Josep Borrell : Un polític a respectar

Josep Borrell, socialdemòcrata honest

En un temps en que la política passa per un baix moment pel que fa a la seva valoració per part de la ciutadania, val la pena mostrar l’exemple de polítics que són dignes de respecte per la seva coherència i honestedat.

Josep Borrell és un cas d’aquests. Un polític clarament d’esquerres, social-demòcrata convençut, oposat al social-liberalisme, i partidari de que l’estat sigui l’equilibrador de les desigualtats socials mitjançant una fiscalitat que té un objectiu redistributiu. Va ser un excel·lent ministre d’Hisenda, on va dur a terme una política fiscal clarament progressista, i de lluita contra el frau. Un exemple va ser el cas “Lola Flores” malgrat ell ha manifestat que hagués preferit enxampar a un banquer, i consta que ho va intentar.

Va guanyar unes eleccions primàries al PSOE malgrat no ser el candidat de l’aparell. I va renunciar a ser candidat, en un gest que l’honora, pel fet de que es va descobrir que en el seu ministeri uns subordinats seus eren uns corruptes, malgrat ell no tenia res a veure, però va plegar per que va considerar que havia errat per omissió.

Va anar a Europa. Borrell és un europeista convençut i va ser President del Parlament Europeu, l’única institució democràtica, malgrat tingui uns poders mermats. Cal destacar que Josep Borrell, juntament amb Raimon Obiols, van ser els únics eurodiputats del PSOE que es van oposar a la “directiva de la vergonya” sobre la immigració. Això va comportar la seva exclusió de les llistes a les següents eleccions.

Avui, malgrat es dedica a tasques de docència a Florència, continua tenint un pensament molt clar en especial pel que fa al camí que ha de seguir Europa.

Una de les seves darreres aparicions públiques va ser per fer una critica molt dura de la reforma de la Constitució pactada pel PSOE i el PP, sota indicació de les polítiques avui imperants en Europa de la mà de la Sra. Merkel.

Borrell ha dit clarament que els polítics han d’escoltar abans la ciutadania que els mercats. Altrament és molt crític amb l’actual situació europea. Considera que estem en un moment en el que cal optar per més Europa enfortint especialment el govern europeu, fent un salt en temes d’harmonització i unificació econòmica, fiscal, laboral i política, amb més control democràtic, si n es fa així hi ha el perill de disgregació europea o bé que es quedi en un simple mercat.

Cal llegir el seu darrer llibre “La Crisis del Euro”, és molt recomanable en aquests moments.

La UE en busca de futur. Cap on?