 |
| Onada d'incendis |
nuevatribuna/ 30 de agosto de 2025
La Constitució
Espanyola defineix Espanya com a un Estat autonòmic. Això suposa que una sèrie
de competències i responsabilitats recauen en el Govern de la Nació, i una
altra sèrie de competències, que poden ser variables entre unes i altres
autonomies recauen en el poder polític de les autonomies.
L'Estat autonòmic
comporta l'establiment d'un estat descentralitzat no igualitari. Hi ha
competències que una autonomia pot sol·licitar i es poden acordar mentre que
altres autonomies poden no desitjar-les. Això estableix un mapa desigual pel
que fa a competències i responsabilitats. Així existeixen autonomies que
assumeixen, per cessió de l'Estat competències en seguretat interior, cas
d'Euskadi o Catalunya, o de Trànsit com Euskadi, Catalunya i Navarra i altres
no.
Tot això comporta una
realitat política molt complexa i diferent de la dels Estats Federals. A
Alemanya per exemple la Constitució Federal estableix dues Cambres
legislatives, el Bundestag que és el Parlament Estatal i
el Bundesrat que és la Cambra dels Estats Federats, i és en aquesta
última on es legislen els temes que afecten el conjunt d'aquests estats i les seves competències (les mateixes per a
tots).
Dit això, i a la
vista dels últims esdeveniments derivats de l'ona d'incendis forestals, es
demostra la incapacitat de moltes Comunitats Autònomes en relació als recursos
necessaris per a la prevenció i extinció. S'ha comprovat la falta manifesta
d'inversió en la prevenció, neteja i cura de la massa forestal el que ha
comportat, en un estiu tòrrid, la proliferació d'incendis forestals en diverses
autonomies.
El primer que cal dir
és que en un tema com aquest és més important la política de prevenció, la
neteja fora de temporada de les males herbes i el sotabosc, que les polítiques
d'extinció, és a dir les intervencions dels bombers i les brigades forestals, i
en cas de desbordament dels efectius de la pròpia autonomia i a petició d'aquesta
la intervenció d'efectius d'extinció estatals. Però el que és clar és la
necessitat de destinar la inversió suficient per a fer front a la competència
assumida.
Aquest és un cas
exemplificador de com hi ha qui intenta carregar la culpa de la seva inacció a
un organisme superior tot culpant-lo de les fallades ocasionades per una mala
política de prevenció, responsabilitat de la Comunitat Autònoma, així com de la
falta d'efectius suficients, d’una deficient política de plantilles i recursos
humans i tècnics permanents. La utilització de recursos humans temporals, mal
preparats i pitjor remunerats, així com una insuficient capacitat de recursos
tècnics, són en gran manera responsables de la deficiència en l'extinció dels
incendis forestals. I després es pretén desviar el resultat de les seves
deficiències a l'actuació de l'Estat.
Des del govern de
l'Estat s'ha deixat ben clara la diferència en l'actuació preventiva de
diversos governs autonòmics dirigits pel mateix partit de l'oposició. D'aquí la
diferència en la situació d'Andalusia on s'han efectuat al llarg del curs
tasques de prevenció, amb la situació de Galícia, Extremadura i especialment de
Castella-Lleó, amb nul·les actuacions preventives que són l'origen de la gran
extensió i durada dels incendis.
Aquest tema
d'actualitat serveix com a exemple de que la petició de competències per part
de les autonomies ha d'anar acompanyada d'una capacitat i responsabilitat per a
executar aquestes competències. I si no s'està preparat per a assumir les
responsabilitats millor no demanar competències, i si és el cas si es veu una
incapacitat clara sol·licitar la devolució al Govern de l'Estat.
El que és
absolutament hipòcrita és tractar de responsabilitzar al Govern de l'Estat del
fracàs d'una competència de la seva responsabilitat. Ho vam veure a la fi d'any
amb la DANA de València, com des del PP de Feijoó s'ha
pretès carregar les culpes a fallades de serveis estatals quan és
evident la incapacitat, per dir-ho suaument del Govern de la Comunitat
Valenciana.
El mateix ocorre ara
amb la decisió del trasllat de menors no acompanyats amb petició d'asil a les
diverses comunitats autònomes i la reticència d'aquestes a complir amb un deure
de solidaritat. És indignant per no dir alguna cosa pitjor la falta de solidaritat
d'algunes comunitats que s'oposen al trasllat d'aquests menors. Encara és més
indignant la demagògia d'alguns dirigents del PP com el President de la Junta
d'Andalusia en intentar presentar-se com agreujat per rebre major nombre de
menors que altres comunitats com Catalunya o Euskadi, sense aclarir que
aquestes comunitats estan per sobre de la ràtio per població que les altres
comunitats, i per tant estan per sobre del contingent.
Els partits
governants en les diverses Comunitats Autònomes han de triar entre afrontar la
responsabilitat de complir amb totes les tasques que comporten les competències
assumides o renunciar a les competències que es vegin incapaces de dirigir i
governar. Competència comporta responsabilitat i inversió per a aplicar-la
correctament. No val tenir la competència, no invertir, i quan hi ha una
emergència tractar no d'afrontar-la sinó intentar delegar la responsabilitat i
fins i tot la culpa d'una mala gestió en el Govern de l'Estat.
En aquests moments de
confrontació política exacerbada la societat no es pot veure embolicada en
falses polèmiques sobre qui és responsable de què.
La demagògia política de la dreta i la ultradreta ha de denunciar-se amb dades
i no amb controvèrsies. Que ha passat amb la Dana i amb els incendis
forestals de l'estiu i qui és responsable d'haver comès errors.
La confrontació amb
l'única intenció de que a través dels seus portaveus mediàtics s'ataqui un Govern, que malgrat la seva minoria
parlamentària ha realitzat una acció de govern envejable i contra el qual només
cap la desqualificació personal i com menys veraç i més grollera millor.
Espero que en aquest
complex món del govern d'un Estat autonòmic les mentides no triomfin sobre la
realitat dels fets. Sigui sobre la responsabilitat de la Dana, ara sobre
la falta de prevenció dels incendis forestals, o sobre la política de
repartiment de menors amb petició d'asil.
I paradoxalment
recorreré a una frase de l'Evangeli, de la religió que tant li agrada presumir a la dreta, “Només la
veritat us farà lliures”.
