.jpg) |
| Austeritat o Malbaratament |
Aquesta situació
entre una part de la població mundial centrada en el consum, mentre en altres
latituds i en les seves pròpies societats hi ha sectors mancats del mínim
necessari com és l'habitatge i l'accés a l'alimentació és un exemple de la greu
contradicció en què ens trobem.
L'actual moment de la
globalització hiperconsumista, no sols planteja a nivell de les nacions i
del planeta la segregació d'una part de la societat mundial que no té accés a
les mínimes necessitats vitals, sinó que està qüestionant la perspectiva pròpia
de l'existència futura de la humanitat. El superdesenvolupament sense
regles està posant en qüestió la pròpia naturalesa amb greus problemes com són
el canvi climàtic, el malbaratament de matèries naturals i la devastació
d'àmplies zones del planeta, i qüestionant les possibilitats de regeneració
dels hàbitats en el món globalitzat.
La globalització
sense regles està comportant cada vegada més una acumulació excessiva i fins i
tot grollera de la riquesa en poques mans i en pocs països, mentre la pobresa
extrema es dona ja en bona part de les societats opulentes i encara més als
països i societats de la perifèria de l'anomenat primer món. No hi ha dubte de que
les contradiccions són cada cop més extremes. I fins al moment sembla com si
ningú s'adonés dels perills per al futur de les societats actuals corroïdes
cada vegada més per ideologies excloents que es donen cada cop amb més força en
el conjunt dels països del món suposadament desenvolupat.
S'han anat diluint
les ideologies més racionalistes fonamentades en els principis de la
“Llibertat, Igualtat i Fraternitat”, i estan sent substituïdes per propostes
excloents, egoistes i obertament contràries a tot allò que pugui catalogar-se
de “diferent” per qualsevol condició. Sembla que cada vegada més tornem a una
situació semblant però molt més perillosa que la viscuda en la meitat dels anys
trenta del segle passat. Sembla que no haguéssim après res de les experiències del passat.
Estem assistint en directe al creixement de nous models polítics basats en sembrar
por i odi. Els dirigents mundials estan assistint sense parpellejar a un
genocidi, com el de Gaza, que diàriament es transmet en els mitjans de
comunicació. Estem contemplant com la utilització de la mentida, la demagògia i
l'odi es difonen per bona part dels dirigents polítics, especialment per part
de forces profundament reaccionàries que cada dia s'escolten amb major
normalitat per part de bona part de la massa social.
Es tracta d'inculcar
en el pensament de l'individu la necessitat de reforçar el seu individualisme i
presentar com a enemic el suposat competidor més pròxim. Veiem en el nostre
propi país com es tracta d'enfrontar a diversos sectors que tenen més coses en
comú que les que els diferencien. Cal presentar l'immigrant com a un enemic per al treballador
pobre, els joves amb baixos salaris enfront dels fixos, els treballadors en
actiu amb els jubilats, l'home contra la
dona, el d'un territori contra un altre de diferent cultura o llengua i així
fins a l'infinit. Però pocs plantegen la contradicció principal la dels
treballadors o petits empresaris amb el gran capital financer o especulatiu. La
contradicció principal s'oculta sota contradiccions menors, però més fàcils de
manipular incitant els baixos instints de la gent. S'enveja al més pròxim
perquè no t'adones de quins són els responsables reals de la teva situació ja
que ni tan sols ets conscients d'això.
Lamentablement són
poques les persones que en les últimes dècades han desenvolupat un pensament i
una influència en contra de l'actual model de desenvolupament globalitzat
de hiperconsum i depredació i malbaratament del nostre planeta.
En la història de la
nostra literatura moderna va haver-hi un escriptor admirable per la seva
coherència i honestedat com va ser Antonio Machado, un exemple de vida i de
mort. Un home excel·lent que va saber viure com ell mateix deia “lleuger
d'equipatge”. La intel·ligència no té res a veure amb la riquesa seria una
conclusió sobre la seva existència.
Recentment ens ha
deixat un personatge polític, dirigent d'un petit país que no obstant això ha
tingut una àmplia projecció en el món, més que pel seu fer polític que també,
pel seu mode de vida. Es tracta del recentment mort José “Pepe” Mujica, ex
president de l'Uruguai, En el llibre sobre alguns dels seus discursos, titulat
“Jo vinc del sud”, Mujica defineix la seva manera de viure,
d'una austeritat quasi radical, com de sobrietat i radicalment contrari
al hiperconsum.
