir a Berlinguer, la austeritat ha estat una de les bases per a combatre els excessos i el malbaratament de recursos derivats de la societat de consum fruit del model capitalista de producció.
Enrico Berlinguer

Una societat austera és una societat que potencia els bens comuns, els bens i serveis públics i la lluita contra els excessos. Una societat que viu en austeritat no és sinònim de societat pobre sinó d’una societat amb menys diferències socials, sense misèries ni opulències. La austeritat defensada històricament  per l’esquerra no retalla l’estat social del benestar, al contrari el potencia, alhora que lluita contra l’excés i l’opulència. I això no és el que diu la dreta quan parla d’austeritat. La dreta ven les retallades com sinònim  d’austeritat. I això és fals!

Una societat justa, i per que no austera, precisa d’una fiscalitat més justa, progressiva i redistributiva. Ens preguntem en l’actual “falsa austeritat”: Quant pagarà Amancio Ortega d’Inditex pels 12 mil milions d’euros guanyats al 2012? O és que no paga?

Les retallades i les politiques de  les falses reformes estructurals, la falsa austeritat que plantegen les dretes ens demana sacrificis a tots, però el cert és que els rics multipliquen els seus beneficis i no participen del sacrifici del conjunt de la ciutadania. Els bens de luxe continuen incrementant les vendes. L’any 2012 els salaris han baixat el seu pes en un 5% mentre els beneficis empresarials han pujat el 2%.

El concepte d’austeritat, que és el que l’esquerra sempre ha defensat, significa eliminar allò que és superflu, sobrer. L’austericidi que planteja la dreta és retallar els bens necessaris i bàsics de la gent. No és austeritat retallar els drets socials i laborals, incrementar de forma abusiva el nombre d’aturats, eliminar les despeses en protecció social, retallar l’educació i la sanitat pública i els serveis socials mínims. Això és retallar les necessitats bàsiques i és incrementar l’explotació social quan al mateix temps es multipliquen les privatitzacions dels bens públics en benefici de certs interessos privats que es lucren  sense que aportin ni racionalitat ni millor gestió, sinó únicament incrementar els seus beneficis.

El que fan les polítiques ideològiques de la dreta amb la crisi, la veritable estafa que estan fent és trencar la cohesió social i provocar una major diferenciació entre una minoria cada vegada més rica i omnipotent i una majoria que ha perdut en gran mesura el seu poder adquisitiu i el seu confort social. Això com deia el “vell Marx”  no és més que aprofitar la crisi creada pel capital per  incrementar l’explotació capitalista mitjançant la creació d’un exèrcit de reserva laboral que ajudi a fer caure els salaris directes, diferits i socials i garantir un desigual repartiment dels beneficis. Tot això no té res a veure amb una veritable AUSTERITAT que en realitat  seria una forma de potenciar una societat més justa, més igualitària i més lliure, alhora que menys depredadora de l’entorn natural.

El que ens ha de fer reflexionar és el fet de que la dreta s’hagi apropiat d’un concepte propi de l’esquerra i l’utilitzi en sentit contrari del que vol dir. Es ni més ni menys que un efecte de l’hegemonia que la dreta té en aquests moments dins de la UE. I també de la retirada de les esquerres de les seves posicions, des de la caiguda del mur de Berlín Es fruit de la incapacitat i deixadesa de l’esquerra socialdemòcrata majoritària que fa unes dècades va assumir, per un suposat pragmatisme, el discurs de la dreta i avui es troba mancada de discurs alternatiu creïble. I també és fruit del discurs dogmàtic, sectari i antiquat  que va defensar durant molt  temps una gran part del que podríem anomenar l’esquerra alternativa o radical. Només cal veure com posicions defensades als finals dels 60 o principis del 70 pel PCI, són avui avantguardistes. Això evidencia  el greu retrocés en la hegemonia social per part de les esquerres. Malgrat tot l’aparició de fenòmens com SYRIZA a Grècia o la reactivació del sindicalisme en l’àmbit europeu ens poden donar esperances d’un futur alternatiu encara molt embrionari. Per que la lluita per l’hegemonia ha de ser plantejada en l’àmbit de la Unió Europea  o no serà realitzable. Avui no és possible plantejar-se una alternativa viable a llarg termini en un àmbit únicament d’un estat. Per a fer front a la dictadura dels mercats i els seus agents polítics de la dreta cal establir aliances intraeuropees per tal de fer canviar l’actual UE. Caldrà com  diu la dita “ pensar globalment i actuar localment”.

No és una crisi, es una estafa



                            Retrato- Antonio Machado- Joan Manuel Serrat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada