INTENT DE “COP” DEL PP CONTRA EL GOVERN

La direcció del "Cop"

Per terra, mar i aire, el PP i tot el seu entramat fàctic s'han llançat a una ofensiva contra el Govern Progressista i especialment contra el President del Govern amb una ferotgia mai vista.

La cosa ve des de lluny, amb la constitució del primer govern de coalició des de les files populars es va qualificar al Govern com a “il·legítim” és a dir mancat de legitimitat democràtica. Tot això sense cap base, simplement perquè va articular una majoria sobre la base d'aliances amb altres forces polítiques de diversa índole. I així va aconseguir efectuar una important legislatura que el va reafirmar com el “govern més progressista” des de la Transició Democràtica.

Posteriorment en les noves eleccions, i amb una molt fràgil aliança amb altres forces parlamentàries de divers signe, el Govern del PSOE i SUMAR, ha continuat la seva tasca de govern amb major dificultat, a causa de la necessitat de vots de forces “molt especials” com Junts i Podemos, les quals no es regeixen pels criteris normals d'altres forces polítiques. Existeix en aquesta legislatura un conjunt de forces polítiques que de forma generalitzada s'inclouen en el suport al Govern com són ERC, PNB, EH-Bildu i BNG fonamentalment a les quals cal afegir amb majors dificultats a les dues anteriorment citades i a Coalició Canària.

És evident que hi ha una raó fonamental, el rebuig a una possible alternativa del PP i VOX, al costat d'UPN, és a dir a un govern de la dreta i la ultradreta, una aliança que de forma sobrada ha demostrat el PP que no li fa escarafalls. Amb ells ha governat en CCAA, fins a una suposada ruptura que continua en majories parlamentàries en diverses comunitats i en múltiples ajuntaments.

El més important de l'estratègia i tàctica polítiques de les forces reaccionàries no es basa a plantejar alternatives a les propostes de govern, sinó a oposar-se a tot sobre la base de desqualificacions del govern acusant-lo sobre la base de mentides i tergiversacions d'una situació irreal on tot va malament per culpa de l'acció del govern. Tot això malgrat que els seus plantejaments es confronten amb una realitat totalment contrària, on tots els indicadors de la situació econòmica, social i laboral són favorables a l'actuació del govern. Però l'oposició del PP i VOX se situa en una realitat virtual paral·lela. A més, tots els seus plantejaments s'efectuen a partir d'una política de desqualificacions personals i insults que no tenen cap base real.

Això es deu al fet que l'acció d'aquest govern pot ser per primera vegada en la història democràtica ha “trepitjat calls” als poders fàctics. I això ha comportat que tota una sèrie de sectors i poders fàctics, des de les patronals i els grups empresarials, molt crítics amb les mesures progressistes en matèria laboral, fins els nombrosos grups de comunicació conservadors i la Magistratura, s'hagin aliat amb l'oposició política en una campanya de “assetjament i enderrocament” del govern, ampliant i generant falses notícies i falsos debats que s'utilitzen com a ariets contra el govern.

És evident que últimament la “trama” de Cerdán i Ábalos i la corrupció que comporta ha estat un cop dur contra el Govern i el seu President, malgrat una ràpida reacció. Malgrat això molt abans ja s'han plantejat nombroses actuacions que són com a mínim de dubtosa legitimitat.

Des de la Magistratura, majoritàriament en mans conservadores s'han vist actuacions judicials difícilment justificables. L'assetjament a la família de Pedro Sánchez amb tota una sèrie de casos, començant pel de la seva esposa, que semblen no conduir enlloc, han servit de base per a un constant assetjament que malgrat tot no ha aconseguit acabar amb la resiliència de Pedro Sánchez. El cas contra el Fiscal General de l'Estat derivat del delicte confés del company de la Presidenta de la Comunitat de Madrid és delirant. Es processa al Fiscal, amb nombroses acusacions, moltes d'elles rebatudes que no es concreten en res, només  per a mantenir el cas obert. Mentre el cas original del delicte del nuvi d'Ayuso va a un ritme molt més lent. També es va obrir un procediment contra el Ministre de Presidència, cas ja tancat de manera favorable al Ministre.

Tots aquests casos han estat plantejats per suposades associacions “ultres” com Fes-te Sentir, Mans Netes i altres similars, i que la magistratura de manera ràpida els ha donat curs sense dubtar-ho ni un moment malgrat que alguns es basin en mers articles de premsa ultra.

L'oposició de dretes i ultradretes, una majoria de la Magistratura, el conjunt d'una gran part de la premsa i mitjans de ràdio i televisió conservadors, les patronals i els grups empresarials. Tots ells al costat de grups ultres amb pseudoperiodistes, i l'ús radical en els mitjans i xarxes digitals. I no podríem descartar algun sector policial, derivats de l'antiga “policia patriòtica” creada pel Govern de Rajoy, formen, tots ells, un conjunt de “Organització Ultra” l'objectiu de la qual és crear un estat d'opinió favorable a la caiguda del govern per tots els mitjans possibles.

Fins ara per sort es tracta únicament d'un intent no aconseguit de “Cop Tou” que tracta d'acabar amb el govern a partir de l'atac sistemàtic a Sánchez.

És realment preocupant per a l'estat de la nostra democràcia aquesta situació. Que no és nova. La dreta espanyola, el PP, mai ha estat, per molt que ho diguin, plenament democràtica. Són els deixebles de l'Aliança Popular de Fraga, la que mai va aplaudir l'actual Constitució. És el PP d'Aznar, el que ens va embarcar en guerres com les de l'Iraq, que va fer una política de liquidació de les empreses públiques substancials. Alguna de les quals com Telefónica deixà en mans del seu amic Villalonga. I el més greu va mentir sobre els responsables de l'atemptat terrorista de Madrid,  l’11 de març del 2004, responsabilitzant  ETA malgrat saber que era mentida i ocultant el seu coneixement de  que era un atemptat islamista, possiblement com a resposta a la seva participació en la guerra de l'Iraq.

I és el partit de la corrupció amb Mariano Rajoy, que va ser condemnat en els jutjats. Amb casos de corrupció per onsevulla a Madrid, València, etc. I el dels sobresous en negre, entre ells a un tal “M.Rajoy”. Un partit podrit de corrupció en totes les seves administracions, a Madrid o la Comunitat Valenciana. I un partit que quan el seu President Casado acusà de corrupció a la Presidenta de Madrid, ràpidament es reuneix la seva direcció i cessen l'acusador i nomenen nou President a Feijoó amb l'aquiescència de la Presidenta de Madrid que era l'acusada de corrupció.

Aquest partit i tots els seus “adjunts mediàtics i fàctics”, són el “fuet” contra la suposada corrupció “sanchista”. Ells els que no són suposats, sinó que han estat declarats corruptes des de Rato a Zaplana, i el propi partit.

I això secundat per poders fàctics com la Magistratura, ja de per si mateixa molt conservadora però ara estimulada en sentir-se ofesa per l'Amnistia concedida als condemnats del “procés” català.

Hem vist la reacció de la majoria dels jutges i fiscals conservadors davant una llei que pretén democratitzar l'accés a les institucions de la Magistratura. Aquests senyors i senyores jutges i fiscals fan vaga malgrat  la tenen prohibida pel seu càrrec. I no passa res, ni sanció, ni tan sols descompte per la vaga com els passa a la resta dels mortals.

Res ens pot sorprendre del PP, ho porten en els seus gens antidemocràtics. A títol d'anècdota per a finalitzar només recordar que Margarita Mariscal de Gante, que va ser ministra de Justícia amb José María Aznar, i posteriorment consellera del Tribunal de Comptes, és filla de Jaime Mariscal de Gante, el qual va ser Comissari de la Brigada Polític-Social franquista a Saragossa i després va ser Jutge del TOP (Tribunal d'Ordre Públic franquista) on va instruir causes contra activistes i sindicalistes antifranquistes.

Res ens pot sorprendre d'un PP que és un partit al·lèrgic a la democràcia, sempre corrupte i mentider i amb “els seus somnis humits” encara vinculats a les seves reminiscències d'un règim anterior que enyoren.