Dret democràtic a decidir quina societat volem

Propaganda de ICV-EUiA

nuevatribuna.es |  04 Noviembre 2012
Quan es parla normalment del dret a decidir a Catalunya de vegades es vol confondre exclusivament amb el dret a la independència. El dret a decidir és quelcom més ampli i important. Es el dret a decidir per part de la ciutadania quin tipus de societat vol. En el cas de Catalunya és decidir quin tipus de relació s’ha de mantenir amb la resta de l’Estat, però també quin tipus d’Estat volem i quin tipus de societat volem. Es a dir decidir si volem  continuar amb una societat d’una desigualtat creixent, on s’eliminin de forma progressiva els serveis públics, educació, sanitat o serveis socials i d’altres, o una societat on es prioritzi l’estat del benestar i la cohesió social. Es a dir una societat que continuï pel camí de retallades de drets socials que han iniciat CiU i el PP conjuntament, tant a Madrid com a Catalunya, o una alternativa que es basi en una redistribució més justa de la riquesa, i amb un sistema fiscal més just i progressiu que faci pagar a qui més té, de forma que els costos de l’actual crisi es reparteixin de forma equitativa.

El dret a decidir hauria de ser una reivindicació reclamada pels demòcrates, en especial els d’esquerres a tot l’Estat. Dret a decidir significa donar la veu a la ciutadania. La democràcia no pot ser votar una vegada cada quatre anys, així és com es crea la desafecció de la ciutadania respecte a la política. Per això surten moviments com el 15M, i per això creix l’abstenció i el vot en blanc.

Per tant el Dret a decidir no hauria de ser una reivindicació únicament nacionalista, la societat del conjunt de l’Estat immersa en una profunda crisi econòmica, social i política hauria d’exigir el seu dret a decidir quina societat vol, especialment quan la Constitució ha demostrat els seus límits i deficiències. Decidir quina forma d’Estat vol, des de si vol Monarquia o República, fins a quina forma de relació territorial, federal, confederal o unitària; però no sols això, també poder decidir quina política econòmica i social volen els ciutadans. Aquesta és la raó per la qual els sindicats i la Cimera Social  demanen un referèndum sobre les polítiques del govern que no figuraven en el seu programa electoral, això també és una expressió de Dret a decidir.

La Cimera Social exigeix un Referèndum

Per que cada vegada es fa més necessari que es doni la paraula a la ciutadania. Per això calen reformes legals que permetin plantejar amb més facilitat no sols Iniciatives Legislatives Populars, sinó inclusiu Referèndum vinculants, com tenen països del nostre entorn com ara Itàlia.

A Catalunya hi ha diverses interpretacions del dret a decidir. Els independentistes el volen fer un equivalent a demanar la independència. CiU l’utilitza més bé com una tàctica electoral per aconseguir una majoria i previsiblement negociar des d’una posició reforçada amb l’Estat alguna forma de millor finançament. Però també des de l’ esquerra ICV-EuiA ho planteja com un dret bàsic de la ciutadania però no sols per decidir la relació amb el conjunt de l’estat, sinó per definir quina societat es vol a Catalunya i també com a una demanda sobre l’opinió de la ciutadania sobre les retallades que es venen patint per part de les dues dretes la catalana CiU i l’espanyola PP.

 Indubtablement fer servir el dret a decidir com a camp de baralles, de guerra de banderes per part de CiU i PP, que amagui la realitat de les retallades socials que les dretes han fet, té per ells un gran interès. Discussions abstractes que eviten debatre sobre els fets reals. Es per això que cal fugir d’un debat electoral centrat en el debat identitari, i parlar de quina ha estat la realitat del govern dels darrers anys i quines perspectives es plantegen. Això és el que pretén la  esquerra alternativa representada per ICV-EUIA quan planteja un "slogan" electoral que ho diu de forma clara “ I tant si podem....Dret a decidir Si; Drets Socials TAMBÉ!!”

Es potser la única formació que ha sabut situar un debat al voltant del model de societat.  ICV-EuiA planteja la necessitat d’una amplia alternativa d’esquerres, més enllà de la pròpia formació tot i malgrat conèixer les dificultats actuals, amb una ERC situada més que mai en paper de ”escolanets” de CiU, i un PSC sotmès a baralles internes i manca de credibilitat ja que defensa un federalisme que li nega el seu germà gran el PSOE amb Rubalcaba al front. Alhora ha estat la única formació que li nega a CiU el dret a  apropiar-se  del concepte de Catalunya, significativa ha estat la seva pre-campanya de gran èxit mediàtic  “Catalonia is not CiU”. Que tracta de donar resposta a la política de CiU que pretén presentar al  partit i al govern com si fossin  Catalunya, i els seus únics i legítims representants.

Contra l'apropiació de Catalunya per CiU

Cal posar fre a la demagògia, donar la veu al poble mai ha de ser objecte de restricció, sinó de consens democràtic. I avui a Catalunya i a Espanya és més necessari que mai tornar la veu al poble. En aquest sentit cal deixar constància del precedent positiu que significa que un grup polític plural però que actua a tot l’estat, com és Izquierda Plural, votés de forma favorable la proposta de traspassar al Parlament de Catalunya la potestat de convocar referèndums. Es podien posar condicions, consensuar de quina forma s’hauria de dur a terme, però mai negar la possibilitat. En aquest sentit el Regne Unit i Escòcia ens han donat una lliçó.

                                        Raimon: "Jo vinc d'un silenci"