Així defineix el seu
pensament personal “No esclavitzar la vida per qüestions materials per a
tenir més marge de llibertat i temps de vida”, ” Mentre hagi de lluitar per
elements materials per a sostenir la meva vida no soc lliure, estic sotmès a la
Llei de la necessitat. Ser frugal i sobri és un càlcul ben premeditat que
permet temps per a ser lliure”.
Així mateix, analitza
críticament el context de la globalització: “Vivim en una globalització que
no té més govern que el mercat i el capital financer. Mai s'havia produït tant
de menjar i mai s'havia malgastat tant, i no obstant això continua havent-hi
fam en el món. ”, ” Lluitar per una altra cultura no podem continuar governats
pel mercat, sinó que hem de governar el mercat”
Mujica proposa
una alternativa al model de malbaratament consumista: “No es defensa la
pobresa sinó la sobrietat per a poder ser lliure. L'objectiu no és viure per a
treballar sinó treballar per a viure. Si no defensem la nostra llibertat i
dediquem la nostra vida a pagar quotes, en un suposat progrés que no és més que
una acumulació infinita de consum material, se'ns acaba la vida.”
Molts anys abans l’any
1977, Enrico Berlinguer va fer un discurs en el qual va
confrontar la idea d'un model de “Austeritat” des de l'esquerra
contrari tant al “austericidi” de les dretes com al malbaratament
de l'actual model de consum globalitzat. Confrontava el model d'Austeritat
enfront de la política de les dretes “Per a nosaltres, per contra,
l'austeritat és el mitjà d'impugnar per l'arrel i establir les bases per a la
superació d'un sistema que ha entrat en una crisi estructural i de fons, no
conjuntural, i les característiques distintives del qual són el malbaratament i
el desaprofitament, del consumisme més desenfrenat. Austeritat significa rigor,
eficiència, serietat i també justícia, és a dir, el contrari del que hem
conegut i sofert fins ara i que ens ha conduït a la greu crisi els danys de la
qual fa anys que s'acumulen i es manifesten avui”.
Bàsicament Berlinguer oposa
al malbaratament del consumisme individualitzat la potenciació de majors i
millors servei públics de tota mena, alhora que un canvi de valors en la
consciència de la societat: “Per això la política d'austeritat, de
severitat, de guerra al malbaratament, s'ha convertit en una necessitat
ineludible per a tots i, al mateix temps, en la tecla a prémer per a fer
avançar la lluita per la transformació de la societat en les seves estructures
i en les seves idees bàsiques”, “configurar una organització social i una
política econòmica i financera orgànicament dirigides contra el malbaratament,
els privilegis, els parasitismes, la dilapidació de recursos; realitzen el que
haurien de constituir l'essència del que per naturalesa i per definició és una
veritable política d'austeritat. És més, es podria observar que, de la mateixa
manera que en les societats en decadència van amb freqüència aparellades i
imperen les injustícies i el malbaratament, en les societats ascendents
s'estableix una vinculació entre justícia i frugalitat”
Desgraciadament Berlinguer no va tenir l'oportunitat de plasmar en realitat les seves idees i ara ens veiem reduïts a exemples radicals com el de “Pepe” Mujica.
No obstant això les forces progressistes haurien de plantejar-se, si no volen continuar sent sobrepassades per l'ona “ultra reaccionària”, polítiques i propostes ideològiques dirigides a millorar les condicions bàsiques de les classes treballadores, dels ciutadans i del planeta, i tractar de potenciar un canvi de mentalitat social basada en la prioritat i importància d'uns serveis públics de tota mena, majors i de millor qualitat, educar socialment sobre la necessitat del finançament públic i la fiscalitat progressiva i la imprescindible necessitat d'un canvi de mentalitat que tingui en compte la fragilitat del nostre entorn ecològic i l'imprescindible dels canvis en la nostra cultura de consum com a societat.
I hem de tenir en
compte que el temps corre en contra i les perspectives de tota mena semblen ser
molt pessimistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada